I la pluja?

Un febrer sec, sense plujes importants i amb un pols pels ramals dels arbres; considerable. Per un altre cantó els ametllers brotant i mostrant el seu encant en forma de flor. Enguany són carregats i de ben segur que sense aigua ... l'ametller ho tindra molt cru. Així que esperant pluja. Els mapes dels "meteomens" van posant signes ... tot i passar de llarg per aquestes terres.  Màxima de 15ºC i mínima de 5ºC, bufa el Cerç i de vegades les nuvolades trenquen la llum d'un bon sol. Els dies van passant i els maratonians van polint  la maquinària. Diumenge la Marató de Barcelona. Ferran, Robert, Trepa i vull pensar que Camil ... amb un dorsal al pit per soltar gambades per la capital catalana. Els tenim valents. Tots amb fites importants com a objectiu. Caldrà esperar i desitjar al mateix temps ... que tot vagi molt bé. El treball, la constància i l'ofici els posarà al seu lloc. I si es porten bé ... les seves aspiracions. Nosaltres més del mateix. Un run suau per terreny de terra i fer 7,15 kms en 37'32'' a ritme de 5'15''/km amb 147 ppm de mitja. Una contractura a la zona del gluti i unes molèsties al turmell que va patir durant el run d'ahir. La foto d'avui; l'arribada a Meta dels 10 kms de Cambrils. Quin moment!!!

Ametllers! Les gelades són aquí ...

Una màxima de 14ºC i una mínima de -1ºC. Sol durant la totalitat del dia i un Cerç gelat amb ganes. Ja tenim el canvi anunciat pels "meteomens" i justament encetant mes. Darrera deixem el Febrer, un mes amb poca pluja (5 ltrs/m2) i amb 6 dies de gelades. No ha estat massa fred, però tampoc per anar de platja. Tanquem el mes amb 157 kms de run, repartits en tirades curtes i alguna que altra llarga. No portem ritmes de "galgos"; tot i fer alguna progressió suau a meitat de l'exercici. Avui retorn a l'activitat. El Barranc de la Peixera ens espera i ho fem a les fosques i amb el compi de mil batalles Trepa. 12,02 kms en 1h3'31'' a ritme de 5'17''/km amb 150 ppm de mitja. Algun "susto" en un turmell però res important. Bon treball de propiocepció (així ho anomena el mestre Pollo) i treballant la resistència aeròbica. Uns estiraments i directes a la dutxa que el Cerç no perdona. Avui foto pel McEnroe en estat pur en un partit de veterans davant el Lendl.

Quines màquines!

Encara disfrutant de la ressaca d'un matí atlètic ... ens posem en marxa per tancar el Febrer. Màxima de 14ºC i mínima de 3ºC. La cosa ha fet un canvi i fins i tot; els carrers són mullats. Menys molèsties de les previstes. Poden caminar com les persones i de moment no tenim massa contractura a la vista. Els dos galgos els tenim pletòrics. Pollo trenca amb tot i mostra el potencial que porta. Trepa està més afinat que mai en el run. Potser li falta recuperar l'assignatura de la marató per mantenir un equilibri en prestacions respecte a distàncies curtes ... però? Temps al temps. Gemma és d'una altra galaxia.Un ritme molt i molt "pinxo" tenint en compte que no ho treballa com la resta. Metodologia de Pollo? Possiblement i la pasta de ser una Serra. També disitinció especial pel Mister. L'Antonio va viure en directe desde Haro la victòria del seu pupil Lamdassem en el campionat d'Espanya de Camp a Través. I com a colofó final: La Ingrid Pino és proclama campiona de Pista Coberta de Catalunya en categoria Juvenil, en la disciplina dels 1.500 mtrs amb un registre i nou record dels campionats de 4:42.73. Saltant de disciplina ens traslladem al tennis. Aquest cop l'amic Pitoi i juntament amb la cofradia del C.T_Mòra ... trituren les aspiracions del club tennis Tarragona per endur-se la victòria provincial de veterans de +35. Ara les semis ... i després ... Estant Sisco per allí són capaços de qualsevol cosa! Enhorabona a tots! Per part nostra poc a comentar ... ens anotem un Zero i donem respir a pulmons i potes. Les fotos pertanyen a les màquines i al giry de torn al costat d'un Martin incombustible.

10 Km i Mitja de Cambrils

Tornem a la "compe". Un diumenge poc definit amb un cel de núvols prims i el sol demanant permís per presentar-se. Màxima de 16ºC i mínima de 9ºC, Cerç i sol durant la gran part del dia. A les 8h "diana" pels runners i començem la seva captura per posar-los dins el cotxe direcció Cambrils. Xavvv, Pollo, Gemma, Trepa i un servidor. També tenim l'altra grupetta flixanca, esperant per la població del Baix Camp. Joan Ramón Mur, Ramón Cortina i  Ferrant Rosich. Tot un luxe en quan representació local. Tenim dos formats de cursa; una de 10 kms i una Mitja Marató. Cadascú a la seva bola, amb ganes de posar-se en marxa i donar les gambades per aquell passeig a peus de platja. Recobrem la rialla per tornar a sentir-nos un runner. I es que això del "dorsal" al pit ... et transforma! Enrera van quedant les lesions, la inactivitat i aquells dubtes amb un mateix. Canviem Sebes per aquest Passeig cambrilenc. Un bon grapat de "col.legues" i dels bons. Salutacions pels coneguts de les nostres terres a l'hora de l'escalfament. Ginés, Tonyo, Ramos, Mossen, Pedro Ortega...També hi ha lloc pels mediàtics com Martín Fiz, Beloki o Robert Mayoral. Bona temperatura, bon ambient i excel.lent organització. El vent ha estat l'unica referència a restar, tot i ajudar a la baixada. Tret de sortida a les 10h amb puntualitat britànica. Costa avall i amb tot a favor ... Les gambades són llargues, notem certa comoditat i solsament ens queda trobar el ritme més adient. Primers kms per davall de 4'/km. Caldrà posar seny i no fer cap a l'arribada a 4 grapes. Justament el km 5 girem cua i tot canvia per complert. Vent a la contra, desnivell positiu i perdent pistonada. Ens queden 4 kms, cal posar-se el "mono" i començar a parlar amb l'Esperit Sant per poder no tirar la cursa a l'aire. Finalment 41'38'', un ritme de 4'10''/km (sincerament, ni pensar apropar-me) i contents de la resposta general del cos. La resta de balladors no hi ha nom! Pollo i Trepa s'emporten les seves millors marques personals de la Mitja. 1h 20'55'' i 1h 22'6''. Xavvv amb la seva motxilla en forma de "lastre" es mou en 1h48' aprox. Ferran es deixar anar per sensacions i poder preparar el seu objectiu per la setmana vinent (la Marató de Barcelona), Ramón Cortina amb 1h 29' 21'', Joan Ramón Mur s'atreveix amb els 10 kms i mostrant la seva clase i compatibilitat d'un velocista amb un fondista i la Gemma, la fèmina de la grupetta, ens ofereix un recital i culmina els 10 kms a ritme de 4'43''/km i un temps de 46'50''. Que valents que són els flixancos! Ja ja ja. La tarda ha estat de "baño i masaje". Tombats i fent sèries amb el "mando" de la Tv. Molèsties al bessó dret, gluti esquerre i anant tossint... elements generats per anar a 178 ppm de mitja durant la cursa. Així que generalitzant el negoci ... bon matinal per tots plegats i esperant de nou un altra més per poder coincidir amb tots vosaltres. Un plaer compartir kms!!!

Dissabte ben aprofitat!

De bon matí ja posavem el peu al terra. Això del rellotge biològic no falla i menys si pleguem d'hora per entrar al "camastro". És temps d' alèrgies i així ens ho fa veure la congestió de Champions que portem. Uns ulls plorosos amb una picor important i uns estornuts potents que gairebé ens contracturen les costelles. Màxima de 19ºC i mínima de 5ºC, Cerç bufant durant el dia i un bon sol a estones és intimidat per nuvolades benignes. Aprofitem el matí per treure el cap per Valletes. Sentir les simfonies de les abelles amb les seves maniobres polinitzant la flor de l'ametller. Ens dediquem a treure els ressecs dels arbres (ara és molt fàcil observar-ho, ja que hi ha una notable diferència amb el tendre i les seves flors). A les 12H fem un run per Sebes. Toca soltar cames i anar comprovant l'evolució de la planta del peu. 10,04 kms per terra i terreny irregular a ritme de 5'15''/km amb 154 ppm de mitja en 52'40''. Ens notem força cansats i muscularment més madurets de l'habitual. La tarda dedicada al "sofing" i anar llegint. Més tard tenim un Mallorca-Barça i poca cosa més ... Demà a les 7:00 h a tiro. Tocar fer cap a Cambrils i treure carbonilla del carburador!!!

Grupetta nombrosa!

D'avui no passavem i així ho hem fet! Tornem a posar-nos el xip de runner. Deixem de banda tots els problemes del món Mundial. Ens oblidem de lesions i molèsties amb dolor. Punt i final a la setmana laboral més "heavy" dels darrers temps. Unes malles curtes, una samarreta arrapada i les sabatilles als peus. Aquesta vegada pronte. Molt pronte; les 18h i ja rodavem. Barranc de la Peixera; 12,70 kms en 1h2'51'' a ritme mig de 4'56''/km amb 155 ppm de mitja. Un rodatge suau que a deixat de ser-ho a partir dels darrers 3 kms. Ritme en progressió i donant "alma" juntament amb "Solo". Robert i Mèndez també hi eren. I l'incombustible Trepa, sense massa temps per entrenar, marxava abans per complir amb obligacions. La planta del peu? A partir dels 40' força bé. Després? Dolor de nou i preparant el gel. Màxima de 19ºC i mínima de 4ºC, gens de vent i un sol esplèndid. Uns exercicis de potència de cames sense impacte i uns estiraments. Diumenge cap a Cambrils a fer els 10 kms i disfrutar dels galgos a la mitja Marató. També tenim un campionat del Món de Cross, on el Mister estirà present de la mà de Lamdassen. Sort per tots i salut en forma de kms!!!

Dijous Complicat!

Quina setmaneta! Entre un quadre de constipat, sense massa temps per soltar cames ... avui un dolor a la zona del taló sense entendre d'on prové. Sort que com a mínim ... tenim un espai per fer uns kms i anar rodant de nou. 6,12 kms en 31'53'' a ritme de 5'13''/km amb 147 ppm de mitja. Massa curt per les intencions inicials, però no val la pena força massa. Una mica d'exercicis de potència de cames sense impacte i uns estiraments amb unes abdominals. Màxima de 18ºC i mínima de 6ºC, bon dia en sol generalitzat i de fred ni rastre. Un Maccabi-Barça ens ocupa la tarda-nit. Un encontre de 5 estrelles que no deixen de banda. Així que ens fotem al sofà i a mirar bàsquet ben relaxats.

Quina setmana!

Vam encetar la setmana amb aquella sensació de constipat intern i doblegats per tots els racons del cos,  les alarmes es manifestaven. Aquesta gola, aquest padalar irritat i una mena d'obstruccions en forma de mucositats, ens posaven a alerta. Poc a poc anem reconduint salut; diumenge tenim "cita" i cal mimar l'electrodomèstic. Els 10 km de Cambrils amb la companyia d'un bon grapat de representants flixancos. Tenim màxima de 19ºC i mínima de 10ºC, poc vent i sol de vegades tot i no soltar-se del tot. Nou Zero, tot i que aqueta vegada la mandra de sortir tot sol (Trepa ens falla, ja que estava sopat i amb el pijama), ha pogut més que cap altra cosa. De totes maneres, segurament no anirà malament per fer desaparèixer quadres de congestions. Demà i tornem, segur! Avui un video dels clàssics i de la mà de l'incombustible Freddy amb la seva banda Queen.

Ratxes de 70 km/h ... de vent!

Del fred vam passar a les nuvolades. Del cel gris a una mena de borrasca que amb prou feines ha mullat els carrers. A continuació ens visita el vent i aquest cop ... ho fa amb força. Màxima de 70 km/h amb unes temperatures entre els 17ºC i 11ºC, sol, nuvols prims i bombers de guardia per si de cas. El passat Diumenge la Marcelina Garcia, atleta i companya d'entrenaments va oferir una exhibició per Sabadell. El Campionat de Catalunya de Pista Coberta, posava a prova els veterans més en forma. La "Marce" no falla i aconssegueix un segon lloc a tres proves diferents. En 60 mtrs amb un 8,78", els 200 mtrs amb 28,41" i els 400 mtrs en 1'5''46''. Subcampiona de Catalunya de 45-49 anys i feina rai per anar darrera seu. Quina màquina!!! L'altra cara de la crònica d'avui és el ZERO de la jornada. Aquest vent, aquestes hores, constipat de cavall ... Demà un altre dia! Posem un video del Morrissey amb  el seu tema Everyday is like Sunday i els kms els deixem per demà!

Quins galgos de companys!

Quan tens una amistat amb algú, gairebé sempre va acompanyada per coincidència de: principis, gustos, aficions o manera de pensar. Sense adonar-te vas entrant en una dinàmica amb cert paral.lelisme i finalment acabes entrant dins el seu gènere lúdic. Decideixes pujar muntanyes i fer excurssions. Montsant, Mola de Colldejou, Cardó, Cavalls, Pàndols, els Ports, Montrebei, Pirineus, Alps, Alpujarras... i unes quantes més de la mà del mestre Pantani. Aquell que les coses no les fa per fer. Un esportista impressionant i un lluitador inacable. Ell va impulsar la meva estima per paissatges sense trànsit on la natura parla i els "animalets" disfruten. Si volies tenir sensacions més fortes ... teniem a Trepa. Aquell jove ciclista que somiava ser un "pro" i de sobte es converteix en un escalador aventurer que va decidir marxar al Capitan (Parc de Yosemite dels EEUU), per posar-se a prova en aquelles parets de granit inacabables. Escalador transformat en "alpino" com diria la seva amiga Isabelita en aquell aeroport del Prat i acomiadant-se de nosaltres per fer cap al Pakistan. Alaska, Canada, Alps, Dolomites, Marroc i un bon grapat de roques i serralades de l'Estat han estat els seus reptes. Amb aquells peus de gat del Ramonet vam palpar el mundillo de la vertical. Sempre amb la ombra persistent d'Àlex, al meu costat i remugant per no saber fer el nus. Tardes d'estiu o matins d'hivern, era igual; lluitant un grau impossible per marxar tous cap a casa. Recordo aquell matí que van penjar-me més de dos hores, a una de les parets de les Moles del Don per petar de braços i no poder continuar. Pantani i Trepa van fer cim! Per si no hi havia prou i coincidint amb l'adeu de les pistes de bàsquet ... vam decidir posar-nos a córrer. Tots ells ho feien a l'igual que: Ñoño, Pitoi, Deivid i Pollo. Curses de muntanya, Mitjes, Milles ... Les bicis sempre han estat presents. Trepa i Pantani els entesos de la materia juntament amb Ramonet són veritables màquines d'anar fent milles i milles. Cursa de l'Oli de la Granadella de MTB; Pantani s'encarrega de vestim de dalt a baix per pendre part de la cursa. Jo faria la curta. Una de 22 kms per no muntar un "cristo" i acabar ràpidament per evitar el ridícul. Amb prou feines tenia coneixement de com anava un canvi. Amb unes sabatilles de fer run i escoltant a tothom per ser l'últim mono. Contra tot pronòstic: vaig guanyar i amb un "globo" del 15 no vaig perdre detall de la resta de curses, sentat al costat d'una foguera per recuperar l'ànima. Tanta bici tanta bici ... van caure un parell de màquines (Bianchi i Cube) per poder coincidir més estona amb ells. Montsserrat-Flix; qui ho hauria de dir? També els Pau i el mano han estat involucrats en el fet i encara avui ... van cremant roda per aquests espais.  Ahir Trepa és marca un supertime en els 10 kms de Balaguer. Pollo va fer-ho fa unes setmanes a les Borges. Ritmes de 3'40 poc ... és anar molt i molt ràpid. Com és possible? Aquí teniu aquest misal d'hores i més hores patint, treballant, corrent, fent Ironmens... Amics i lectors! Aquests no són uns qualsevol...

Màxima de 15ºC i mínima de 8ºC, Cerç en acció i plujim finet en un dia poc definit. Dia de descans, tot i fer un mini-partidet de futbol-sala amb Pitoi-Paco-Carlos-Jordi-Pol i Bogarde.