Ens haurem de mentalitzar...

Portavem més de tres mesos amb un treball esglaonat i amb molt de seny. Les lesions no són arguments per deixar indiferent a ningú i menys en el meu cas. L'any passat vam encadenar les millors marques amb les pitjors molèsties. Vam comprovar que l'excés o irregularitats en la metodologia d'entrenament ens passavem un tribut molt car. La lliçó estava damunt la taula; calia estudiar-la i interpretar-la. Enguany retornavem amb la il.lusió d'un nen. Calia fer les coses bé i anar en compte. Les sensacions eren prou bones i  posant en marxa un nou apartat amb la natació (mai ho havia fet en hivern) com a prevenció i tonificació. Les precaucions eren indicis a tenir present i poc a poc veiem com ens posavem al "puesto". Com molt bé sabeu els fanàtics del: run, bike i altres activitats ... sempre anem arrossegant alguna petita molèstia i gairebé mai podem dir que estem al 100 %, durant les temporades de màxim volum. És cert que els glutis famosos, ja van aparèixer més d'un cop per aquest espai. I ara, justament en aquests moments ... ens veiem obligats a posar el fre. El dolor ens crida a la porta i sen's cola de nou. Mig doblegats mig torts ens anem desplaçant com podem. No cal dramatitzar, però la realitat ens obliga a fer un STOP. Mirarem d'evitar impacte i llegint el cos optarem per allò més adient. Ens responsabilitzarem de trobar el millor camí i com diu aquella frase: "Lo mas importante no es llegar primero ... sinó que saber llegar". Màxima de 22ºC i mínima de 9ºC, sol durant el dia i un vent que talla al tard que ens alerta d'un canvi. Una visita pels atletes i compartim unes "palometes" (crispetes pels catalans orientals) amb el Mister petant la xerrada. La foto pels compis peluts i esperant el moment per fer la volteta.