Guardiola-Mourinho?

La Garbinada pega de bon matí. Una amenaça d'aigua? Properes hores surtim de dubte. Màxima de 19ºC i mínima de 12ºC, poc sol i cel de nuvolades grises. Ja tenim la recta final per restar hores al rellotge que ens porta al "supercapdesetmana". Avui un Barça-Madrid com a final de Copa. Tothom fanàtic i això que deiem que la competició d'aquest titol era devaluada. Així que amb aquest panorama de festa, lesió pel mig i un cel poc definit ... feina rai per trobar paciència! I pensar que fa dues setmanes erem dins d'un estiuet de Sant Martí! Portem 6 dies sense Run i aquí no hi ha Déu que ens aguanti. La cabra tira al Monte ... Polsòmetre, sabatilles de màxima amortiguació i passant de tot tornem a corre. 30'2'' a ritme suau, molt suau de 5'55''/km amb 127 ppm de mitja per fer 5,07 kms per terreny pla i amb Garbinada inclosa. Uns estiraments de "locos" i directes a soltar cames per Valletes en busca d'un grapat d'espàrrecs. Molt possiblement el darrer de la temporada, ja que estan a la baixa. Soparem aviat i directes al davant del "calaixó". Guardiola-Mourinho cara cara en un partit únic. Avui video de l'Eric.

Veient els atletes sense polsòmetre!

Sembla ser que aquest canvi anunciat pels "meteomens" el tenim al damunt. Un dia de poc sol i d'una frescor sentida per culpa de la Garbinada. Màxima de 18ºC i mínima d'11ºC, els núvols competint en un cel gris i sense massa alegria. Ens prenem el dia com un descans d'activitat física. No tenim massa confiança com per posar-nos a fer gambades i menys veient que les molèsties del gluti encara continuen. Una visita pels atletes i viure en directe les seves notables evolucions. Com "caminen"! Van com a locos... exercicis de sèries sense rebuig i a tot gas. Quina enveja màquines!!! Com a dada curiosa remarcar la marca que va fer Geoffrey Mutai a la Marató de Boston amb 2h 3'1'' durant el passat cap de setmana. La millor marca mundial de tots els temps, tot i no tenir oficialitat. Segons el reglament establert:

     Perquè un Marató sigui reconegut com a oficial, entre la sortida i l'arribada no hi pot haver una separació major al 0,96% del recorregut, això és que entre la sortida i l'arribada ha d'haver menys de 21 quilòmetres.

A més, entre el punt d'inici i el final, no pot haver una diferència d'altitud de més del 1x1000, és a dir que no pot haver més d'uns 42 metres de diferència de desnivell entre la sortida i l'arribada. Una regla que no compleix la Marató de Boston. A més d'aquest elements, també va afegir-se el vent a favor i acabar per evidenciar un fet consumat. És cert que el mestre Haile té la millor marca ... però això de fer-ho en menys temps pel Geoffrey ... Quant era jovenet i discutint per un passadis de l'escola feiem una reflexió d'aquelles similars. Potser a l'Àfrica hi ha un paio capaç de recòrrer els 100 mtrs llisos més ràpid que Carl Lewis (davant un lleó). O un aborígen millor nadador que els Phelps! Segur que més d'un Recordman el tenim davall una rajola!!!

Si no podem trotar ... rodarem!

Festival a l'hora d'escollir la roba de bon matí. 6ºC a les 7:15h, el sol sortia a bon ritme i de nuvolades res de res. Un dia amb màxima de 20ºC, Cerç amb cert protagonisme i molts mirant el cel pendents de les seves vacances de Setmana Santa. Ja no tenim nuclears malmetudes per terratrèmols. No hi han episodis de crisi. Amb prou feines ens solten el OJO! al volant i una i altra vegada sentim les mateixes paraules: Barça- Madrid, Madrid-Marça. Més d'un s'oblidarà d'encarregar la mona pel fillol amb tant èxtasi futbolístic i feina rai si la parenta vol veure la peli d' A3 dimecres a la nit. Continuem en procés de recuperació. Poder subsanar nova lesió, tot i que la cosa pinta prou bé. Evitem impacte i ens passem al ciclisme de nou. El dolor va passant a molèstia i ens omple d'orgull després d'una bona ratllada durant el passat "finde". Aquest cop anem a donar pedals amb Pau. Feia temps que ho teniem pendent i avui tocava. Direcció Fatarella per baixar per Modorres i fer a Bahia Tucana. Retorn cap al poble i tous amb ganes lluitant davant un vent sense comentari coherent. Massa valent anava, perdent qualsevol respecte a les senyores rampes amb Cerç incorporat. Sort de la "mula" que portava al davant que anava arrossegant-me com una serp. La baixa de les Modorres, pel Valentino Rossi! Un parell de vegades amb el sant al clatell evitant fer cap a les esparragueres de la vora. Sense sol (ja no tocava per aquella raconada) i amb un fred de "locos" baixant a tot drap costa avall. L'armilla ens salva els mugrons, ja que baix al Pont de Riba-roja estava "tieso" amb tanta corrent. Per si no hi ha prou ... Philippe Gilbert Massip soltant "palos"cap al poble i les potes ... sobrevivint com podien. 46 kms amb poc més de 2h 5' amb 124 ppm de mitja i 22 kms/h de ritme. Un bon entrenament per evitar un Zero i fer-me veure que no calia romandre parat. La foto en acció i amb el Cerç dinàmic i fatigant de la jornada. 

Grupetta de Diumenge!

Sembla ser que alguna cosa d'aquell forn cuinant ahir a la nit va donar-nos "ales". Durant la passada nit el dolor ha millorat de forma notable. I aquest matí a primera hora la cosa presentava d'una altra manera. El mano ens fa una trucada un cop marxavem a Valletes i a l'últim moment regirem la troca. Una sortida amb bici a hores tardanes. Segurament els: Paus, Ramonet, Trepa, Pollo ja eren feia estona donant pedalades per aquestes carreteres plenes de motards. Màxima de 21ºC i mínima de 7ºC, tenim Cerç i un sol esplèndid. Passades les 11h i direcció Bovera anavem donant voltes a les bieles. El gluti dels trons encara ens alerta, però ens doctrinem a pensar que deixarà de fer-ho passats uns kms. Arribem a Bovera i ens creuem amb els "matiners" de Pollo i Ramonet que s'afegeixen a la ronda i ens acompanyen a pujar a la Granadella. La jornada és distreta, ja que un grup de ciclistes de Lleida pateixen un bon grapat de problemes, que ens obliguen a socórrel's per aquest tram força concorregut. 51,25 kms en 2h11'43'' a ritme de 23,3 kms/h amb 122 ppm de mitja. També ens trobem a Pau Carranza que ens marca el ritme direcció Riba-roja per posar fi a un matí purament ciclista. Finalment salvem els mobles i podem fer una mica d'activitat. El dolor encara continua tot i evitar el tema impacte. Amb la Bianchi suavitzem el negoci i possiblement el treball de natació, dirigit per Pollo, ahir a la tarda, ens portar a una millora.

Dia aprofitat!

El matí es presentava indecís, nuvolades, aire i no massa sol. Màxima de 20ºC i mínima d'11ºC, el vent és fa sentir, però res desagradable. Continuem amb cert dolor a la zona del gluti dret, un tret important per tenir clar, que avui no trotarem. Evitem l'impacte una jornada més i ja portem 3. Aprofitem per fer un tomb per terres de l'est d'Aragó. Una visita que feia temps teniem pendent i aprofitem el moment ara que podem desintoxicar-nos dels runs matinals. La tarda no perdem detall i provem dins el medi aquàtic. Treball de tronc superior i de forma molt suau. Res de forçades amb cames i precaució màxima a l'hora de les patadetes de la braça. 1600 mtrs en total i sense dolor remarcable. Sensació d'estar millor dins a l'aigua que de peu. Passem pel Jacuzzi i uns estiraments a la piscina mitjana. No cal perdre detalls. No cal dormir-se. Tenim un Madrid-Barça i un sopar per posar-nos dels nervis amb Mou. Demà més, si l'evolució és positiva. Potser bici ... estar per veure!

Ens haurem de mentalitzar...

Portavem més de tres mesos amb un treball esglaonat i amb molt de seny. Les lesions no són arguments per deixar indiferent a ningú i menys en el meu cas. L'any passat vam encadenar les millors marques amb les pitjors molèsties. Vam comprovar que l'excés o irregularitats en la metodologia d'entrenament ens passavem un tribut molt car. La lliçó estava damunt la taula; calia estudiar-la i interpretar-la. Enguany retornavem amb la il.lusió d'un nen. Calia fer les coses bé i anar en compte. Les sensacions eren prou bones i  posant en marxa un nou apartat amb la natació (mai ho havia fet en hivern) com a prevenció i tonificació. Les precaucions eren indicis a tenir present i poc a poc veiem com ens posavem al "puesto". Com molt bé sabeu els fanàtics del: run, bike i altres activitats ... sempre anem arrossegant alguna petita molèstia i gairebé mai podem dir que estem al 100 %, durant les temporades de màxim volum. És cert que els glutis famosos, ja van aparèixer més d'un cop per aquest espai. I ara, justament en aquests moments ... ens veiem obligats a posar el fre. El dolor ens crida a la porta i sen's cola de nou. Mig doblegats mig torts ens anem desplaçant com podem. No cal dramatitzar, però la realitat ens obliga a fer un STOP. Mirarem d'evitar impacte i llegint el cos optarem per allò més adient. Ens responsabilitzarem de trobar el millor camí i com diu aquella frase: "Lo mas importante no es llegar primero ... sinó que saber llegar". Màxima de 22ºC i mínima de 9ºC, sol durant el dia i un vent que talla al tard que ens alerta d'un canvi. Una visita pels atletes i compartim unes "palometes" (crispetes pels catalans orientals) amb el Mister petant la xerrada. La foto pels compis peluts i esperant el moment per fer la volteta.

Aixequem peu!

S'aixeca el vent de la Garbinada i els núvols passen a tota velocitat durant la tarda. La Serra de la Fatarella es conquerida per nuvolades grisenques i l'amenaça de pluja és un fet. De moment cap gota, molt repertori i poc soroll. Tenim màxima de 24ºC i mínima de 8ºC, sol durant la totalitat del dia i un petit canvi a mitja tarda. Portem uns dies amb certes irregularitas al costat dret per la zona del gluti. Ahir a la nit cada cop era més molest i fins i tot els dos llocs. Avui no ha empitjorat, però tampoc hem millorat. Així que ens ho pendrem com a descans i veure que passa. No perdem detall per veure els atletes i viure en directe les seves evolucions. Els joves millorant dia a dia. Els veterans aguantant els tipus i colzejant-se amb la dolça joventut. Trepa i Robert a la sèrie pura i dura pel Barranc. I el Mister dirigint la nau atlètica sense alterar-se. Demà veurem com anem. Això de veure els "toros" des de la "valla" és com a molt difícil i les ànsies poden arribar a ser extremes.

Buscant l'ombra

El sol ens acompanya durant la totalitat del dia. Portem uns quants dies amb l'astre vigilant i donant llum fidelment. Màxima de 23ºC i mínima de 9ºC, Garbinada per variar i cap núvol. Jornades inmillorables per posar-se les "bambes" i fer un run. Inflar les rodes de la bici i buscar com l'aire colpeja un rostre suat. Un passeig pels voltants del Meandre i amb un ramer d'herbes a la mà, per engegar la mosca negra a un altre lloc. La temperatura és inmillorable i sense cap mena de dubte... la ideal per entrenar. Tenim un rodatge suau de run amb 48'44'' a ritme mig de 5'18''/km amb 144 ppm de mitja per recórrer els 9,20 kms. Aquest cop amb més desnivell i trencant l'habitualitat dels itineraris típics. Molèsties per la zona dels glutis i sense entendre l'origen i les raons de la dolència. Haurem de passar per piscina i començar a posar ordre al tema muscular. L'impacte no perdona i les sèries van dient la seva. Avui un video actualitzat, amb ritme d'abans, però amb la mateixa espurna que la d'uns anys ... Incombustibles???

Ara sí; el Barça a Semis!

Recobrem la normalitat metereològica. Les temperatures estivals de la setmana passada perden força i convivim amb uns paràmetres més evidents. Màxima de 24ºC i mínima de 13ºC, segueix el Cerç i els núvols desapareixen. Un temps més que notable per la pràctica de l'esport. No fa fred, no tenim calorades i el tema vent ... poca cosa tot molest de vegades. Tenim jornada per Ascó i aquest cop de nivell. Robert, Trepa, Mèndez i Xavi esmolant les sabates pel Barranc de la Peixera en forma d'escalfament. 3,82 kms en 20'2'' a ritme de 5'115''/km amb 141 ppm de mitja. Uns estiraments i un treball de sèries de 8x600 mtrs amb una recuperació de 120'' al trote. Tant sols he pogut fer 3. L'alt ritme dels compis no permetia cap mena de comoditat i decidim deixar-ho per falta de "fuel". Possiblement el kilometratge d'ahir ens passa factura i també la falta d'aquest tipus d'exercicis durant la present temporada. No anavem malament de cardio, però no hi havia feeling. El desgloçament del treball: 2'5'', 2'3'' i 2'6''.No val dormir-se i acudir ràpid a casa. Tenim uns quarts de Champions i calia materialitzar la classificació per semis.

Plou i fa sol...

Mitja volta i mirem el despertador. Encara queden uns minuts. Sense cap mena de dubte; tot un món en un dilluns al matí. Sembla que tenim pluja o almenys la música que provoca l'aigua al caure al damunt l'aparell de l'aire condicionat, ho indica. Aixequem persianes i veiem un sol pinxo amb un núvol al mig de cel fent la guitza. Precipitació total de 2,5 ltrs/m2. El dia avança i el sol fa fora llagrimals de primavera. Màxima de 25ºC i mínima de 12ºC, tenim Cerç, però sense massa intensitat. Toca el run llarg que hi havia pendent durant el cap de setmana. 22 kms per terreny irregular amb un 85 % de terra. 2h 2'24'' a ritme de 5'34''/km amb 144 ppm de mitja. No anem malament, les sensacions són prou bones, tot i començar a notar "potes" contentes a partir de la darrera 1/2 hora. L'itinerari ha estat del Poligon fins Riba-roja per Sebes. A partir del Pont anem direcció Fatarella per trencar a esquerres i fer cap al Pí de Montbrió. Un sender amunt i buscar la baixada fins la colònia d'anglesos que hi ha a peus de la carretera. Tornem al poble fins al lloc d'origen i acabem soltant cames de nou pel camí direcció Mas del Director.