Ja tocava! Màxima de 16ºC i mínima de 13ºC. La matinada rebia els brots de pluja esperada. Com una mena de somni que mai es complia. Portavem molts i molts dies sense aigua com calia. Tot era ressec, mig cremat, patètic i entrant en un estat d'urgència descontrolada. Aquest matí la verdor rebia l'avituallament en forma d'aigua del cel. La terra oferia el color de mullat perdut pel desert de l'oblit. Les matollades respiren davall un cel plujós i desconegut. Quin goig recuperar natura. Un dissabte dels avorrits on mirar darrera la finestra és l'argument del dia. Val la pena? I tant ... Aquest cop no tenim activitat física per desplegar. Optem per fer el GOS. Mirar TV, voltar per Internet i llegir alguna coseta interessant mentre's la música de la pluja ens acompanya celestialment. La trucada per Trepa i Xavi era obligada i desitjar sort per demà. I també felicitar als dos Crossfitmens de Pollo i Gemma que han participat a una mena de cursa de corre per tot allò on ningú ho faria. Pujar escales, cordes, troncs i altres cafrades per Barcelona ia acabar a l'Olímpic. 27 ltrs/m2 a les 20:00h i això continua! El video dels Boyce Avenue, la banda de versions americana, originaria de Sarasota de Florida dels germans Manzano amb una versió d'U2 i amb la veu de Kina Grannis.
 |
| Carrers negats d'aigua! |
 |
Sam; ni ho sabia el que era la terra mullada!
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada