Quins galgos de companys!

Quan tens una amistat amb algú, gairebé sempre va acompanyada per coincidència de: principis, gustos, aficions o manera de pensar. Sense adonar-te vas entrant en una dinàmica amb cert paral.lelisme i finalment acabes entrant dins el seu gènere lúdic. Decideixes pujar muntanyes i fer excurssions. Montsant, Mola de Colldejou, Cardó, Cavalls, Pàndols, els Ports, Montrebei, Pirineus, Alps, Alpujarras... i unes quantes més de la mà del mestre Pantani. Aquell que les coses no les fa per fer. Un esportista impressionant i un lluitador inacable. Ell va impulsar la meva estima per paissatges sense trànsit on la natura parla i els "animalets" disfruten. Si volies tenir sensacions més fortes ... teniem a Trepa. Aquell jove ciclista que somiava ser un "pro" i de sobte es converteix en un escalador aventurer que va decidir marxar al Capitan (Parc de Yosemite dels EEUU), per posar-se a prova en aquelles parets de granit inacabables. Escalador transformat en "alpino" com diria la seva amiga Isabelita en aquell aeroport del Prat i acomiadant-se de nosaltres per fer cap al Pakistan. Alaska, Canada, Alps, Dolomites, Marroc i un bon grapat de roques i serralades de l'Estat han estat els seus reptes. Amb aquells peus de gat del Ramonet vam palpar el mundillo de la vertical. Sempre amb la ombra persistent d'Àlex, al meu costat i remugant per no saber fer el nus. Tardes d'estiu o matins d'hivern, era igual; lluitant un grau impossible per marxar tous cap a casa. Recordo aquell matí que van penjar-me més de dos hores, a una de les parets de les Moles del Don per petar de braços i no poder continuar. Pantani i Trepa van fer cim! Per si no hi havia prou i coincidint amb l'adeu de les pistes de bàsquet ... vam decidir posar-nos a córrer. Tots ells ho feien a l'igual que: Ñoño, Pitoi, Deivid i Pollo. Curses de muntanya, Mitjes, Milles ... Les bicis sempre han estat presents. Trepa i Pantani els entesos de la materia juntament amb Ramonet són veritables màquines d'anar fent milles i milles. Cursa de l'Oli de la Granadella de MTB; Pantani s'encarrega de vestim de dalt a baix per pendre part de la cursa. Jo faria la curta. Una de 22 kms per no muntar un "cristo" i acabar ràpidament per evitar el ridícul. Amb prou feines tenia coneixement de com anava un canvi. Amb unes sabatilles de fer run i escoltant a tothom per ser l'últim mono. Contra tot pronòstic: vaig guanyar i amb un "globo" del 15 no vaig perdre detall de la resta de curses, sentat al costat d'una foguera per recuperar l'ànima. Tanta bici tanta bici ... van caure un parell de màquines (Bianchi i Cube) per poder coincidir més estona amb ells. Montsserrat-Flix; qui ho hauria de dir? També els Pau i el mano han estat involucrats en el fet i encara avui ... van cremant roda per aquests espais.  Ahir Trepa és marca un supertime en els 10 kms de Balaguer. Pollo va fer-ho fa unes setmanes a les Borges. Ritmes de 3'40 poc ... és anar molt i molt ràpid. Com és possible? Aquí teniu aquest misal d'hores i més hores patint, treballant, corrent, fent Ironmens... Amics i lectors! Aquests no són uns qualsevol...

Màxima de 15ºC i mínima de 8ºC, Cerç en acció i plujim finet en un dia poc definit. Dia de descans, tot i fer un mini-partidet de futbol-sala amb Pitoi-Paco-Carlos-Jordi-Pol i Bogarde.