Un matí amb: UN Personal Trainer!

Aquesta vegada teniem sol i bon temps. Un matí nítid de nuvolades, sol esplèndid i una mica de Cerç. Màxima de 17ºC i mínima de 7ºC; toca anar a buscar a Pollo i fer un Run matinal. 1h 23'35'' per terreny irregular i contrades de Sebes. Ritme de 5'13''/km amb 163 ppm de mitja i fer els 16 kms. Per si no té prou ... s'engresca i ens ofereix tot un recital de fer moure la maquinària de qualsevol de les maneres. Exercicis de coordinació, estiraments, abdominals impossibles, Gim i aixecament de parenta. Quina bèstia!!! Marxem tous a casa i amb algun que altre "tiron" durant la tarda. També un espai molt especial pel nostre Ironman de Trepa. Aquest cop el teniem per Balaguer per disputar els 10 kms i "volant" novament. 1er en categoria de veterans i 7è absolut a un ritme de 3'44''/km. Afinant la seva condició física i mirar d'atacar el seu registre personal a la Mitja de Cambrils. Molt bé Trepa! Un "marcon" i molt de mèrit tractant-se d'arrossegar més quilos que ningú. ja ja ja.

Mal de potes!

Aquests canvis de temps van dient la seva. Un matí poc definit, sense massa empenta com per sortir el sol i enlluernar el paissatge. Les nuvolades agafaven protagonisme i finalement una pluja fina guanya el terreny. Màxima de 16ºC i mínima d' 1ºC, poc vent i 1 ltr/m2 de precipitació. El matí tipic dels dissabtes el dediquem per treure els compis més peluts a fer la volteta. Jana va recuperant-se del seu part invisible i Charly deixant calories per afinar-se. La tarda ha estat avorrida. sense massa història, ja que tenim mal de potes i decidim per estar parats. Una escapadeta per la capital de la Terra Ferma i fer unes compres sota l'aigua. La foto d'avui pel Rod Stewart i la seva senyora, que ha estat pare per 8a vegada i amb 66 primaveres. Segons tinc entés no li agrada massa el run ... però m'acompanya moltes vegades dins els walkman. 

Calçotada amb els compis de feina!

Per fí el sol esperat il.luminant el dia. Màxima de 17ºC i mínima de 4ºC, poc vent i el cel clar i ras. Una setmana laboral carregadeta de feina, fent horaris acrobàtics i amb poc temps per dedicar al ben estar. Finalment i amb la presència del divendres ... ens marquem un "tanto" i compensem el fet amb una calçotada. Un bon àpat per aquell espai de l'ermita del Remei on la pau i la tranquilitat feien acte de presència. Un ambient de tertúlies disteses amenitzades per aquella salsa de Romesco que lubricava el gust en conjunt de la ceba tendra de la temporada. La carnaca de primer nivell i un postre acompanyat per un café. Sense gaire temps per res més ... treiem el cap per casa. Cal fer la bossa i calçar-se les Asics. Entrenament per Ascó i xafant de nou l'enyorat Barranc de la Peixera. La grupetta no és tant maniàtica com un servidor i amb prou feines pot deduir-se la traçada del circuit. Ah mare, que heu tingut abandonat el meu jardí! Trepa, Robert, Àlex Mèndez, Solo, José, quin plaer tornar a córrer amb ells. No deixem de banda l'encaixada de mans del Mister. Un signe sincer i necessari per a la meva persona. Gracias Antonio! 8,19 kms en 42'4'' a ritme de 5'8''/km amb 149 ppm. Poc a poc el cardio va recuperant sensacions, un fet que evidencia que hem fet bondat davant una graellada molt temptadora.

Pollo! Cap a Cambrils anirem...

Sant Silvestre Lleidatana 2010, sortim o estem amb una lesió de genoll (depent de com ho mirem). Dubtes del ritme que cal portar. Vols dir que no tornarem a peu fins Meta? Aquesta va ser la frase més repetitiva dins el cervell durant els 10 kms pels carrers de Lleida. Pollo callat per no dir la seva ...(ja ho sé que no havia d'anar, però???) Finalment i fora d'escala a nivell de "cardio" arribem sencers. El temps passa i ens tornem a sentir runners. Portem uns quants quilòmetres i la cosa va rutllant... I si per a postres: Pollo, La Serreta i Trepa van donant una empenta per fer cap a Cambrils d'aquí 10 dies ... La inscripció està feta. Màxima de 12ºC i mínima de 4ºC, núvols a patades i una fina pluja deixa 1 ltr/m2 amb prou feines. Un hivern llarg de veritat. La sensació de fred no s'ajusta a la realitat. Tenim humitat i el sol no apareix per enlloc. Sense massa motivació veient el terra i el cel ...optem per aixecar peu. Descans de nou i demà un altre dia. La foto per la gruppetta de runners flixancos pel Serrallo a la Mitja de Tarragona de l'any 2007. D'aquí no gaire ... tots tres de nou junts, tot i solsament, coincidir a la sortida, és clar!

Dia gris

Tot i tenir un matí de sol i amb bones perspectives la cosa a fet un canvi. Els núvols han guanyat terreny i l'amenaça de pluja era evident. Màxima de 15ºC i mínima de 4ºC, una mica de vent a mitja tarda i un plujim sense  treure pols d'enlloc. Com el partit de l'Arsenal-Barça: igual. Tot anava sobre rodes i a la fi del partit; derrota pels cules. Sembla mentida com pot canviar tot en un instant ... Tornem a posar-nos a trotar i ho fem per territori de Sebes. 10,65 kms en 53'18'' a ritme de 5'/km amb 155 ppm de mitja. La primera meitat amb molt bones sensacions a ritme de 5'18''/km. La segona patint més, malgrat sentir agilitat. Pujem de ritme i ho fem a 4'42''/km. Una mena de progressió per acabar a ritme ràpid. Muscularment, cada cop anem recobrant passat. Disfrutem d'una bona tarda d'hivern i amb temperatura agradable. Avui la foto pel "mite". Jordan presenciant un encontre entre els Bobcats - Bulls. Mireu si el paio està "pinxo" ... que encara es posa en curt per entrenar amb els xavals del seu equip, els Bobcats.

El Chuleton té una bona digestió!

Ahir ja va sortir la noticia... Semblava ser que l'Alberto Contador quedaria absolt del cas "chuleton". Finalment el Comité de Competició de la RFEC, ho ha confirmat aquest migdia i deixa al de Pinto "net" de moment. Déu meu el que li tocarà aguantar! Màxima de 9ºC i mínima de 3ºC, dia de núvols i una precipitació de 0,5 ltrs/m2. Una jornada de descans total. Un parell de dies continuats ens deixen 30 kms a les potes i això es nota. Optem per donar un respir al cos i anar recuperant cames. Ja podeu imaginar ... que això de plujims i vents ... Jo soc de sol i bon temps! Video dels Sopa de Cabra i recordar la veu del Quintana.

Ens fem vells?

Enguany tenim el 2.011 que ens marca el camí dels 40. Un recorregut de vertigen, solsament de pensar-hi. Tant sols fa uns dies, teniem un sopar per gaudir tots plegats de l'aniversari de "Deivid". Demà el torn per un altre i així anar passant un darrera de l'altre sense escapatòria possible. Converses amenitzades amb un café regat per Marie ... Trepa ja advertia que la màquinaria va dient la seva. M'ho dius o m'ho expliques?  Responia amb la vena inflada i sense deixa'l acabar. Lesions, molèsties i un temps de recuperació cada cop més llarg. A no res que ens passem en l'apartat nutricional ... Els alerons van agafant les formes més aerodinàmiques possibles. Si una nit es presenta llarga amb un bon refrigerant en forma de alcohol ... l'endemà estem per llegir la Vanguardia i deixar de fer kms per un altre dia. Però no cal ensorrar-se, l'Aragó és aquí al costat i aquests són tossuts com a mules. Així que prenem nota i "naltros" a la nostra. Ni 40 ni 50 ... un esforç "bandidos" que no estem per aturar-nos!!! Màxima de 15ºC i mínima de 5ºC, una mica de vent i quatre gotes mal comptades a la matinada. Soltem potes al monte per fer 9,01 kms, però aquest cop per terreny més pla. 47'56'' a ritme de 5'17''/km amb 146 ppm de mitja. Un treball dividit en dues parts. La primera en forma d'escalfament a ritme de 5'32''/km. La segona a ritme de 5'2''/km de mitja, tot i fer-ho en una progressió suau i per sensacions. També sol com un mussol (malgrat la companyia de les cigonyes que vigilaven com un sonat de torn lis trencava la calma) sota la mirada d'una lluna lluenta per territori de Sebes. Lleugera sobrecàrrega en conjunt de cames i en especial els glutis. Els kms d'ahir no van passar per alt, un motiu suficient per soltar gambades amb coneixement. La foto d'avui; pels prematurs ametllers ensenyant el seu colorit que posarà pinzellades de tonalitat al nostre terme d'aquí no ré. 

Només amb la meva ombra!

Amb un matí de ple sol, sense boires, sense vent (de moment) i una temperatura de 4ºC a les 9:00h ens posavem en marxa. Una setmana fent "campana" en algun entrenament ... un fet, que ens obligava moralment a tancar-la de la millor de les maneres. 21,51 kms (per terra un 80%, la resta asfalt) amb 5 "portets" trenca-cames i 2h 3' 48'' de feina. Ritme de 5'45''/km amb 160 ppm de mitja i disfrutant d'un bon matí. No tenim aquell treball d'altres anys ... però també podem donar gambades i sentir-nos com a nens al patí d'una escola. Muscularment prou bé i el genoll responent i agafant més "soltura". Per fí ens casquem una de "bona" i aparquem les molèsties i la lesió que tant ha donat de parlar. Mentre vaig respirant a ritme suau, vaig  recordant aquells consells dels bons amics. Aquells suggeriments en temps difícils, on el pensament es perdia en un camí de dubtes. Tormen a la normalitat Albi! Quant de temps ... Gràcies a tots i salut per tothom!!!    Avui la meva ombra i un servidor. Un bon treball psicològic molt adient per anar reparant i ordenant l'armari. I és que aquest quadre és molt característic dins el món Runner.  Posem un video de la Beth i així ens fotem "tontets del tot".




A la tarda teniem "cita" amb Teledeporte. Un Barça- Madrid de la Final de la Copa de bàsquet i nou titol pels catalans. A més, guanyar a casa del rival, en un partit molt disputat i amb un emotiu gest del Grimau a Basile. Quina emoció! També comentar que el deixeble d'Antonio Cánovas s'adjudica la cursa del Campionat d'Espanya per clubs de "Campo a través", tot i no guanyar el seu equip (ha saltat la sorpresa!!!).  

Un Barça-Madrid com a Final de Copa.

Finalment els dos equips més en forma es veuran les cares a la Final de Copa. Messina - Pasqual amb les seves pissarres traient fum. Navarro té tots els ingredients damunt la taula per ser el MVP del torneig. Però els madridistes ens ho posaran difícil i feina rai per "doblegar-los". Màxima de 16ºC i mínima de 2ºC, una mica de vent i bon sol. Un dia amb tasques domèstiques per aprofitar el cap de setmana i treure-les de sobre. La tarda ha estat de relax i fent "sofing" amb les pelis d'A3. Al tard un partit de tennis i repetint dues jornadaes continuades. Haurem de trobar un espai i demà soltar gambades de nou. A la nit; bàsquet del bó i victòria del Regal Barça davant els d'Ivanovic. Res han pogut fer els baskovites davant la llarga plantilla dels cules. El ritme ràpid i la participació en el rebot de tots els integrants han fulminat les opcions del Caja Laboral. Demà la final, esperem un bon partit i una nova gesta.

Bàsquet del bó; bàsquet de la Copa!

Després de vint anys per banquetes a peus de pista amb aquell neguit si la pilota entrava ... Encara perdura l'espurna latent per aquest esport de la cistella. Ahir s'encetava una nova edició de la Copa. Els equips més potents de l'ACB cara cara on l'espectacle està garantit. Aquesta nit el torn pel Barça-Joventut, on abans l'antic "Tau" passa a semifinals derrotant el Bilbao. Ahir passaven Madrid i Valencia i demà les semis en joc. Màxima de 15ºC i mínima de 3ºC, vent a ratxes curtes i sense intensitat però fresquet. La Mònica Lòpez ens alerta canvis per la setmana vinent. Sembla ser que més fred i neu al "Piri" amb una mica de precipitacions i tot. Tanquem la setmana laboral amb una activitat fora d'horaris. Un fet que condiciona a dedicació de run i ens obliga a fer plans "B" per salvar mobles. Avui un piloteig de tennis i partidet inclós. Físicament cada cop ens desplaçem molt millor per la pista ... però cansats i sense criteri a l'hora de jugar. De totes formes; un bon entrenament de cames, ja que gaiebé dues hores corrent darrera la pilota ... la cosa pica! La foto d'avui pel Tiger pegant-li davant la mirada atenta dels rascacels de Dubai.