Cursa de les escales!

Un matí amb núvols, lleuger vent i una sensació de fred de collons (perdó pel mot utilitzat, tot i sortir-me de l' ànima). Màxima de 14ºC i mínima de 8ºC. Al tard tempesta amb pincellades tropicals i precipitació de locos. Sort que les escales ja estaven passades i acabades. A la tarda; La Cursa de les 1000 Escales Flixanques, una activitat que complia, justament els seus 2 anys de vida. Tot ha estat perfecte, bon ambient, excel.lent organització, extraordinària participació del run i bona temperatura per suar amunt i avall recorrent carrers i llocs emblemàtics del poble (Casc antic, Punteta, Casetes, Plaçeta de la Música ...). Mantenint converses amb alguns dels participants, ha estat genial. Traçat de trenca-cames, llocs bonics de la vila i un bon caliu d'amics i coneguts donant suport als atletes que lleugeraven la duresa del traçat. L'any vinent tornen. Dades finals pròpies: 40'40'' (2on local) per darrera de Trepa amb 38'26'' (1er local). Distància de 7,72 kms a ritme mig de 5'16''/km amb 172 ppm de mitja i 184 ppm de màxima. Les sensacions no han estat les més bones de la vida. Al sortir, ja he patit amb el ritme exigent als primers trams d'escales (Correus i Casetes). Controlava la figura de Trepa, però poc a poc he anat perdent-lo de vista. La segona volta anava fundit i calia recuperar-me per posar fi a la cursa de la forma més digna possible. Així que "mono" de treball i al rotllo. Casetes 2a volta, s'ha convertit en l'Angliru i la punteta, el mític Tourmalet. Apretem dents i sense mirar polsòmetre donem la resta. Carrer Amassadora finiquitat i baixant per Larrosa, posem tot el que tenim. Com es nota que aquest ball no diu amb mí. A tots els llocs on les pujades demanen opinió ... m' arrossego com una serp i a patir com un dimoni. També la motivació dels últims dies no era la més "I love this game", però no és excusa. De totes formes he disfrutat com un nen corrent pel meu poble i rebent els ànims dels compis i coneguts. Però no voldria acabar la crònica sense remarcar el protagonisme d'aquest event de l' amic Trepa. 1er felicitar-lo per la victòria com a local i després pel treball desplegat a la cursa. Ha estat la mare i culpable d' incorporar una cursa d'aquestes caracterísitiques dins un calendari amb una cursa diferent i a tenir en compte. Són moltes les hores de preparatius, logística i un bon grapat de mals de cap que solsament ell ha tingut que combatre. I per si això no és poca cosa, renuncia a un escalfament òptim per facilitar a l' organització qualsevol dubte fins l'últim moment. Tot i que no he pogut fer-li ombra per guanyar-lo, com a mínim estic orgullós per haver perdut davant el culpable d'aquesta cursa i a més: el meu germà esportivament parlant, ja ja ja. També per la Crack d'Eli, que sense ella aquest muntatge no tindria aquest color. Per Gemma, per fer 2a en dones (tota la vida ens sorprendrà). També; menció especial per Pau. Qui ho hauria de dir que patiria una metamorfosi de chasis i que disputes les escales amb una "facilitat" impensable fa uns dies. Oi Pau? I a la fi i com sempre, al meu mano, pel recull fotogràfic i la seva paciència per trampejar dins un món d'inútils o poc hàbils de la informàtica.