Els peixos i el pato. |
Màxima de 8ºC i mínima de 2ºC. La boira s'instal-la per jornada completa. El sol apareix a partir de les 16:30h i aquest fet origina un daltabaix de temperatures. No tenim vent de cap tipus de component i la nit és lluenta mirant un cel ple d'estels. Tornem a matinar per posar-nos en marxa a tot gas. Ens anem a piscina per prendre part en una activitat que el company Xavi Méndez ens te preparada. Una mena de Sant Silvestre de 10 kms nadant per una piscina. És a dir; una grillamenta de jutjat de guàrdia amb totes les de la llei. 400 piscines o 100 sèries de 100 mtrs com ell ho anomena! Sincerament, me venia molt de gust provar el repte. Després de l'estiu vaig decidir fem soci a l'Aqua de Mòra per poder fer natació un parell de dies a la setmana i així no perdre el lligam amb l'aigua. Aquest fet m'obligava moralment a posa'm en mans del mestre amfibi i participar d'aquesta iniciativa força engrescadora. Iván, Xavi, Inco, Cristina, Lidia, Enric i jo mateix preparats per passar unes horetes en remull. S'han format grups per poder fer més planer o menys ensopit la feina. Jo he decidit anar a la meva. Soc el que tinc menys nivell i millor no fer anar malament a ningú. Arrenquem amb sensacions prou bones. Gestionem ritme que la revetlla és llarga. Vaig parant cada 1000 mtrs per beure i menjar algun mosset de barreta. No perdem massa temps, aquests del costat van que volen i si ens adormim una mica sortirem a les tantes. A partir dels 7000 mtrs tot es capgira. Potser és el muro, tot i que aquesta vegada ha estat més psicològic que físic. Ja estavem fins dalt de tanta aigua, teniem dubtes de la capacitat per sobreposar-nos i feina rai per desconnectar de dimonis i tornar a donar braçades. Finalment ens apliquem i aconseguim l'objectiu. Notem hombros contents i espatlles maduretes. Contents per imposar-nos i arrugats de valent després de gairebé 4h dins l'aigua. Val a dir que hem sortit uns segons per fer la foto. Aquest personal ja havia posat fi al negoci i jo encara tenia 600 mtrs per davant. Quins màquines companys!!! De totes maneres ... avui i salvant les distàncies me sentit una nadador. Ja ja ja. Una abraçada a la mare de la iniciativa. El Xavi ens ha obsequiat amb una gran matinal aquàtica i sent al mateix temps ... una de les bones de l'any.
3 comentaris:
En tot moment quan et plantejaves la prova, em deies: "jo vindré a fer el que pugui, el màxim que pugui...", doncs aqui tens la recompensa.... Una "fartrullada" d'aigua amb cloro de les mes bèsties... un gran repte aconseguit i mes grans encara els lligams que uneixen als que compartiem patiment quan el cos ja havia dit prou, xo el el cap es el que ens ha fet acabar, ets fort, molt fort.. t'has posat a prova i ho has aconseguit. ENHORABONA FIERA!! una gran despedida aquàtica d'aquest 2012!!! Salut per a fer-ne, si cap, de més sonades...
Merci crack! No se si ets conscient, però ahir vas donar molta xalera aquests valents que vam confiar en la teva proposta. Va ser algo diferent, es respirava un caliu conjunt. Hi havia neguit, dubtes, respecte ... però tots a una. Finalment ho vam fer. Potser a partir del km 7 la ratllada que portava era sèria i vaig tenir que donar cop de puny per complir. Tu podies haver fet 15 0 16 o pujar fins Saragossa nadant. Sobrat de la vida. Així que ENHORABONA a tu per fer-nos passar un matí que no oblidarem!!!
Albi! Soc Uriel. Te vam veure des des dalt del GIM. Sou uns màquines. Quins trons que teniu... Qualsevol dia et veiem per la tele. Que això que quant te proposes algo ... Quin animal! Bon any Albi.
Publica un comentari a l'entrada