Per fí el sol esperat il.luminant el dia. Màxima de 17ºC i mínima de 4ºC, poc vent i el cel clar i ras. Una setmana laboral carregadeta de feina, fent horaris acrobàtics i amb poc temps per dedicar al ben estar. Finalment i amb la presència del divendres ... ens marquem un "tanto" i compensem el fet amb una calçotada. Un bon àpat per aquell espai de l'ermita del Remei on la pau i la tranquilitat feien acte de presència. Un ambient de tertúlies disteses amenitzades per aquella salsa de Romesco que lubricava el gust en conjunt de la ceba tendra de la temporada. La carnaca de primer nivell i un postre acompanyat per un café. Sense gaire temps per res més ... treiem el cap per casa. Cal fer la bossa i calçar-se les Asics. Entrenament per Ascó i xafant de nou l'enyorat Barranc de la Peixera. La grupetta no és tant maniàtica com un servidor i amb prou feines pot deduir-se la traçada del circuit. Ah mare, que heu tingut abandonat el meu jardí! Trepa, Robert, Àlex Mèndez, Solo, José, quin plaer tornar a córrer amb ells. No deixem de banda l'encaixada de mans del Mister. Un signe sincer i necessari per a la meva persona. Gracias Antonio! 8,19 kms en 42'4'' a ritme de 5'8''/km amb 149 ppm. Poc a poc el cardio va recuperant sensacions, un fet que evidencia que hem fet bondat davant una graellada molt temptadora.
2 comentaris:
Ja ens explicaràs a tots com has pogut trencar l'ou per fer l'allioli. No ens enganyos!
Feina rai! Vaig agafant pràctica i de moment el full de serra queda fora de tot ús. Ja ja ja...
Publica un comentari a l'entrada