Ja tenim la Mona!

Ja fa molt de temps, tal dia com avui, tocava anar a buscar les mones. Per un cantó, feia cap al Perxis, per buscar la Mona de la padrina. I per una altra banda, allà on ara tenim la Pizzeria Vincent, feiem cua per adquirir l'altra (la del padrí). Després de molts i molts anys, com diu la dita: "Hi han tradicions que mai es perden" I per aquest motiu ... tocava anar a buscar aquest símbol dolç de la Pasqua. Ens hem llevat molt d'hora i veient el cel, ho hem vist tot clar! Avui toca irregularitat metereològica. Sol, nuvols i finalment plujims. Teòricament tenim sopar a l'ermita, tot i ahores d'ara la cosa pinta d'una altra manera. El dia ha passat de taula a taula. Dinar familiar i en acabar postres, a casa Pere i Cristina (tocava donar regal a Gemma ).A més i amb la companyia de l'expert del tema, hem vist la París-Roubaix (victòria per l'anterior vencedor, el belga Tom Boonen). Una cursa una mica accidentada (llàstima de Flecha), tot i no deixar de perdre expectacularitat la clàssica de les clàssiques. D'activitat física, tema aparcat. Avui he tingut el consol de parlar amb el personal participant a la cursa de les escales i tothom camina a l'estil pingüí. Sort que encara hem tingut el privilegi de poder apreciar l'exhibició dels armats i el trencament del cantir de la Samaritana aquest matí pel poble. La foto d'avui, és una imatge d' estranquis, on hem enganxat als armats "entrenant" l'escenografia de bon matí.