Avui; agafem aire!

Després de la tempesta; retorn a la calma. Aquest podia ser el titular de l'apartat metereològic de la jornada. Tot i que de la mateixa manera el podem aprofitar per condicionar el nostre estat físic després d'un dia com el d'ahir. Ens aixequem "tardet".  A les primeres de canvi ... fotem al terra algun estri d'aquells a l'hora de preparar-nos un got de llet. La coordinació no és la més magnífica i l'empanada que portem és de Champions. Ressaca? Sense comentaris... Tenim màxima de 20ºC i mínima de 15ºC, la precipitació ha estat força variable. Alguna font particular ens diu 40 ltrs/m2 i altres uns 30 ltrs/m2. Demà Aleandra, ens treurà de dubtes! Una tarda de "sofing" i més al tard ens posem en marxar per fer una excurssió pel "monte". 2 hores de pateo amunt i avall, acompanyats dels esbufecs de Charly. La pluja a tret els millors colors a les matollades i les aromes del bosc són persistents i protagonistes. Notem cames amb certa càrrega muscular i alguna petita molèstia a la gola. Un cap de setmana amb Zero de Run, Zero de bici i Zero de natació, malgrat no practicar-ho a la plaça de la Font de Tarragona. Sort dels Mario i Jornet, que s'han deixat l'ànima pel Circuit de la Bassa per tancar el calendari de la Copa Tarragona de MTB. La foto pel Monfils, que no hi ha partit que ens deixa bocabadats amb aquest art de flexibilitat que porta a la genètica.

Estem de "despedida"

Ja erem conscients que aquest cap de setmana requeria una certa preparació física i mental. Teniem la "despedida" del "mano". Un event que calia estar a l'alçada del seu entorn de companys de mil batalles. Tot ho tenien planificat, no hi havia cap detall que s'escapés i la gresca estava servida. Convocatòria a les 12:00h per disfrassar-lo d'una mena Michael Jordan a la flixanca. Calia donar imatge de "ridícul" i partir-nos el pit a la seva salut. Volteta de rigor pel poble i cap a Prades. Allí ens convertiriem en autèntics "francotiradors". Tot deu marcat per qualsevol racó del cos i cap a Tarragona. Sopar i unes copes per aquell entorn més aviat per peixos. Deu ni do amb el xàfec dels trons! Retorn cap al poble i directes a la piltra. Tenim màxima de 26ºC i mínima de 16ºC, poc vent i tronadeta entrant a la matinada.  L'activitat física ha canviat de modalitat. Un Paintball de més de dues hores i mitja i unes sèries de caderes amb balls incorporats. Bon entrenament, sí senyor!!!  El de la foto? La víctima del dia. Adeu a la solteria, noi!!!

Ambientaso pel Tartà!

La pràctica de l'atletisme no sempre genera, precissament, unes sensacions extraordinàries per aquells amateurs glober's. Aquells exercicis de sèries ultrasòniques a velocitats del llamp més ràpid ... no són aptes per tots els públics. De vegades i quan un sent aquell treball: "die sèrie de quatrosiento i recuperasion de do minuto" (el Mister ho transmet via telèfon, ja que avui no ha pogut venir), sen's posen els pèls de punta. És cert que m'agrada tot allò relacionat amb el mig fondo com distancies de: 800, 1000, ... Però les sèries de "velocistes"??? I per aquestes alçades de la temporada??? Finalment i amb un repartiment de dramatisme hem pogut complir amb l'event i fins i tot arrodonir un bon entrenament. El secret? La grupetta més biodiversicada de l'univers mundial. Atletes de 13 anyets amb 40 kgs de pes, marroquí de 16 primaveres amb pistó capacitat per anar a 220 polsacions, el veterà José, la benjamina Laia i els John Deere de la Comarca (Ñoño, Xavvv i el menda). Quin espectacle! Això sí: tots deixant-se la pell i contents per anar cremant neumàtics tots junts malgrat nivells distants i tècnics.

Màxima de 26ºC i mínima de 16ºC, poc vent (una mica de Garbinada) i cel distret mirant núvols d'aprop. Supercapdesetmana per alguns. Altres toca treballar, tot i tenir una propera setmana més curteta. L'entrenament d'avui ha anat de la següent manera: 3,16 kms d'escalfament en 17'35''/km a ritme mig de 5'34''/km amb 134 ppm de mitja pel Barranc de la Peixera. Els exercicis de les sèries de 400 mtrs amb recuperació de 2' pel tartà. Desglosament en format de ritme per km: 4'2'', 3'45'', 3'45'', 3'42'', 3'35'', 3'35'', 3'32'', 3'27'', 3'27'' i 3' 10''. "Relaxacione" per la gespa i uns estiraments. Vec a la penya bastant al puesto. A Ñoño el tenim creixent i amb una molt bona impressió. És cert que la modalitat de 400 mtrs s'ajusta prou bé al seu rendiment. Xavvv, el tenim en fase d'aglutinar treball. Avui s'ha comportat de forma bestial. Ell no és amic d'aquests ritmes i el paio al peu del canó com un campió. La Laia; no té nom. Feina rai per seguir-la d'aquí uns mesos. El José ens reparteix admiració. Més de 50 anys i dia si, dia també, exercint d'atleta. Soufiane i Mèndez els tenim a una altra lliga. Ritmes prohibitius si no volem caure en un boxes d'urgències. I en el meu cas? Agafant sensacions i fent pinya. Posem més coneixement i invertim en posar motivació conjunta. La foto dels menbres de la tarda per aquell tartà de "pro's".

El Sr. dels Anells a BCN!

No podem passar plana, com si res hagués passat. Vint anys d'entrenador de bàsquet són condiment suficient per tenir una gran admiració per aquest tros d'entrenador. El Phil Jackson, actual preparador dels dorats LAKERS. Qui va fer campió, per fí, al mateix Michael Jordan. Personatge capaç de treure el millor suc a jugadors indesitjables com Rodman. Solsament ell, és eficient per doctrinar un conjunt amb tantes estrelles juntes dins un mateix vestidor. També anomenat com a "maestro Zen" un veritable mestre dels jocs de ment. 11 titols com entrenador i 2 com a jugador (d'aquí el mot dels Sr dels anells). Avui el tenim per Barcelona, dirigint al Kobe, Pau, Fisher, Odom, Artest i companyia... Aquell Míster alt com un sant Pau, enfundat dins el seu "traje" petjant elegància per allà on passa. Canós amb ulleres intelectuals i una perilla interessant despertant passions fèmines maduretes. No perd detall en res. Tot ho prepara com el millor maniàtic de l'univers. Sempre està al damunt abans que un pensi que no el veu. Home de poques paraules (entra dins el vestidor uns minuts abans de començar un partit). No cal més, oi? Un mite per la meva persona.

Màxima de 25ºC i mínima de 14ºC, una mica de Cerç i un sol tímid i vergonyós. Tenim entrenament per Ascó amb la grupetta. Aquest cop i després de molt de temps amb ÑoñoAmstrong al costat. Un run pel Barrac de la Peixeta de 10 kms en 54'26'' a ritme mig de 5'27''/km amb 140 ppm de mitja i 156 ppm de màxima. Més que content, ja que no tenim molèsties i això és molt important en aquestes edats!!! Uns progressius de 100 mtrs i directes cap a casa. Avui: LAKERS-BARÇA. Ojito Phil que t'ho posarem difícil...

Un dia de tranki's!

Tornem amb aquests capitols de temperatures distants entre màximes i mínimes. Per aquells que sortim de casa a les 7:00h, la frescor és impotant. 9ºC i sort de les mànigues que van tapant el cos adormit del matí. És a partir de l'evolució del dia; quan les temperatures van escalant i s'aconssegueix una màxima de 27ºC lluint un bon sol i amb prou feines es mou una fulla. Son jornades propicies per anar a perdre calories. Els darrers dies de l'any amb llum natural i bon temps. Malgrat tot, avui optem per donar respir al cos. 3 jornades complertes, es mereixen un Kit-kat. Notem cansament de cames, com si el lactat acumulat no acabés de trobar la sortida. Una tarda aprofitada per fer un tomb per la garriga i fer content al Charly. També el Pau formava part dels excurssionistes que feien tombs i més tombs per mirar de convertir espones i bancals en un circuit de ciclocross. Solsament queda perfilar el tema i fer una mena d'escales i a rodar!  La foto d'avui pertany als Jocs de la Commonwealth, on aquest aixecador de pes ... pot quedar mal parat amb ganes.

Arriben els Lakers!

Darrerament, ja sembla un tòpic això d'enfrontar-se a un equip NBA. Aquesta lliga particular americana ha obert portes amb la finalitat de vendre el producte. No tant sols a Europa, també té costum de fer-ho per Àsia. Però aquest cop és diferent. Els Lakers de Gasol y Bryant ho fan com a campions de l'NBA. Jugant al Palau Sant Jordi i davant del Barça i actual campió de la lliga Europea. Aquest migdia han aterrat a Barcelona i com podem notar ... l'espectacle és una realitat! Tenim màxima de 26ºC i mínima de 9ºC, poc vent i sol durant la totalitat del dia. Entrenament per Ascó sota la direcció del Mister Cànovas. Un escalfament de 15'4'' a mitja de 135 ppm. Exercici de sèries: 3x1770 mtrs pel Circuit de Cross del Barranc de la Peixera amb recuperació de 3'. Desgloçament: 4'21''/km (160ppm), 4'5''/km (168ppm) i 3'58''/km (173ppm). Retorn a la calma i petant xerrada amb Xavvv (que feia temps que no ho feiem!) i un parell de progressius per marxar cap a casa més tous que a l'inici. Ens trobem millor de l'esperat, i per fí mantenim una progressió a un treball de sèries. La foto d'avui per les Laker Girls; dijous pel Sant Jordi.

Ciclocross?

Ja portem uns dies que anem fent càbales amb una nova modalitat de bici. Trepa ens va posar el dit a la "llaga" deixant anar unes ofertes de bicicletes de ciclocross. Qui no ha vist per la Tv, aquells ciclistes plens de fang fins les celles i amb la màquina al coll pujant una rampa fora de graus. Una mena de bici molt similar a la de carretera amb una mica de variant en quant geometria. Uns frens "cantilever", unes rodes més gruixudes per poder fer el cabra i uns "desarrollos" adients per poder sortejar tot tipus de desnivells. El Pau ja comença a no perdre detall de raconades pel terme per poder montar un circuit.  Ara solsament queda veure a quin garatge dormirà la primera bike-bala-muntanya. Tenim màxima de 24ºC i mínima de 17ºC, sol i fins i tot, nuvolades amb un Cerç cridaner. Un dia enfeinats fins al coll, tot i aprofitar torns inusuals per soltar cames amb la MTB. Aprofitem la programació "operació Bodorrio" i treiem al mano al Monte que l'hem de portar a l'altar fet un atleta.1h51'36'' per fer 31,69 kms a ritme mig de 17 kms/h amb 130 ppm de mitja i 164 ppm de mitja. Itinerari trenca-cames amb pujada per la costa de la guerra i fer cap a Riba-roja per tornar fins al poble visitant el Pí de Montbrió. Avui ha estat la quarta vegada que fem anar la Cube... I puc assegurar que no té res a veure amb la de carretera. Ens costa agafar el ritme, constantment es produeixen canvis i les baixades anem molt "coixos". Un parell de fotos de totes les màquines en qüestió, ja ja ja!!!

Hushovd, brillant Campió Mundial!

Malgrat la inestabilidad dins el món del ciclisme, avui tocava el Campionat del Món de Fons de carretera. Una prova que deriva records i moments amb companys i familiars encastats davant el "calaixó" veient les evolucions dels ciclistes més grans. Recordo com el Sr. Buera deixava anar aquella tesi que feia un cop acabava una cursa de més de 250 kms al menjador de casa seva "Com pot ser, que porten tot el dia pedalant i arriben a disputar-se la victòria final sprintant?". Aquest Noruec anomenat Thor Hushovd és l'actual afortunat en lluir el maillot "arcoiris" durant la propera temporada. Una cursa brillant, on solsament els únics són capaços d'enfundar-se la "maglia" màgica. Tenim màxima de 26ºC i mínima de 17ºC, sol  i algun plujim entrant a la nit. Una jornada invertida en un rodatge de run suau de 10,01 kms per terra en 54'22'' a ritme de 5'26''/km amb 149 ppm de mitja i 163 ppm de màxima. Aquesta vegada deixant de banda la bici per evitar un exercici de llarga duració. Els compis s'han cascat una nova etapa de les guapes! Anem recuperant cames, ja que aquesta setmana la cosa comença a picar. Tenim un deute amb la Bianchi i segur que durant la setmana saldarem el crèdit. Durant la tarda s'han disputat les finals del Torneig Social de Tennis de sub-14 masculins i fèmines seniors. Grans encontres i disputadíssima final de noies. Magnífica tarda per les instal.lacions del Poli i deixant de banda aun Barça que no acaba d'arrencar. La foto: per aquest "maquinon" nòrdic. 

Dissabte de trankis!

Aquesta setmana, ens hem posat les piles i ens hem "cascat" un parell d'entrenaments amb Cànovas. Un fet que no passa per alt, ja que notem la feina i un cansament extra a les cames. Treball de qualitat amb els ritmes ràpids (per davall dels 4'/km), juntament amb els progressius ... Un dissabte amb vocació d'anar recuperant i deixar el run per un altre dia. Tenim una màxima de 25ºC i una mínima de 15ºC, bon sol i un vent de Garbinada. Al tard ens deixem caure per pistes de tennis. Aquest cop amb un peloteig i un partidet. Ens trobem prou bé, tot i notar símptomes de lentitud en segons quins desplaçaments. També destacar la presència de l'amic Trepa a la Triatló de Mitja distància de Canet (Valencia). 4h35'6'' i 56è de la general de 207 participants finisher's. Un bon registre i confirmant la progressió d'Àlex un cop més.  La foto d'avui pel Garcia Lòpez, que deixa fora de combat al poderós Nadal en el torneig d'ATP de Bangkod.

I ara la Marga Fullana!

Un cop més, una noticia d'aquestes decepcionants. Ara el torn per la Marga Fullana. Aquesta campiona Mundial de MTB; fa arribar un comunicat argumentant el seu cas de dopatge. Reconeix el fet i afegeix amb paraules textuals: "He cometido la estupidez más grande de mi vida". Ja hi tornem a ser. Està vist que això del carnet biològic i el rigurós control diari no son obstacle suficient per detectar aquest joc de trampa. Jo, al meu entendre ... vec que solsament descobreixen una minoria de tot aquest cercle viciós. Sincerament, penso que hi ha molt poca gent neta i probablement ens sorprendia el % de "naturalistes". Aquells que van a pèl, sense bistecs galàctics, ni transfusions Mike Jagger. Com deia la Vicenteta: Que hi ha alguuuuuu? Tenim màxima de 26ºC i mínima d'11ºC. Bon sol i poc vent. Avui jornada d'un lloc a un altre tot i fer descans d'activitat física. Notem cansament a les cames i certes molèsties a la zona lumbar. Feia molt de temps no comptabilitzavem 3 entrenaments setmanals de run i ... encara no hem acabat la setmana. Caldrà anar poc  poc i seguir els consells dels experts per no despertar lesions indesitjables. La foto pertany a la Marga Fullana, que abans de sortir el comunicat de l'UCI públicament, reconeix l'errada. I el video a la picabaralla de Messina amb Prigioni en mig del partit: Asefa Estudiantes- Real Madrid de la passada jornada.