 |
| On és la calma? |
Màxima de 16ºC i mínima de 10ºC. Encarem el camí dels Nadals amb una dinàmica agradable en quan la "meteo". Podem prescindir de capes de roba, no cal convidar tant sovint a posar les mans dins la butxaca i fins i tot els guants, juntament amb mocadors de coll, poden quedar-se a casa. Les màximes són altes i les mínimes força càlides tractant-se d'un Desembre. Continuem amb aquest espai de temps no massa atractiu. Les lesions, molèsties i dolències ho porten; aquestes coses. Passem per consultori del Fisio per donar-li feina i molta feina. Era d'esperar; tenim una contractura de bojos que ens obligarà a romandre aturats en Run. Així que mig emprenyats, mig inquiets, mig tot ... la cua entre les cames i amb el cap baix mirant de digerir aquest nou període de calma extrema. Trepa! Lo prometido és deuda ... Aquí la teva Joss amb la seva espectacular veu.
3 comentaris:
Petardo! Quina foto més wuapa. El cowboy aquest és del terme? Segur que si! I dels autèntics, dels que no queden. Salut maquinot.
a vore si estos problemes als glutis vindràn de l'enculada aquella de llanos..... ;)))))
Tot podria ser paio! Estic desmanegat noi. O és això o és culpa de moure malament el cul nadant.
Publica un comentari a l'entrada