dimarts, 19 d’abril de 2011

Veient els atletes sense polsòmetre!

Sembla ser que aquest canvi anunciat pels "meteomens" el tenim al damunt. Un dia de poc sol i d'una frescor sentida per culpa de la Garbinada. Màxima de 18ºC i mínima d'11ºC, els núvols competint en un cel gris i sense massa alegria. Ens prenem el dia com un descans d'activitat física. No tenim massa confiança com per posar-nos a fer gambades i menys veient que les molèsties del gluti encara continuen. Una visita pels atletes i viure en directe les seves notables evolucions. Com "caminen"! Van com a locos... exercicis de sèries sense rebuig i a tot gas. Quina enveja màquines!!! Com a dada curiosa remarcar la marca que va fer Geoffrey Mutai a la Marató de Boston amb 2h 3'1'' durant el passat cap de setmana. La millor marca mundial de tots els temps, tot i no tenir oficialitat. Segons el reglament establert:
     Perquè un Marató sigui reconegut com a oficial, entre la sortida i l'arribada no hi pot haver una separació major al 0,96% del recorregut, això és que entre la sortida i l'arribada ha d'haver menys de 21 quilòmetres.

A més, entre el punt d'inici i el final, no pot haver una diferència d'altitud de més del 1x1000, és a dir que no pot haver més d'uns 42 metres de diferència de desnivell entre la sortida i l'arribada. Una regla que no compleix la Marató de Boston. A més d'aquest elements, també va afegir-se el vent a favor i acabar per evidenciar un fet consumat. És cert que el mestre Haile té la millor marca ... però això de fer-ho en menys temps pel Geoffrey ... Quant era jovenet i discutint per un passadis de l'escola feiem una reflexió d'aquelles similars. Potser a l'Àfrica hi ha un paio capaç de recòrrer els 100 mtrs llisos més ràpid que Carl Lewis (davant un lleó). O un aborígen millor nadador que els Phelps! Segur que més d'un Recordman el tenim davall una rajola!!!