Ens fem vells?

Enguany tenim el 2.011 que ens marca el camí dels 40. Un recorregut de vertigen, solsament de pensar-hi. Tant sols fa uns dies, teniem un sopar per gaudir tots plegats de l'aniversari de "Deivid". Demà el torn per un altre i així anar passant un darrera de l'altre sense escapatòria possible. Converses amenitzades amb un café regat per Marie ... Trepa ja advertia que la màquinaria va dient la seva. M'ho dius o m'ho expliques?  Responia amb la vena inflada i sense deixa'l acabar. Lesions, molèsties i un temps de recuperació cada cop més llarg. A no res que ens passem en l'apartat nutricional ... Els alerons van agafant les formes més aerodinàmiques possibles. Si una nit es presenta llarga amb un bon refrigerant en forma de alcohol ... l'endemà estem per llegir la Vanguardia i deixar de fer kms per un altre dia. Però no cal ensorrar-se, l'Aragó és aquí al costat i aquests són tossuts com a mules. Així que prenem nota i "naltros" a la nostra. Ni 40 ni 50 ... un esforç "bandidos" que no estem per aturar-nos!!! Màxima de 15ºC i mínima de 5ºC, una mica de vent i quatre gotes mal comptades a la matinada. Soltem potes al monte per fer 9,01 kms, però aquest cop per terreny més pla. 47'56'' a ritme de 5'17''/km amb 146 ppm de mitja. Un treball dividit en dues parts. La primera en forma d'escalfament a ritme de 5'32''/km. La segona a ritme de 5'2''/km de mitja, tot i fer-ho en una progressió suau i per sensacions. També sol com un mussol (malgrat la companyia de les cigonyes que vigilaven com un sonat de torn lis trencava la calma) sota la mirada d'una lluna lluenta per territori de Sebes. Lleugera sobrecàrrega en conjunt de cames i en especial els glutis. Els kms d'ahir no van passar per alt, un motiu suficient per soltar gambades amb coneixement. La foto d'avui; pels prematurs ametllers ensenyant el seu colorit que posarà pinzellades de tonalitat al nostre terme d'aquí no ré.