Quins amics que tinc! Mira que fer un reportatge d'un dia negat negat negat damunt uns esquis i amenitzat per una música d'aquelles escoltables a partir de les 5:30h de la matinada ... "tus ojos son carameeelos ... " Cada cop el tenim més preparat. El bastó de l'equip d'esquí era una mena d'accessori complementari per poder fer la instantània el més real possible. Sempre ha estat mig inventor i creador. I ara vol crear un esquiador de fons ... ai mare! Ho aconseguira? No us perdeu els propens capítols.
Màxima de 12ºC i mínima d'1ºC. L'estabilitat continua pel terme. Tenim el dia de sol fins la bandera, poc vent o gens, i una temperatura molt agradable. El cel és clar, sense nuvolades i amb una netedat atmosfèrica digna per visualitzar qualsevol matricula d'un avió. El matí ha estat d'aquells on renunciem categòricament a ser alertats a cop de despertador. Portem un bon grapat de dies sent fidels a horaris matiners ... Avui sense obligacions, desconnectar de tant rellotge i fer la nostra que falta ens feia. Així que al matí ens anem a Valletes per continuar amb les tasques pendents i que mai acaben de concloure. La tarda el nen ens proposa entrenar. El tenim motivat per poder fer el debut a la temporada de Pista Coberta. Ell ha estat precisament qui ens determina el treball. Marxem direcció Bermuses, aparquem el cotxe a uns metres de sortir de la carretera i en marxa. 4,05 kms de pujada per la pista de la guerra sense descans possible. 206 mtrs d'altura guanyada amb esbufecs inclosos seguint el fili-prim de l'artista. Un cop arribem dalt, disfrutem d'un petit descans per tirar la foto i contemplar la magnífica vista. Ens tornem a posar en marxa i mirem de soltar cames a bon ritme. El nen va posant marxes i la feina es nostra per no ensopegar i passar-lo per damunt a cop de voltes de campana. Totals: 8,10 kms en 41'27'' a ritme de 5'7''/km. També aprofitar el moment per felicitar per enèsima vegada al "jefe" de la secta. Avui la seva 8a Marató a la butxaca per carrers de Castelló de la Plana. No ha pogut gaudir del seu propòsit (aquest aspira al màxim sempre!) que era baixar de les 3h. Però ho supera per uns segons generosos plens de sofriment i d'autèntic guerrer de l'espai. No necessita credencials, ni presentacions entre tots nosaltres. Aquell que pot rendir al 150 % viu tocant nostre. Sempre té argument per ensenyar-nos la part més important de l'esportista. Aquella base mental que sol ell sap gestionar com un veritable "superdotat". Que gran Àlex! 3h i uns segons amb Suchards, bibes i aquella ansia de "pro" digna de referència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada