Avui hem xafat pista!!!

Reunió a l'ajuntament per aclarir el format, data, horaris, categories ... de la propera Milla Urbana Nadalenca de Flix. Robert neguitós, ja s'ha deixat sentir amb una trucada al telèfon per veure com quedavem per entrenar. Avui farèm tard noi, però segur que faig cap. A les 19:40h a trotar. Escalfament de 20' progressiu a ritme mig de 4'30''/km. Distància total de 4,45 km. 4x400 mtrs amb recuperació de 1'25'' (1'20''-165 ppm mitja- 181 ppm màxima), (1'19''-167 ppm mitja- 182 ppm màxima), (1'17'' - 170 ppm mitja- 184 ppm màxima) i ( 1'17'' - 172 ppm mitja- 185 màxima). 5' de retorn a la calma, estiraments i series d'abdominals. Les sensacions són evidents. Els últims 60 mtrs de les series es fan durs, falta força, tot i que durant la carrera trobo el cos més adaptat. Noto comoditat a la gambada, com si el treball de la tècnica dones fruit. Però falta molt i molt per trobar-me àgil de "pistó". Feia 5 mesos que no trepitjavem el tartà! Avui els compis de guerrilles han estat el fidel Robert i el boig de Cristian (aquest s'ha marcat 2 series de 2.000 mtrs a meyns de 6'20'', ufff, territori prohibitiu). Au pues, un dia més al sac. El dilema del día ... com m'agrada la pista companys!!!

La foto és d'aquest passat dissabte a la Milla Urbana del Perelló. Sortida de la categoria fèmina on la Mireia de l'ATE va imposar-se a la veterana del Barça.

La història de qui va canviar l'atletisme Africà:

Abebe Bikila, perteneciente a una familia pobre, se alistó a las filas del ejército etíope para garantizarse el sustento. Formando parte de la Guardia Imperial de Haile Selassie empezó, a la tardía edad de 24 años, a practicar el atletismo. El entrenador sueco Onni Niskanen, contratado por el gobierno de Etiopía para entrenar a sus atletas, fue el encargado de pulir el talento natural de aquel enjuto muchacho.
Bikila era un desconocido cuando llegó a los Juegos de Roma de 1960. Aunque en su país había corrido un par de maratones con buenos resultados, el resto del mundo apenas tenía noticia de él. El atleta etíope se presentó en la salida, ante la extrañeza general, con los pies desnudos. Parece ser que no se encontraba cómodo con ninguna de las zapatillas suministradas por el patrocinador del equipo, por lo que decidió correr descalzo los 42 kilómetros y 195 metros. Al fin y al cabo, esa era la manera en que entrenaba en su país. El propio Bikila añadiría posteriormente épica al asunto declarando: “Quería que el Mundo supiera que mi país, Etiopía, ha ganado siempre con determinación y heroísmo”
La carrera dio comienzo a última hora de la tarde, con el fin de evitar las altas temperaturas del tórrido verano romano. Niskanen había aleccionado a Bikila sobre sus principales rivales, haciendo especial hincapié en el dorsal número 26, el marroquí Rhadi Ben Abdesselam. Hacia la mitad de carrera, mientras el crepúsculo caía, se formó un reducido grupo, donde se encontraba Bikila, comandado por el dorsal 185. El temido dorsal 26 no formaba parte del grupo. De hecho Bikila no consiguió verlo en todo el transcurso de la prueba. Pronto se quedaron Bikila y el citado dorsal 185 solos en un apasionante mano a mano. A esas alturas de carrera la noche había caído completamente sobre la capital italiana. El recorrido nocturno por la Via Appia romana estaba flanqueado por antorchas portadas por guardias italianos, lo cual confería a la prueba una belleza espectral. En el último kilómetro, Bikila esprintó y dejó atrás a su competidor, llegando a la meta en primer lugar y consiguiendo la mejor marca de todos los tiempos con un tiempo de 2:15:16. Más tarde, Bikila supo que su desconocido rival número 185 no era otro que el temido Rhadi Ben Abdesselam, que finalmente no había portado el anunciado dorsal 26.
Una suerte de justicia poética hizo que el triunfo del atleta etíope tuviera como marco el histórico Arco de Constantino, bajo el que estaba situada la meta. Desde ese mismo arco habían partido 25 años antes las tropas de Mussolini para conquistar Etiopía. Además, el ataque final de Bikila se había producido al paso por el obelisco de Axum, monumento etíope expoliado por las tropas italianas durante aquella guerra. De esta forma, la victoria de Bikila adquirió un valor simbólico en el país africano que sobrepasaba lo puramente deportivo.
Bikila fue recibido como un héroe a su vuelta a su país. Para los siguientes Juegos, a disputar en Tokio, Bikila se preparó a conciencia, pero la mala suerte hizo que, a falta de sólo seis semanas de la competición, tuviera que ser operado de apendicitis. Sin apenas entrenamiento tras la convalecencia, se presentó en Tokio y, esta vez convenientemente calzado, repitió la victoria lograda cuatro años antes, parando el cronómetro en 2:12:11. Era el primer atleta que repetía el título de campeón olímpico en Maratón. En México 68, con 36 años, buscó la triple corona, pero una lesión que sufría en su pierna derecha le obligó a abandonar en el kilómetro 17. Su sucesor sería su compatriota Wolde, continuando así el dominio africano en las pruebas de fondo que se ha mantenido hasta nuestros días.
La triunfal historia de Bikila no tendría final feliz. Un accidente de coche le dejó parapléjico en 1969. Cuatro años después, una hemorragia cerebral segaba la vida de uno de los más grandes atletas de todos los tiempos. Con el transcurrir de los años, muchos son los grandes atletas etíopes que han asombrado al mundo, la mayoría de ellos en pruebas de fondo. Campeones olímpicos como Wolde, Yifter, Gebrselassie, Tulu, Bekele o Dibaba. Todos ellos tuvieron un espejo en que mirarse: Abebe Bikila.

Pel que fà a un servidor ... avui he fet el running d'ahir que teniem pendent. Trote per circuit d'asfalt i terra, sense desnivells importants. 6,55 kms en un temps de 30'45''. A ritme de 4'41''/km. Ritme cardíac mitjà de 157 ppm i una màxima de 172 ppm. Series d'abdominals i exercicis d'estiraments. Encara toca uns quants dies de treballs "suaus" per donar a conèixer al cos l'activitat més adient en el moment més indicat. Com diu el Mister: paciència Albi!!!

Avui descans a la vostra salut

Dilluns, día dur, moment per l'arranc de la setmana. I Déu ni do l'arrancada. Per fí ens sentem una estona per poder actualitzar el blog i aprofitar el moment per fer un Kitkat. Al tard he fet cap a Lleida amb el mano. Uns assumptes pendents i fins i tot compres per reis. El trotar d'avui el farém demà amb tranquil.litat. Cal descansar a la vostra salut, per tota aquesta activitat frenètica que heu portat aquest passat finde. Trepa va pendre part al Raid de Cornudella dissabte. Un Raid per parelles, on unes errades en el sector d'orientació els va privar de fer podium. Diumenge va tornar al mateix lloc per disputar el Duatló. Una prova on Xavier Benet i l'Enric Prost també van inscriure's. Trepa l'11è, amb accident inclós i va tornar a perdre's. El Xavier, com diu ell, una brillant petita victòria. I penso que té tota la raó. Va gaudir d'un 25è lloc final. Una posició força meritòria d'aquest triatleta flixanco, que competició darrera competició va escalant llocs a les llistes classificatòries. L'Enric, va tenir tots els problemes del món en un mateix moment. Un veritable entrebanc que va deixar-lo fora la cursa i retirar-se (no pateixos Enric, jo ni vaig poder anar a fer la milla del Perelló. Com a mínim vas ser darrera la linea de sortida). Pantani, el teniem a Jaca. La típica Duatló que té remarcada al seu calendari particular. Amb una lesió al mig de la cursa (pot comprovar-se al seu blog a una foto més que expectacular), va tenir el coratge d'acabar la prova i a més ... fer un excel.lent paper. I Camil? Aquest estava en territori Basc. Va pendre part a la clàsica de Behobia-Sant Sabastià de 20 Km. amb un parell de repechons i un recorregut super irregular. Tiempazo final d'1h24'24''. Ufff nois! Esteu a tots els "frentes". Solsament queda feliçitar al col.lectiu i demanar que mai "paro la música". Enhorabona a tots. Avui, la foto, també rebra els honors del protagonisme dels amics. Foto antiga d'un cumpleanys. Sabeu qui són?

Dinar al mas

Aquest matí una boira espessa donava el tret de sortida a un diumenge de "fartrullada". Tocava una paella amb la family al Mas d'Isidro per celebrar ... ni ho sé. La història era reunir-nos en un moment per fer allò que gairebé tots sabem; MENJAR. Avui tocava rodatge suau amb bici, tot i que, ho deixarem per properes ocasions. El reportatge fotogràfic és real, tot i que ningú ha pres mal. La paella insuperable. Obdulia "ma padrina", ens ha obsequiat amb un delicatessen d'última tecnologia (ho anomenem així, perquè cada cop és més difícil de millorar). Quin arròs, quin arròs! Manoli i Isidro, els amos de la logísitica, no ha faltat res de res. I la "cusi", com ja és habitual, ha fabricat un postre de cinc estrelles. La resta calia posar-la nosaltres, gana, gana i ganes de menjar. Bon profit i fins la pròxima.

La resta de l'actualitat esportiva, estava dividida a Cornudela i Jaca. On Xavier Benet, Enric Prost, Trepa i Pantani, disputaven les seves duatlons. Demà informarem del negoci d'aquests valents i deixar a segon plat el tema culinari.

Finde de "Compes"

Quina enveja! Avui és un dia d'aquests on la intranquilitat vessa per qualssevol indret del teu cos. Els col.legues els tenim escampats per aquests món de Déu competint, xalant de valent i posant la maquinària a prova, amb la finalitat de verificar el treball dels entrenaments. Pendents de l'hora per mirar de trobar la noticia i preguntar: com anat això noi? Avui Trepa ha participat al Raid de Cornudella per parelles (Orientació, BTT, Run, Cayak), on una meritòria 4a posició ha estat per al ells (96 equips en total). Demà, té una Duatló al mateix lloc (a tope!!!) i com no! la presència de l'amic Xavier Benet a Cornudella és un fet (aquest no para ni un moment). I també demà, Pantani el tenim bufant per terres aragoneses, concretament, a la localitat de Jaca. Duatló duríssima, on esperem un brillant paper d'aquest inquiet triatleta. Evidenment, donar voltes per casa no era el millor remei per la calma i hen decidit anar al Perelló. Aquesta tarda a partir de les 18h han fet la milla urbana amb totes les categries possibles. Aprofitant el moment, hem saludat als compis de l'ATE (club atletisme terres de l'Ebre), on feia una pila de temps no tenia noticies d'ells. També ens hem trobat amb el mister, el Rafa i comentar l'estat meu, després del virus i planificar els entrenaments. Els fixancos participants, s'han deixat veure amb unes boníssimes i treballades posicions finals. On Joan Ramón Mur i el seu fill, han estat els representants del poble (sou uns cracks!). Au pues ... tarda aprofitada i molt saludable. Ja que encara no podem competir; com a mínim recolzarem als amics.

Això pinta bé

Després de la infecció vírica, soferta durant més temps de l'esperat, les sensacions del running ja començen a ser més habituals. Avui segón entrenament, un cop vam estar aturats els 12 dies més llargs del món mundial. Trote mixte de 45'8'' amb 9,53 Kms totals per terrreny mixte. Ritme de 4'44''/km a ritme cardíac mitjà de 158 ppm i una màxima de 183 ppm. El ritme ha estat progressiu i els últims 5' han estat per damunt de 175 ppm. Amb la fidel companyia del Robert hem gaudit d'un bon entrenament. Per la meva banda, les sensacions són estranyes, ja que vaig a 183 ppm i no sentia anar a tope. Trobo que encara i quedava alguna marxa (quina cosa més inexplicable!!!). Encara no han passat 3 setmanes i no pujavem a 178 ppm i ara ... potser rebentarem i tot! Segurament és la droga pura de l'antibiotic aquest. Hem acabat amb estiraments i series d'abdominals, dutxa, perfumats i a sopar. Avui toca a casa l'Àlex, Cristina i com no! l'Emma.

Benvingudes: "Agulletes"

Ens aixequem amb energia, ens vestim, xancles als peus i a rentar-nos la cara. Tot seguit, una mena de petites molèsties apareixen per les cames. Hola! Son les agulletes, quan de temps no tenir noticies vostres. Bon dia Albi, prenteu en calma, avui caldrà viure amb aquestes durant uns moments. Au, ja tenim l'entrenament d'avui; descans per recuperar l'entrenament d'ahir. Malgrat la redundància: Benvingut a l'activitat esportiva. Aquesta nit, vaig de marxa. Sopar a casa del mano i Emma. Partit de bàsquet per la Tv i en acabar cap al sobre. Demà visites de col.legis a la depuradora i per fí DIVENDRES. Ah! Noticia d'última hora: Pitoi s'adjudica el Torneig de l' Open Social de Mòra d'Ebre per un clar 6-2 i 6-2 enfront a Jordi Vidal, aquesta mateixa tarda. Enhorabona SETBALL.

La foto d'avui és un homenatge per a Pantani (l'he trobat saturat laboralment i ...tindrem un "gesto" per ell). Data; 13 de Novembre del 2.005 Duatló a Jaca. Moltíssima fred, pluja d'aigua neu tota la cursa, va ser duríssim. Jo d'espectador vaig patir com un dimoni. Les vistes impressionants i l'estat dels corredors en acabar la prova inexplicable. Memorable jornada Joan i el dinar un 10. Aquest finde Jaca repeteix, tindrem noticies teves?

Per fí, ja trotem!

Dia de bòlid a la feina, gairebé les 18:30h i encara currant. Una trucada de Robert passades les 19h, ens preguntava; on m'havia fotut? (ja feia una estona, Robert, havia arribat a la pista d'atletisme d'Ascó). Deia si no recordava que avui tocava trotar de nou. Jo entrant al seu joc, feia llargues dient: ostic paio, ja m'havia passat ... Quins trons! Ja estava per la carretera a un parell de minuts del creuament d'Ascó amb Trepa al costat de copilot. Entrem a vestidors i Robert li canvia la cara com aquell nen quan li regalen la seva primera pilota. Gràcies crack, ha estat divertit. Aquella il.lusió al veure la nostra arribada, no ho farem passar de llarg. Sortim a pistes i a correr... per fí, ja trotem! 6,44kms en 30'3'', a ritme de 4'39''/km a 163 ppm de mitja i 176 ppm de màxima. Sensacions? Estranyíssimes, en un principi molt lleuger, més tard, pesat de cames i les pulsacions, força altes tot i jurar que anava a meyns. Un cop aturat, uuuffff, m'he penso que hem anat massa ràpid! Uns estiraments, una mica de xerrameca i cap a casa. Esperem i desitjem que el famós virus passo a ser història.

Per cert! Algú te coneixement dels personatges de la foto històrica? Trepa i Pitoi, no podeu fallar...

Quines temptacions...

Ens aixequem amb la boira típica denominació d'origen. A mida que va passant el dia, aquesta, s'aixeca i deixa pas a un esplèndid sol. Charly ha necessitat les ulleres i tot. Quines ganes per posar-me les bambes i sortir a trotar! Però, cal seguir les instruccions de l'amic i metge Buera i romandre quiet com un estaquirot. Demà retornarem a la rutina, després de soportar 12 dies, aturat, desviant l'atenció per qualssevol cabòria més entretinguda. Sembla un gra massa tot el que anem dient ... però un ésser hiperactiu, inquiet, neguitós, animalet o bestiola amb "cul de mal asiento" aquestes paraules poden arribar a ser molt i molt curtes. Nit de Champions, Barça-Basilea a l'Escala (o la radio, si et fot pal desplaçar-te), Liverpool- Atletic a A3. Que fem? Esperem narrar, per fí, una crònica amb pinzellades esportives propiament parlant (demà sortirem de dubtes). I com diuem els aspirants a la Casablanca: Salut i que Déu us beneeixi.

Qui diu, que el temps passa volant?

Uff! Sembla ser que ja som a la fi del tunel. Escriure la meva vida, sense posar re de re d'activitat física, és com a molt friky. Sort dels corredors locals, que a hores d'ara, són els que desperten l'interés per estar a sobre d'ells i donar el nostre suport. Després de la cursa de 10Km de l'Ametlla, avui toca feliçitar els runners del poble. El Cristian amb 38'55'' ocupant una important 17a posició (aquest és un crack, ja ho va demostrar la passada mitja de Tarragona), Trepa amb 39'13'' un registre tant boig com ell (un tiempazo, tenint en compte la seva modalitat) va acabar el 18è, Camil amb 40'28'', aquest és un maquinilla i un calculador (té un superegistre a la mitja amb 1h 25' 16'') va aconsseguir fer 25è i l'amic Francesc Barbero va treure la carbonilla i gaudir d'un meritori 42'18''( tots qui conèixen aquest home li veuen moltíssimes condicions) posició final 40è. Conclusió: Segons per equips (flixancos), solsament superats per les besties del C.N.Reus Ploms. Sou uns cracks! Sencillament per matinar un diumenge, bàsicament per anar a correr en temporal de pluja i excel.lentment per deixar uns registres força optimistes. El meu cas, com ja va sent habitual, curant el cuerpo i fent bondad. Si no es complica la troca... dimecres sabatilles als peus i a trotar.