divendres, 31 de desembre de 2010

Sant Silvestre!



Darrer dia de l'any. L'últim d'una dècada, que ens marca el camí d'un futur incert i ple de dubtes. Moments d'aquells d'inestabilitat econòmica derivats per una crisi que pot ser històrica. Continuarem vivim en el mateix conjunt de corruptes que d'una forma o una altra van fent de les seves. Seguirem escoltant noticies esgarrifoses pels telenoticies i ens emportaren més d'una decepció amb aquell esportista d'alt nivell "pillat" en un control antidopatge.  Per part nostra mirarem de lluitar dia a dia per mantenir el posat més real acord a la meva persona. Tenir la falera per contar-vos l'actualitat en format de sensacions, registres o punts de vista. I seguir amb aquesta estretor generada pels lectors, amics i familiars, que en algun ratet del dia, us deixeu caure per llegir aquest bloc.
Màxima de 12ºC i mínima de 4ºC, no tenim vent i els nuvols decideixen posar color a un cel gris. Possiblement i més a perjudici que a benefici ... ens posem un dorsal al pit. Tenim la Sant Silvestre de Lleida i no voliem deixar passar el moment per tornar a fer les darreres gambades de l'any. L'any de les lesions i dels millors ritmes personals. L'any del Master en paciència. Molt útil i necessari per posar remei a les lesions i malts de cap. Dorsal 603, ambient de flixancos inmillorable, escenari: LLeida. Són les 17:09h  de la tarda i un bon nombre de runners esperant l'ordre de sortida. Per fí ha arribat l'esperat dia. Robert, Solo, els Pau, Camil, Xavier, Xavvv, Miquel, Ferran, Salvador Vila, Aïda i possiblement algun que altre conegut més que se'ns escapa. Sortirem tapats fins al coll. Som conscients que no estem per anar a ritmes frenètics. Portem 10 dies sense córrer i més de 2 mesos lastimats del genoll amb 11 kms en els darrers 73 dies. Buscarem un ritme apte per mantenir-lo. Pendents de posar punt mort si l'articulació es queixa. Jurament de sang per no "picar-nos" amb cap Papa Noel que ens adelanta i prohibit seguir a la "guapeta de torn que corre  que se les pele". 45' per fer els 9,75 kms a ritme mig de 4'37''/km amb 183 ppm de mitja i 194 ppm de màxima. Uns ritmes cardíacs; de més aviat d'un marrec de 16 anys, que d'un canós fregant els 40. Marxem contents cap a casa. Tornem a sentir-nos un runner de debó. Hem patit l'inexplicable. Però el convenciment de retrovar-nos amb la cara d'un lluitador. No sortirem a les primeres planes de la classificació. No mantindrem els registres a la memòria per anar ràpids ... Però tornem cap al poble amb la convicció de l'slogan: "voler és poder". Bon any per tots i una abraçada per aquest orgull que no puc amagar amb dedicatòria sincera per tots vosaltres.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Estava a la Sansi, animant als atletes sembragulles, desde el balcó de casa.
Vaig veure a Camil, Robert, Xavi, Miquel, però no et vaig reconèixer ni a tú, ni a Paú i no us vaig pòguer esperonar!!.

Bon any i llarga vida al blog!!.

Franc.

Anònim ha dit...

I em deixava a la promesa: A SOLO!!

Franc.

Albi ha dit...

Ostic Franc! Ets girebé com la secreta. No vaig veure't. Possiblement tenir el cap amorrat al terra feia que amb prou feines posesa la vista al davant i gràcies. Vaig patir com un comanche ... però content per donar-ho tot un cop més. Records i bon any company!!!

Anònim ha dit...

Doncs vec que m'havia deixat més representants(Aïda, Ferran, Salvador i a un Xavier.
Patint com un comanche, pero valent, altre cop amb el dorsal al pit.

Extensa representació, sens dubte.

Franc

Anònim ha dit...

ROSICH: bon any , primer que tot enorabona per la sansi , vas fer-la com un campio. D'aqui no res ja tornes a fer els temps esperats. anims company

Albi ha dit...

Gràcies Ferran! Espavil que d'aquí no gaire m'hauràs d'aguantar en algun que altre entrenament de cap de setmana. Records.