Els dijous jardé, sempre van ser uns dies d'aquells que esperavem com a bojos. Ja planificavem la tarda dins les aules, els més afortunats marxavent tot el dia i la resta, justet empassar-nos el postre a la taula del menjador. Recordo que sempre feia les "tantes" per tornar a casa. I evidentment, el sorroll estava previst a l'hora de saludar a Isidro i Manoli, un cop ens presentavem al menjador. Avui: Dijous Jardé! Fot un vent de locos i un fred al més puer estil nòrdic. Màxima de 6ºC i mínima de -1ºC, llueix el sol i el Cerç xiula el seu cant provinent de la Vall de l'Ebre. Deixem els bocattes de Nocilla, pels més petits, tot i que no estiria malament compartir la tarda, per aquell Camp de Futbol farcit de pilotes. Ens toca sessió d' osteopata per reconduir la salud de nou. Aquest cop actuem ràpid i no perdem temps. Així que malmetuts després d'una matxacada per aquells mans fortes repretant els punts crítics ... ens apuntem un Zero de nou. És cert que el ventot aquest i el fred han dit la última paraula! La foto d'avui per les cigonyes, passejant pels jardins de la Depuradora i mirant de piular el pinsó a Charly.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada