Dijous mercat!

Un matí amb boira espèsa ens ha donat el bon dia . Avui el sol fins les 12h no s'ha deixat veure, i gràcies. Entrenament d'avui: ... , sèries amb la moto-serra per esporgar olivers. Ep! poca broma que dalt dels arbres amb la màquina, fots una força de mil dimonis. De la jornada d'ahir, vaig heredar un treball a les cames. He notat els 16 kms. tot i anar a un ritme lent. Demà, toca entrenar de nou. També estem pendents de fer cap a Tortosa per correr la Milla Urbana. Tot i no tindreu molt clar!

Avui fotrem una dada per als curiosos: Per què 42,195 kms de la Marató?

Les primeres edicions olímpiques de Marató, la distància canviava entre 40 i 41 kms, fins que al 1.908 a Londres va fer-se oficial els 42. Els reis, eren els encarregats de donar la sortida, però davant les condicions climatològiques (va aparèixer la pluja...), la linea de sortida va retrasar-se fins la part d'un dels balcons del palau, que estava a una distància de 195 metres. Per aquest fet el recorregut total ascendeix als 42,195 mtrs. A partir d'aquest moment, va mantenir-se la magnitut i les maratons que van celebrar-se llavors van tenir els 42,195 mtrs. Per tant; Filípides (el grec que va anunciar la victòria sobre els Perses, entre les localitats de Marathon i Atenes) va introduir la distància i els "capos" van posar els metres finals per no mulla's...

Avui al "fondon"

Dia de sorpreses per territori Asconer. Robert ha tornat apareixer per pistes, i a més, ho ha fet amb la presència de Choi (un clàssic d'aquelles instal.lacions, on últimament ens tenia abandonats). Per una altra banda el Cristian i més tard a tret el cap l'amic Trepa. Cristian amb un trote i les series s'encarregava de treure el pols a la pista i Trepa el mateix, amb unes de 2.000 mtrs. Robert i Choi han fet un rodatge. Jo m'he dedicat a fer un treball de resistència aeròbica. Temps total de 1h 20' 2'' per recorrer uns 16,08 kms a ritme de 4'58''/km de mitja i 151 ppm de fr card mitja i 170 ppm de màxima. Fins al km 8, el ritme ha estat força suau, per damunt de 5'15''/km, a partir d'aquest, hem baixat temps de forma progressiva i els últims 4 kms hem fet un petit canvi per anar a un ritme mig de 4'20''/km. Aprofitant l'entrenament, volia comprovar el ritme mig de 150 ppm, els temps que representaven. Avui feia un mes de la Mitja de Mollerussa i encara avui per avui, cal coneixer el "cuerpo" per evitar sorpreses!

Les fotos d'avui, pertanyen a les transcissions de proves de triatló i duatló. Uns moments expectaculars per al públic (no tant per els corredors), al veure la tasca coordinació-velocitat-habilitat, per fer el canvi de roba i material. Els personatges, son denominació d'origen. Trepa i Pantani. Un ho fa en sec i l'altre en mullat. Gairebé com a la F-1. Per cert, vaig vibrar com un boig veient-los!!!

Començen els cross

Algún día havia de canviar la meteo i avui ha estat el moment. Acostumats a l'esplèndid sol que ens acompanyava aquests darrers dies; avui núvol i una mica de vent. Jornada de descans, després de l'entrenament d'ahir. Muscularment "cap problem", hem aprofitat per fer uns exercicis de cames i algún que altre amb les gomes. Però poca cosa. La setmana passada va celebrar-se a la localitat de Vila-seca el cross que posa en marxa la temporada d'aquest tipus de proves. Personalment una cursa molt atractiva. Superficie tova, sense grans desnivells ( tot i no lliurar-se d'un itinerari trenca-cames), relativament curta en distància (en veterans, encara més, uns 6.500-5.000 mtrs). Molt apta per a un bon treball de cames. Cal tenir força, potència, resistència i fins i tot velocitat. Aquest és el calendari de les pròximes curses, per sí algú s'anima:

- Cross de Valls; 7 de Desembre

- Cross de Cambrils; 14 de Desembre

- Cross d'Ascó; 21 de desembre

Els cracks de les triatlons al seu rotllo. Pantani, segurament, fent Natació. Ñoño, l'he enganxat al pont tornant correns i Trepa s'ha currat una tirada llarga a un bon ritme per mirar de fer bon registre a la Mitja de Tarragona. Si senyor, aupa els del 71 (ufff! ja som categoria Master de +35 = Veterans). La foto és d'un cross, tot i que la velocitat que porten no crec que sigui de categoria popular. Que bèsties!

Pessigolles made in Dilluns

Un cop passada la jornada de descans d'ahir diumenge, avui tocava arrencar motors de nou. A les 18:15h ja erem per l'estadi d'Ascó. Avui ni Trepa, ni Robert. Sort de la companyia del Cristian, que aquest és més fidel, que una monja dins una església ( dins eh!). Carrera progressiva de 50' aprox. començan a ritmes de 5'25''/km i anar augmentant fins anar a 4'5''/km. Terreny totalment plà (voltant per l'exterior de la pista), temps total de 49'54'', ritme mig de 4'45''/km, distància total de 10,49 kms, mitja de frecuència cardíaca de 158 ppm i màxima de 177 ppm. Descans amb estiraments i directe a les séries. 3x400 mtrs amb recuperació d'1 minut. 1a. 1'20'', 95 ppm d'arranc, 152 ppm de mitja i 170 ppm de màxima. 2a. 1' 17'', 117 ppm d'arranc, 162 ppm de mitja i 177 ppm de màxima. 3a. 1' 16'', 124 ppm d'arranc, 167 ppm de mitja i 181 ppm de màxima. Estiraments, séries d'abdominals i retorn a la calma d' 1km a ritme de 5'55''/km. En acabar, bessó esquerre es comunica amb el de Pantani (lleugeres molèsties ...), la resta tot normal. Esperarem demà al matí per verificar l'estat. La foto és del cross d'ahir a Vila-seca, on l'ATE (atletisme Terres de l'Ebre) van disfrutar de valent, amb les boníssimes posicions dels seus atletes. L' atleta Natalia Rodríguez va tenir el detall de sortir a la foto. Enhorabona jovent!!!

Pollastre a l'ast

Com ja va sent habitual, i com ja sabeu (aquells que acostumeu a conviure amb estones del meu món), hi ha un ocell que em desperta certa afinitat. Molts són els diumenges, quan un gest ràpid (una trucada per telèfon), suposa l'encàrrec d'un pollastre. És una forma ràpida, pràctica i deliciosa, de tenir un bon dinar a taula, un diumenge qualsevol.

El gimnàs d'ahir va fer de les seves i avui certes molèsties als braços, pit i bessons s'han deixat sentir. Farem repòs i per demà estirem nous per entrenar de nou. Llàstima del sól esplèndid que ens acompanya aquests dies. Tot i que caldrà anar a poc a poc per no pendre mal i fer les coses com cal. Tombat per casa devorant la premsa. Avui no podiem fer seguiment dels compis, per què no tenien competicions. Esperem que Pantani es poso bé del bessó, Trepa fins a última hora de la tarda no sabia si podria entrenar, Ramón s'ha cascat els seus kms amb la bici (aquest no perdona ...), Xavier ha fet 16 kms amb la Gemma (una espècie de test amb vistes de la Mitja de Tgn). Així que, poca cosa més que hi ha crisi, valents !!!

Piscina-Gimnàs

Dissabte d'aquells com la d'un nen, quan el portes a Port Aventura (per primera vegada). Aquests últims dies ens acompanya un sól esplèndid. Un argument prou justificable per passar el matí al tros. A la tarda, Xavier, ens ha fet la visita a casa i m'ha menjat la bola per anar a Mòra. Allí al complexe de piscina i pavelló amb gimnàs. Au pues, a buscar a Trepa, Xavier i a Cristian (aquest feia cap directe, linea Gandesa). He fet 500 mtrs de natació. Uns 5' de jacuzzi i una sessió de gimnàs. Treball de tronc superior en un circuit de 5 exercicis amb 3 repeticions (ha estat una gentilesa de Xavier). Abans un escalfament de 2 kms a la cinta (i que complicat és correr al damunt d'allò...), també uns exercicis de cames (principalment bessons) i les típiques abdominals. Uns 5' de cinta per retorn a la calma i final. Les sensacions, que hem de dir... gairebé mai treballo amb aquest tipus d'activitat. Motiu suficient per dir que no estava com a peix a l'aigua, més aviat estava peix. Ep, un moment, el jacuzzi és sensacional. Llàstima dels "nafres" dels compis, que solsament m'han permés estar 5 miserables minuts. La foto ho diu tot!!!

Ja tenim el fred al clatell!

Me penso que els divendres molts fotem una altra cara. S'apropa el cap de setmana i enrera queden les jornades laborals, de vegades, "dures jornades laborals". Així que a les 19:20h, Trepa i jo mateix, ja estavem per les instal.lacions d'Ascó castigan el cos. Robert ja portava uns 20' pegan voltes i la resta del personal pràcticament acabaven. Escalfament de trote progressiu de 21' a ritme mig de 4'33''/km. Ritme cardíac mig de 156 ppm i màxima de 175 ppm. 1a sèrie de 1.000 mtrs a 3'30'' amb 170 ppm de mitja i 187 ppm de màxima. 2a sèrie de 1.200 mtrs a 4'36'' amb 170 ppm de mitja i 184 ppm de màxima. 3a sèrie de 1.000 mtrs a 3'32'' amb 175 ppm de mitja i 185 ppm de màxima. El temps de recuperació entre sèrie ha estat de 5'. Per finalitzar el tema; trote de descàrrega de 5' a ritme de 5'35''/km a 142 ppm de mitja i 159 ppm de màxima. Estiraments i unes sèries d'abdominals per fer cap a la dutxa. Trepa ha fet les series de 1.000 a un ritme de Bekele (va molt suelto, com ja anem contant reiteradament), Cristian, és un altre món, per davall de 3' és de locos. Robert ha estat vist i no vist. L'últim día va fer salat i aquest cop, ha marxat com els bombers. Les sensacions, han estat bones. Hem apretat la maquinària, tot i posant seny i limitacions. Muscularment millor de l'esperat. L'únic entrebanc, el fred, els primers entrenaments amb aquesta temperatura, costa un temps per adaptar-se. Les fotos són d'avui, falta la de Trepa, però anava tant ràpid que ni és veu ... Bon finde a tothom!!

Descans per si les mosques

Ojo amb el viu de Jagger! Con s'ho curre per equilibra's amb la vedette del costat. És un crack... Mínim 5 cms de més!!!

Avui hem coincidit en un mateix lloc, 3 antics companys de feina del món de les aigües. Segurament tots tres molt canviats. Un és pare, l' altra és casada i un servidor està idènticament igual que fà 8 anys. Bueno, vale! Amb menys cabells. Un trobar a faltar la ciutat, l' altra té nostàlgia per l' antiga feina i el "menda" ja estic bé així. Conclusió final: Qui no evoluciona té meyns dubtes! Una rialla i fins la propera. Records a tots dos.

Estem una mica carregats. Les series d'ahir han passat factura. Segurament el llarg període de temps de posar el cos en ritmes alts, son els causants d'aquest protocol . Fem estiraments, series d'abdominals i res més. L'amic Pantani, el tenim en procés de recuperació. La lesió del bessó l'obligarà a estar-se quiet uns dies (tot i que no aguantarà massa...), Ñoño, ha passat corrent per davant la depuradora al matí. Feia goig i tot, aquest va treballant per el seu objectiu. Trepa, ostic, quin personatge, ni la dona sabia on parava. Entrena com un dimoni (possiblement tiempazo a l'Ironcat), El Tete, segur que desitjant d'aterrar al poble el finde per agafar la seva bici, tot i que aquest, va fent per territori de l'Anoia. Pollo de gimnàs en gimnàs, en aquests moments el tenim per Tarragona i la Gemma (Ep! al rotllo runners, que aixó és noticia bomba), entrenant com una màquina per a la Mitja de Tarragona. Per fí una noia a la secta. Gemma si ets capaç de acabar-la, tens un sopar a la Pansa (au pues, sol queda encomanar taula, ningú té dubtes que la petita de les Serra és convertirà en la primera dona de Flix en acabar una mitja).

Avui hem xafat pista!!!

Reunió a l'ajuntament per aclarir el format, data, horaris, categories ... de la propera Milla Urbana Nadalenca de Flix. Robert neguitós, ja s'ha deixat sentir amb una trucada al telèfon per veure com quedavem per entrenar. Avui farèm tard noi, però segur que faig cap. A les 19:40h a trotar. Escalfament de 20' progressiu a ritme mig de 4'30''/km. Distància total de 4,45 km. 4x400 mtrs amb recuperació de 1'25'' (1'20''-165 ppm mitja- 181 ppm màxima), (1'19''-167 ppm mitja- 182 ppm màxima), (1'17'' - 170 ppm mitja- 184 ppm màxima) i ( 1'17'' - 172 ppm mitja- 185 màxima). 5' de retorn a la calma, estiraments i series d'abdominals. Les sensacions són evidents. Els últims 60 mtrs de les series es fan durs, falta força, tot i que durant la carrera trobo el cos més adaptat. Noto comoditat a la gambada, com si el treball de la tècnica dones fruit. Però falta molt i molt per trobar-me àgil de "pistó". Feia 5 mesos que no trepitjavem el tartà! Avui els compis de guerrilles han estat el fidel Robert i el boig de Cristian (aquest s'ha marcat 2 series de 2.000 mtrs a meyns de 6'20'', ufff, territori prohibitiu). Au pues, un dia més al sac. El dilema del día ... com m'agrada la pista companys!!!

La foto és d'aquest passat dissabte a la Milla Urbana del Perelló. Sortida de la categoria fèmina on la Mireia de l'ATE va imposar-se a la veterana del Barça.

La història de qui va canviar l'atletisme Africà:

Abebe Bikila, perteneciente a una familia pobre, se alistó a las filas del ejército etíope para garantizarse el sustento. Formando parte de la Guardia Imperial de Haile Selassie empezó, a la tardía edad de 24 años, a practicar el atletismo. El entrenador sueco Onni Niskanen, contratado por el gobierno de Etiopía para entrenar a sus atletas, fue el encargado de pulir el talento natural de aquel enjuto muchacho.
Bikila era un desconocido cuando llegó a los Juegos de Roma de 1960. Aunque en su país había corrido un par de maratones con buenos resultados, el resto del mundo apenas tenía noticia de él. El atleta etíope se presentó en la salida, ante la extrañeza general, con los pies desnudos. Parece ser que no se encontraba cómodo con ninguna de las zapatillas suministradas por el patrocinador del equipo, por lo que decidió correr descalzo los 42 kilómetros y 195 metros. Al fin y al cabo, esa era la manera en que entrenaba en su país. El propio Bikila añadiría posteriormente épica al asunto declarando: “Quería que el Mundo supiera que mi país, Etiopía, ha ganado siempre con determinación y heroísmo”
La carrera dio comienzo a última hora de la tarde, con el fin de evitar las altas temperaturas del tórrido verano romano. Niskanen había aleccionado a Bikila sobre sus principales rivales, haciendo especial hincapié en el dorsal número 26, el marroquí Rhadi Ben Abdesselam. Hacia la mitad de carrera, mientras el crepúsculo caía, se formó un reducido grupo, donde se encontraba Bikila, comandado por el dorsal 185. El temido dorsal 26 no formaba parte del grupo. De hecho Bikila no consiguió verlo en todo el transcurso de la prueba. Pronto se quedaron Bikila y el citado dorsal 185 solos en un apasionante mano a mano. A esas alturas de carrera la noche había caído completamente sobre la capital italiana. El recorrido nocturno por la Via Appia romana estaba flanqueado por antorchas portadas por guardias italianos, lo cual confería a la prueba una belleza espectral. En el último kilómetro, Bikila esprintó y dejó atrás a su competidor, llegando a la meta en primer lugar y consiguiendo la mejor marca de todos los tiempos con un tiempo de 2:15:16. Más tarde, Bikila supo que su desconocido rival número 185 no era otro que el temido Rhadi Ben Abdesselam, que finalmente no había portado el anunciado dorsal 26.
Una suerte de justicia poética hizo que el triunfo del atleta etíope tuviera como marco el histórico Arco de Constantino, bajo el que estaba situada la meta. Desde ese mismo arco habían partido 25 años antes las tropas de Mussolini para conquistar Etiopía. Además, el ataque final de Bikila se había producido al paso por el obelisco de Axum, monumento etíope expoliado por las tropas italianas durante aquella guerra. De esta forma, la victoria de Bikila adquirió un valor simbólico en el país africano que sobrepasaba lo puramente deportivo.
Bikila fue recibido como un héroe a su vuelta a su país. Para los siguientes Juegos, a disputar en Tokio, Bikila se preparó a conciencia, pero la mala suerte hizo que, a falta de sólo seis semanas de la competición, tuviera que ser operado de apendicitis. Sin apenas entrenamiento tras la convalecencia, se presentó en Tokio y, esta vez convenientemente calzado, repitió la victoria lograda cuatro años antes, parando el cronómetro en 2:12:11. Era el primer atleta que repetía el título de campeón olímpico en Maratón. En México 68, con 36 años, buscó la triple corona, pero una lesión que sufría en su pierna derecha le obligó a abandonar en el kilómetro 17. Su sucesor sería su compatriota Wolde, continuando así el dominio africano en las pruebas de fondo que se ha mantenido hasta nuestros días.
La triunfal historia de Bikila no tendría final feliz. Un accidente de coche le dejó parapléjico en 1969. Cuatro años después, una hemorragia cerebral segaba la vida de uno de los más grandes atletas de todos los tiempos. Con el transcurrir de los años, muchos son los grandes atletas etíopes que han asombrado al mundo, la mayoría de ellos en pruebas de fondo. Campeones olímpicos como Wolde, Yifter, Gebrselassie, Tulu, Bekele o Dibaba. Todos ellos tuvieron un espejo en que mirarse: Abebe Bikila.

Pel que fà a un servidor ... avui he fet el running d'ahir que teniem pendent. Trote per circuit d'asfalt i terra, sense desnivells importants. 6,55 kms en un temps de 30'45''. A ritme de 4'41''/km. Ritme cardíac mitjà de 157 ppm i una màxima de 172 ppm. Series d'abdominals i exercicis d'estiraments. Encara toca uns quants dies de treballs "suaus" per donar a conèixer al cos l'activitat més adient en el moment més indicat. Com diu el Mister: paciència Albi!!!