divendres, 7 de novembre de 2008

Això pinta bé


Després de la infecció vírica, soferta durant més temps de l'esperat, les sensacions del running ja començen a ser més habituals. Avui segón entrenament, un cop vam estar aturats els 12 dies més llargs del món mundial. Trote mixte de 45'8'' amb 9,53 Kms totals per terrreny mixte. Ritme de 4'44''/km a ritme cardíac mitjà de 158 ppm i una màxima de 183 ppm. El ritme ha estat progressiu i els últims 5' han estat per damunt de 175 ppm. Amb la fidel companyia del Robert hem gaudit d'un bon entrenament. Per la meva banda, les sensacions són estranyes, ja que vaig a 183 ppm i no sentia anar a tope. Trobo que encara i quedava alguna marxa (quina cosa més inexplicable!!!). Encara no han passat 3 setmanes i no pujavem a 178 ppm i ara ... potser rebentarem i tot! Segurament és la droga pura de l'antibiotic aquest. Hem acabat amb estiraments i series d'abdominals, dutxa, perfumats i a sopar. Avui toca a casa l'Àlex, Cristina i com no! l'Emma.