divendres, 10 d’abril del 2009

Cursa de les escales!

Un matí amb núvols, lleuger vent i una sensació de fred de collons (perdó pel mot utilitzat, tot i sortir-me de l' ànima). Màxima de 14ºC i mínima de 8ºC. Al tard tempesta amb pincellades tropicals i precipitació de locos. Sort que les escales ja estaven passades i acabades. A la tarda; La Cursa de les 1000 Escales Flixanques, una activitat que complia, justament els seus 2 anys de vida. Tot ha estat perfecte, bon ambient, excel.lent organització, extraordinària participació del run i bona temperatura per suar amunt i avall recorrent carrers i llocs emblemàtics del poble (Casc antic, Punteta, Casetes, Plaçeta de la Música ...). Mantenint converses amb alguns dels participants, ha estat genial. Traçat de trenca-cames, llocs bonics de la vila i un bon caliu d'amics i coneguts donant suport als atletes que lleugeraven la duresa del traçat. L'any vinent tornen. Dades finals pròpies: 40'40'' (2on local) per darrera de Trepa amb 38'26'' (1er local). Distància de 7,72 kms a ritme mig de 5'16''/km amb 172 ppm de mitja i 184 ppm de màxima. Les sensacions no han estat les més bones de la vida. Al sortir, ja he patit amb el ritme exigent als primers trams d'escales (Correus i Casetes). Controlava la figura de Trepa, però poc a poc he anat perdent-lo de vista. La segona volta anava fundit i calia recuperar-me per posar fi a la cursa de la forma més digna possible. Així que "mono" de treball i al rotllo. Casetes 2a volta, s'ha convertit en l'Angliru i la punteta, el mític Tourmalet. Apretem dents i sense mirar polsòmetre donem la resta. Carrer Amassadora finiquitat i baixant per Larrosa, posem tot el que tenim. Com es nota que aquest ball no diu amb mí. A tots els llocs on les pujades demanen opinió ... m' arrossego com una serp i a patir com un dimoni. També la motivació dels últims dies no era la més "I love this game", però no és excusa. De totes formes he disfrutat com un nen corrent pel meu poble i rebent els ànims dels compis i coneguts. Però no voldria acabar la crònica sense remarcar el protagonisme d'aquest event de l' amic Trepa. 1er felicitar-lo per la victòria com a local i després pel treball desplegat a la cursa. Ha estat la mare i culpable d' incorporar una cursa d'aquestes caracterísitiques dins un calendari amb una cursa diferent i a tenir en compte. Són moltes les hores de preparatius, logística i un bon grapat de mals de cap que solsament ell ha tingut que combatre. I per si això no és poca cosa, renuncia a un escalfament òptim per facilitar a l' organització qualsevol dubte fins l'últim moment. Tot i que no he pogut fer-li ombra per guanyar-lo, com a mínim estic orgullós per haver perdut davant el culpable d'aquesta cursa i a més: el meu germà esportivament parlant, ja ja ja. També per la Crack d'Eli, que sense ella aquest muntatge no tindria aquest color. Per Gemma, per fer 2a en dones (tota la vida ens sorprendrà). També; menció especial per Pau. Qui ho hauria de dir que patiria una metamorfosi de chasis i que disputes les escales amb una "facilitat" impensable fa uns dies. Oi Pau? I a la fi i com sempre, al meu mano, pel recull fotogràfic i la seva paciència per trampejar dins un món d'inútils o poc hàbils de la informàtica.

7 comentaris:

Pau ha dit...

Gracies per la menció Albi. La veritat es que he xalat molt. He fet 45', la veritat no m'ho pensava. He anat be, patint, pero be. Fa uns mesos aixo hagues siguit impensable. Pero aixo demostra que amb esforç es pot aconseguir cualsevol cosa.

Salut!

Colibri ha dit...

Si noi! Ja ho saps que al costat de l'ombra de personatges com naltros acabes de la mateixa manera. Bona cursa Pau, ara et toca Montnegros i a més, hauràs de lluitar contra el meu pronòstic, ja ja ja. Salut Pau, salut que la necesitem!!!

Anònim ha dit...

Colibri! ja tens les fotos penjades. No heu trobat a faltar algun triatleta que estava pel poble però s'ha rajat? jejejeje!!!

Anònim ha dit...

Colibri! Jo penso que vas a mig gas. Per l'esglesia anaves sobrat i després dius que paties com un lladre. Qui enganye a qui? Vols dir que tens tant i tant respecte a Trepa!!!

Anònim ha dit...

POLLO
Bones kraks i felicitats a tots xla cursa realitzada, als que han fet podium i als que no. Enhorabona Trepa, més que per la primera posició local xl'èxit que un any més ha tingut la cursa més original de la comarca i part de l'estranger, moltes gràcies Alex!!!.
Gràcies també a Morenot xfer de llebre i ajudar a Gemma a disfrutar d'una bona experiència esportiva amb un molt bon resultat.
Ara toca demanar disculpes xno haver participat i compartit la cursa amb tots vosaltres, no tinc excusa. Simplement tinc el triatló al cap, amb les meves pujades i baixades de motivació, portava tres dies a barna sense poder anar en bici,i venia cap al poble conscienciat de que aquest cap de setmana no podria treure la cabra a pasturar xles plujes pronosticades. Quant he arribat al town ievist que no plovia, no muepensat 2cops, un altre cop demano disculpes.
POLLO'S TRAINING-FLIX-
3h15' de cabra: 2h30' entre Flix-Bovera sota núvols amenaçadors. He baixat de la bici x entrar a casa i ha començat la tormenta, tot calculat.Un cop a casa, un pipi i 45' al rodillo que prestat x ÑOÑOMAN,ahh!! he tingut un petit accident i m'he fotut de lloros xno haver fixat bé la bici, mira que sihen lesiono fent rodillo, que trist seria.
PD: Feia temps que no tenia unes sensacions tant bones, avui bike xalera.

Anònim ha dit...

Gràcies "germanet" (petit o gran segons es miri) pels comentaris, ja se sap que això de muntar esdeveniments esportius es costòs i es perd temps, però el resultat val la pena. Veure com gent de la qualitat dels marroquis, de Xavi Queral, del mestre Joan Farnos, del Jotabe, de Robert Tarragó, del incombustible Camil etc., disfruten d'aquesta cursa, (de la nostra cursa ja que es volta tot el poble) és una satisfacció. També ho és veure a gent del poble que gaudeix d'aquesta cursa encara que no els hi vagi bé o no estiguin tan entrenats. I també aquells que ho fan caminant/corrent (130 a la popular) es mereixen un aplaudiment. Per finalitzar agrair a Eli Fauquer i Ferran Albiac per tota la dedicació per tirar endavant aquesta "locura meva". Per cert Colibri com ho fas per fer la corba de l'escut (C/Major girant al C/Escoles) sense tocar els peus al terra tal i com es veu a les fotos del Chino? Es que levites?
Alex Estela

Colibri ha dit...

Tantes disculpes, tantes disculpes... al final haurem de fer un curset al Vaticano ,ja ja ja. Trepa! Aixó de no tocar el peu a terra, es sencillament per ser baixada i com molt bé diu la dita: Costa avall la m. córrer!!!