Boira matinera.

Entrem a la dinàmica de les boires i la humitat. Uns matins tenyits de gris on el sol s'amaga darrera de l'infinit. Màxima de 15ºC i mínima de 2ºC, Garbinada al tardet i sol a partir del migdia. No patim massa fred, tot i la sensació de fredor és major. Les plujes no aparèixen per enlloc i de moment; res a curt termini. La garriga comença a resentir-se. Les continuades temperatures per davall dels 0ºC ressequen qualsevol matollada i els ametllers impacients ensenyen les seves  futures florades. El febrer té aquestes coses ... avui mànigues de camisa i demà jersei de coll alt. Per temes de feina i altres no fem cap a Ascó. Disfrutant d'una bona nit sortim 30' a fer un run a ritme suau fins al Mas del Director. Encara tenim una petita molèstia a la zona del genoll i cal anar a pinzes ... La foto d'avui no està feta per Pau, Però deu ni do. Innerhofer campió del Món en Supergegant  

ESOS LOCOS QUE CORREN (boníssim Pollo!)

Déu ni do amb el video suggerit per l'amic Pollo. Quanta raó junta en 7'23'' despullant al complert la simptomologia d'un autèntic runnerman. Gairebé tots en certa manera, identificats amb el diàleg i respirant tranquil per saber que això passa ... Un matí sense canvis significatius. Màxima de 15ºC i mínima de 2ºC. Boira alta i perdent identitat per deixar lloc al sol. Amb prou feines bufa el vent i la nit és presenta freda. Una jornada laboral extensa i sense horaris. No hi ha lloc pel descans i amb prou feines ens aturem d'un lloc a un altre. Així que un cop pleguem ens posem en contacte amb Pitoi ... i optem per passar 4 pilotades de tennis. Treball intents i per feina. Poca estona (i sort d'això...),  ja que aquest és capaç de matar-me! Boig d'un cantó a un altre ... anem fent els deures. La suor evidencia la intensitat i marxem cap a casa tous amb ganes. Posem un parell d'obres d'art en format fotos del fotograf Pau. Són les que tenen l'apartament a la Depuradora. Aquest és la 3a temporada (3 anys) fidels al temps i "festejant" de nou per aquesta instal.lació. El primer any van tirar endavant 3 cries i el segon van igualar. Esperem que la bona ratxa vagi amb aquestes aus i ens acompanyin molt de temps per donar aquest color especial pel terme.

Humitat = Boires

Com està el patí! Tant sols fa uns mesos Contador s'afegia a la grupetta de sospitosos per un cas de dopatge. Valverde ja està complint la sanció, altres com: Oscar Sevilla, Roberto Heras, Ivan Mayo i uns quants que estan pendents de resolució final. Francesos, italians i espanyols en un constant frec a frec criticant-se uns als altres. Per a postres; el corredor italià Riccardo Riccó es ingressat de urgència per una transfusió que li provocà una insuficiència renal. Sembla ser que consternat pel shock va "cantar" l'esdeveniment al mateix metge que va atendre'l. Després d'estar 20 mesos sancionat per EPO cera i ... un nou episodi reiterant. Possiblement d'aquí uns dies quedarà tot desmantellat i que les informacions no eren certes. Espanyols i francesos traient pit i els fanàtics de revistes ... amb la moral pel terra. Aquí tothom fa la seva i ojo! que això del dopatge és molt i molt antic. Pregunteu, pregunteu a: Asterix i Obelix! Sense cap mena de dubte... tota una llàstima!!! Màxima de 15ºC i mínima de 1ºC, l'index de humitat puja fins un 92% i les boires guanyen la posició. Sort del sol, que aquest cop, li costa més treure el cap definitivament. Entrenament per Ascó a l'estadi. Aquest cop una mica per regenerar. 6,01 kms en 33'31'' a ritme mig de 5'35''/km amb 135 ppm de mitja. Uns exercicis de cames i els estiraments recomanats. Sobrecàrregues diverses ens obliguen a adaptar el treball. Ja tenim una edat; i si no! Mireu al Guardiola (de la mateixa quinta) cada cop menys pèl,però renovant per una temporada més. Quina sort! Aquest parell mai van ser enxampats.

Run a les fosques!

Mínima de -3ºC i màxima de 17ºC, bufant de forma lleu Garbinada i sol magnífic. Encetem setmana amb un pronòstic de temps sense grans canvis a la vista. Els matins per tremolar després de rascar el gel dels vidres del cotxe. Els migdies anem treient roba i disfrutant del sol. I les tardes o entrant la nit ... inmillorables condicions per fer anar les sabatilles i fer uns kms. Aquest cop la parella de ball és Trepa. Cal anar motivat i mentalitzat per soportar la seva roda ... tot i quedar advertit abans d'arrancar. Xavvv! Com podràs entendre no he volgut complicat la vida, ja que calia alguna cosa més que anar a còrrer. Total de 10,01 kms en 52'59'' a ritme mig de 5'18''/km amb 149 ppm de mitja. Un itinerari partint del Poligon direcció Mas del Director per trencar a dretes i pujar per l'asfaltat fins baixar al Mas de les Cigonyes. Retorn cap al punt de partida i acabant els darrers metres per l'asfalt del mateix Poligon. Un run a ritme suau per Trepa i de treball per mí. Els darrers 5 kms en progressió suau per anar allargant gambada i buscant agilitat. Els darrers 860 mtrs retorn a la calma i comentant sensacions. No hi ha lloc per queixes! Si qualsevol mortal té la dignitat de posar-se al costat de Trepa ... cal estar segur del que fà. Ens trobem millor de l'esperat. Molèsties de sobrecàrregues per la zona de turmell i tendó d'aquil.les (massa treball de propiocepció això de còrrer a les fosques). Una nit agradable i compartida en format de cremar kilòmetres. Els gossos de Candela trencant el silenci i els esbufecs d'un servidor preguntant l'hora de la final del partit. Sort que la màquina de menjar Nocilla ... portava més de 90 kms amb bici durant la tarda ... L'Ampolla l'espera companys!!!

Molt bé, pels de Granollers!

Els flixancos ofereixen la seva millor versió en forma de bons temps a la Mitja Marató de Granollers. Aquest matí per carrers de Granollers: Camil i Robert aturen el crono en 1h25'33'' i 1h29'18'' respectivament`. Llàstima que Trepa per motius personals i sentits no ha pogut afegir-se a la grupetta de "galgos". També teniem al Jordi Amorós que vaig deixar-me i que va poder culminar la cursa per ser un nou Finisher d'una Mitja. Com podràs entendre és gairebé impossible controlar a tohom i més quan pràcticament ni ens coneixem . De totes formes esperem compartir amb tú moltes altres i cremarjunts kms per algun run pel poble. Ah! La propera ens avises...  Enhorabona nois!!!

Un matí seguint la mateixa tònica dels darrers dies ... geladeta de bon matí i sol esplèndid durant el dia. Màxima de 16ºC i mínima de -2ºC, poc vent i sense canvis a curt termini. Un diumenge dedicat a tasques agrícoles. La tarda calia invertir-la al que tocava i aparcar-ho tot, per un altre dia. Així que decidim descansar de run i ens marquem un ZERO. Avui foto per l'atleta Isinbayeva, que decideix tornar a pistes i fer un salt de 4,81 mtrs (millor marca de la temporada). La russa, que va decidir allunyar-se durant un temps del món de la pèrtiga ... retornar i de quina manera al seu espai! També gran victòria a la cursa del Lamdassem a la Copa d'Europa de Clubs de Camp a Través disputada a Sant Vittore Olana (Italia). 3a posició pel Bikila Todelo (equip de l'Ayad). Els guanyadors han estat els portuguesos amb el Club Conforlimpa i recuperant el guardó del 2.009.

Un Barça de Récords!

Estem davant el millor Barça  de la història (i no és broma). Les estadísitiques són com una mena de còdics evidents que reflexen la realitat del fet. Aquesta nit, els nois de Guardiola, pulveritzen el Récord de victòries que fins ara lluia l'equip de Di Stéfano. 15 victòries a la lliga del 1960/61 per 16 el del Barça 2010/11. Un registre molt i molt difícil de batre i més en el futbol actual. 3-0 davant l'Atlético i hat-trick del rei del Mambo. màxima de 16ºC i mínima de -1ºC, una mica de cerç i sol de primera categoria. Un dissabte típic per Valletes i una tarda de relax. Al tard un tennis per soltar cames i poca cosa més. Demà tenim el radar orientat a Granollers. La 25a edició de la Mitja  no passà per alt al paquet de runners del poble. Trepa, Camil i Robert i són presents. Esperem st per tots ells i segurament ... bones marques. Per cert: Marathonman ha culminat la gesta i posar fí a Barcelona les seves 365 maratons diaries en un any. 15.401,74 kms i amb 49 anys és la carta de presentació d'aquest Belga rotllo Forest Gump. 

Respir de termòmetre!

Màxima de 16ºC i mínima de -1ºC, el vent perd força i el sol enlluerna de nou. Un respir per a peus, mans i cos en general , després d'un període amb temperatures extraordinariament baixes. Tornem a treure les cames de passeig i complertem el 4art dia seguit. Feia molt de temps que no ho feiem i algún dia haviem de retornar. 11,00 kms per terreny plà (exterior del tartà) i semi-tou. Ritme de 5'38''/km amb 141 ppm de mitja i fer 1h 2' 1''. Aquest cop amb la companyia de l'atletà veterà: Joan Roca. D'aquesta manera gambada darrera gambada ens podem distreure dialogant tots plegats. Uns estiraments i poca cosa més. Petant la xerrada ha sortit el nom del maratonià belga Stefan Engels. Un personatge que té com a objectiu fer 365 Maratons en 365 dies. Diumenge pot complir el somni!!! Aquí l'entrevista del paio en qüestió que van fer.li a un diari, el passat més de setembre:

¿Cómo surgió la idea de correr un maratón cada día?

"Con diez años tenía asma, y los doctores me dijeron que no podía hacer deporte. Me apliqué mi propia medicina y empecé a correr, primero un kilómetro, luego cinco y luego un maratón. Llevo 25 años corriendo largas distancias y necesito retos, así que en el 2008 completé 20 triatlones de larga distancia en un año -también récord en el "Guiness"-. Mi talento no es tanto físico como mental; creo en mí mismo y me gustan los nuevos retos. Por eso corro estos maratones: mi mensaje es que si uno cree en sí mismo puede lograr cualquier reto".
¿Ha tenido lesiones o problemas en estos 225 días?
"Mi primer problema fue que nadie había hecho este reto. Los doctores y los amigos no me animaban, me decían que iba a tener muchos efectos, me sentí solo, pero hay que superar los obstáculos.
¿Cómo es su día a día?

"Mi vida es fácil -sonríe-, me levanto y sólo tengo que correr un maratón. Tardo entre cuatro y cinco horas en correr. Voy a entre cien y 110 pulsaciones, y me da igual la hora. En México corría a las siete de la mañana y en Bilbao a las cuatro y media de la tarde. Más problema es el descanso, le dedico diez o doce horas. Ayer dormí catorce. Pierdo hasta seis mil calorías, cuando un hombre normal gasta la mitad, así que esto hace que coma mucho. Al principio, en tres meses adelgacé quince kilos y los doctores me dijeron que era un problema, pero ahora he conseguido estabilizar el peso. Como cuatro o cinco veces al día y, la gente no me cree, pero bebo hasta ocho litros de agua.

Cuando empecé pensé que tendría que comer algo especial, pero no. Obviamente hoy comeré pasta, necesito carbohidratos, pero anoche cené un gran bistec con patatas, mahonesa y vino.

La verdad es que no tengo mucha vida social, pero me gusta conocer la comida local, me gusta acabar el día con una buena cena.

¿Algún día al levantarse ha pensado: hoy no corro?

"No, no. Mi objetivo es correr 365 días; sí llega algún momento en un maratón que me digo qué hago aquí, pero estoy convencido de mi reto y espero terminarlo en febrero".

¿Cuando acabe, tiene ya nuevos ideas en la cabeza?

"Quiero dar un descanso a mi cuerpo. Llevo 25 años corriendo, que los médicos me hagan pruebas. El año que viene me dedicaré a los amigos y la familia, y a que la gente conozca mis experiencias". Hasta entonces, sólo le quedan casi 140 maratones.

1001 voltes i no de run!

Avui ha estat un d'aquells dies on pegar voltes era com una tradició. A tal hora aquí, a tal hora allà, més tard passes per un lloc i en acabar treus el cap a un altre ... Després  ens trobem amb el moment "nostre" del dia ... i amb prou feines tenim alé per fer 4 voltes! Uf, de vegades ... no solsament giren els ventiladors! Màxima de 15ºC i mínima de -1ºC, Cerç pinxo com ell mateix i bon sol. Poc a poc les molèsties van deixant lloc al plaer de recobrar sensacions. Aquest genoll malmetut va millorant jornada darrera jornada i el dolor pràcticament dona  relleu al camí de la normalitat (tot i tenir coneixement latent ... que encara hi falta!!!). Un run de 6,38 kms a ritme de 4'48''/km amb 157 ppm de mitja en 30'41''. Un exercici de progressió donant importància a l'extensió de la gambada. Exercicis d'estiraments i unes taules d'abdominals on demà ... segurament sortirà alguna cosa! Els compis van animant-me per afegim a la grupetta. Poc a poc i bona lletra tot i tenir molt clar la facilitat per caure en qualsevol temptació. Avui posarem aquell video famós que pot posar-te la carn de gallina a l'acte. Ja fa un parell d'anys l'amic Pantani va mostrar-lo al seu bloc i vaig quedar superat. Per tots aquells que sentiu l'esport i us sentiu persones sencillament per estimar ...  

Ens "ronde" un constipat!

Ja notavem indicis durant la jornada d'ahir. Una lleu congestió interna en forma de goteig nasal i ulls ploraners. Això de córrer i petar la xerrada després ... no va enlloc! Tenim màxima de 15ºC i mínima de 0ºC, bufa el Cerç i cada cop amb més protagonisme. Moment ideal per assecar la roba i deixar de saltar obstacles pel passadís buscant l'escalfor de la bomba de calor. Aquests dies a l'interior de casa ... una veritable Olimpiada. Run de 8 kms per Sebes. Un exercici en progressió i anant soltant cames. 41'33'' a ritme mig de 5'12''/km amb 151 ppm de mitja. A l'anada un vent a la contra ens pentinava i penalitzava gambada darrera gambada. De sobte, i com aquell que cau del cel ... aparèix l'amic Camil de tornada. Decideix acompanyar-me i comentem el negoci després d'un munt de temps sense fer-ho. La nit ens cau al clatell, l'enllumenat de la fàbrica ens mostra el resplendor d'un riu fidel i acabem posant una marxeta més per complir amb l'activitat. La foto d'avui pertany a les partidetes que van "cascar-se" el Viswanathan Anand y el rus Anatoli Kárpov dins de l'AVE en un acte de promoció.

Bon dia Febrer!

Enguany l'hivern no perdona. No ha fet falta presenciar neu en directe pel terme, per evidenciar que ha fet fred amb ganes. Hem patit un bon grapat de gelades. Hem conviscut amb temperatures molt i molt baixes de forma continuada i reiterada. Capítols de boira, dies amb vent i poca pluja. Al tard i fent un tomb per Valletes; l'auliver parlava sol. Punteres de les fulles amb aquell color de rovell indicant la cremor d'un fred terrible. Algunes no han soportat el fet i es deixen anar pel terra en senyal d'acomiat. Els ametllers van fent lentament el seu procés. L'any passat a partir de la segona desena de mes, els més matiners, esclataven i mostraven la flor. Avui ja anunciaven la impaciència en forma de mostra tendra. Aguanteu, aguanteu ... que això no ha acabat! Màxima de 12ºC i mínima de -1ºC, Cerç tallant i sol timid. Toca soltar cames i ho farem per l'estadi d'Ascó. Els atletes fent sèries pel tartà i els fondistes per l'exterior. Encara estem verds per posar-nos amb la grupetta i ho fem en solitari. 5 kms en progressió partint a ritmes de 5'40''/km i donant la resta a 4'15''/km. Total de 24'22'' a ritme mig de 4'52''/km amb 154 ppm de mitja. 1 km de retorn a la calma i  uns estiraments. Si abans parlavem del desenvolupament dels arbres tenint en compte la transcisió del clima ...  ara toca el torn per les cigonyes. Durant aquest hivern ja han anat visitant els seus respectius nius. Com a conseqüència de les baixes temperatures, no van establir-se de forma definitiva. Durant el cap de setmana va venir la femella i ahir al tard va arribar el galant mascle. Aquest està fet tot un "golfo". Fot més voltes que un ventilador i fins i tot va tenir un rotllo amb una altra. De totes maneres tornen a estar al seu niu i seguint la tradició ... la mateixa parella!!!