Quan arriba divendres el metabolisme experimenta un canvi. Després de la setmana laboral amb un bon grapat de problemes i entrebancs, esgotem les energies i toca renovar-les. El compi de feina comença a xiular i fins i tot parla més (i ja és dir...). La setmana vinent Festes Majors, jornades de gresca, moguda, moments de family-amics i música, molta música. Disco, L'Escala, Xofars, Pista d'Estiu i els concerts, de tots els estils, per les plaçes del poble. Com és habitual, escoltarem la canço de l'estiu 549 milions de vegades, l'himme més evident dels "bailoteos" més bojos. Aquest any el trobem amb el tema dels suecs Villie the vision & The Dancers amb la canço Summercat. Un spot publicitari ens avança el tema pels diferents canals de la Tv. El video és força refrescant. Tot el substracte de l'estiu amb pincellades a la Mediterranea i amb un alt grau de concentració de festa. Fa vint anys eren Los refrescos amb la canço "Aquí no hay playa". Uns quants més teniem a tot el clàssic i veterà: Georgie Dann (aquest va repetir més d'un any). I particularment recordo als Fine Young Cannibals i Eddy Grant amb temes com: She drive me crazy o Gimme hope Joanna respectivament. Au pues escoltem i visualitzem el video que segur que reconforta la ment!!!
L'activitat física del dia, Nat, com vam prometre a l'Aitor. 1,2 kms i amb més soltura. Els primers 300 mtrs els hombros no anavem "sueltos" del tot. Tinc la sensació de poca "chicha", tot i a mida de passant i passant piscines la cosa ha entrat en una altra dinàmica. Al matí, he notat una lleugera sobrecàrrega de cames, com a origen dels kms de run d'ahir. Feia 1 mes que no feia 10 kms, però un bocatta de xistorra amb formatge per esmortzar i un plat de llentilles amb un parell d'ous farçits ens han reconduit al "puesto".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada