dilluns, 14 de febrer de 2011

Ens fem vells?

Enguany tenim el 2.011 que ens marca el camí dels 40. Un recorregut de vertigen, solsament de pensar-hi. Tant sols fa uns dies, teniem un sopar per gaudir tots plegats de l'aniversari de "Deivid". Demà el torn per un altre i així anar passant un darrera de l'altre sense escapatòria possible. Converses amenitzades amb un café regat per Marie ... Trepa ja advertia que la màquinaria va dient la seva. M'ho dius o m'ho expliques?  Responia amb la vena inflada i sense deixa'l acabar. Lesions, molèsties i un temps de recuperació cada cop més llarg. A no res que ens passem en l'apartat nutricional ... Els alerons van agafant les formes més aerodinàmiques possibles. Si una nit es presenta llarga amb un bon refrigerant en forma de alcohol ... l'endemà estem per llegir la Vanguardia i deixar de fer kms per un altre dia. Però no cal ensorrar-se, l'Aragó és aquí al costat i aquests són tossuts com a mules. Així que prenem nota i "naltros" a la nostra. Ni 40 ni 50 ... un esforç "bandidos" que no estem per aturar-nos!!! Màxima de 15ºC i mínima de 5ºC, una mica de vent i quatre gotes mal comptades a la matinada. Soltem potes al monte per fer 9,01 kms, però aquest cop per terreny més pla. 47'56'' a ritme de 5'17''/km amb 146 ppm de mitja. Un treball dividit en dues parts. La primera en forma d'escalfament a ritme de 5'32''/km. La segona a ritme de 5'2''/km de mitja, tot i fer-ho en una progressió suau i per sensacions. També sol com un mussol (malgrat la companyia de les cigonyes que vigilaven com un sonat de torn lis trencava la calma) sota la mirada d'una lluna lluenta per territori de Sebes. Lleugera sobrecàrrega en conjunt de cames i en especial els glutis. Els kms d'ahir no van passar per alt, un motiu suficient per soltar gambades amb coneixement. La foto d'avui; pels prematurs ametllers ensenyant el seu colorit que posarà pinzellades de tonalitat al nostre terme d'aquí no ré. 

5 comentaris:

Francesc Castellví Esteban ha dit...

Que no estamos tan mal!!!!! vinga home!, que stàs fet un xaval!! espolçat estos pensaments massa reflexius de la edat . possat les bambes, i a correr sense pensar massa. "Contra el Pensament Negatiu... Moviment Positiu!!! i si no et mous... comença per pensar en bellugar-te!!!" (no sé si val, peró m'ha sortit així)
Pitoi

Anònim ha dit...

POLLO
Eiii!!!Estic amb Pitoi, no hi ha excusa que valgui, la edat se la posa un mateix, en conec de trenta que ja fa anys que són vells i vosaltres sou uns JOVES de 40. Així que no hem val allò de..."això són fabs contades", aquí no es pot aplicar. Així que ha dsifrutar els 40 amb orgull i amb més XALERA ESPORTIVA QUE MAI!!!!

Albi ha dit...

Xaval és poc Sisco! Sincerament no ens podem queixar. Molts més a fer i molts kms a disfrutar. Pollo! Tú ja ho saps que aquests del 71 són durs de pelar. Records bandidos!!!

Jaume Masip Llop ha dit...

Xeic! que no saps la cançó aquella que diu... que 40 anys no son nada, la, la, la, larala....

Albi ha dit...

Home Jaume! Jo conec la del Serrat:
Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus...

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
el blat i el camí que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu,
per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Fa vint anys que tinc vint anys.
i el cor, encara, s'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...

Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols
i sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu,
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...