El bloc d'Albi

Avui contarem una història sentida, admirable i una veritable mina d'aprenentatge de lluita i superació. Molts dels aficionats per l'esport, presenten un ADN paral.lel en tendències i gustos per les coses. Un bon grapat els encanta la natura, tot allò que guarda referència amb el paradís que ens ofereix la varietat de paisatges per multitud d'indrets diferents. Els runners respiren harmonia i pau per corriols, senders envoltats de pinars o cingleres salvant tarteres. Molts cops, ho fem amb la presència de la nostra mascota. Aquell gos que forma part de la família per la  seva estima amb els animals. En el meu cas, hem sento forçament identificat amb aquest vincle. Primer vaig començar amb un exemplar de Pastor Alemany i després d'unes generacions i sense canviar de raça ... hem trobo amb una autèntica família canina. El Charly, el pare, el veterà, el meu gran gos per tot. Un portent de 50 kgs, que si fos boig ... m'hagés haviat a l'altre barri en qüestió d'uns segons.Va néixer davant meu i durant 9 anys hem compartit un bon nombre de kms entrenant tots plegats. L'altre exemplar és la Jana. Una gossa preciosa, obedient i de bona pasta amb unes mides de top-model. La vaig acollir amb els braços ven oberts un cop el Xavier (un amic) va optar per donar-me-la, ja que ell no podia fer-se càrrec, com requereix aquesta raça. Fruit d'aquest lligam entre aquest parell va venir el Sam. Un menut fosc, esquifit i "milhomens". Un homenatge a  l'especie D.O. dels meus gossos. El Sam va rebre el nom en la memòria del seu avi. És germà de dues femelles més. Encara no ha complert els 9 mesos i ja porte més vida viscuda que qualsevol mortal experimentat en mil batalles. Amb dos mesos, va patir la desgracia de ser atropellat per un Mitsubishi L-200. Jo mateix vaig ser el culpable  d'aquell terrible incident. Encara el vec tombat al terra cridant bocaterrosa amb un aspecte esgarrifós. Trencament de la capseta del fèmur amb un parell d'operacions minucioses i delicades. Van ser molts, els que van aconsellar-me que havia de sacrificar-lo. Ja ho sé que no ho feien per cap motiu destructiu d'alterar-me ... però jo i pocs, molt pocs, vam confiar. Tenia molt clar que mai a la vida el deixaria tirat i menys tenint en compte que jo havia estat el seu agressor. Per si no hi havia prou amb aquest coixet ... Al cap d'uns dies va agafar el "parvo". Una terrible malaltia amb tots els números per anar-te'n de forma fulminant. Però Sam era fort com un roure. Ja ho vaig comprovar com venia a rebrem a l'entrada després de fer més de 100 metres amb una cama trencada. També com era capaç de donar un vot i venir a buscar el seu amo  enganxat per tot arreu de vies amb sèrums dins l'hospital veterinari. Quin grapat de kms vam fer a Lleida amunt i avall, seguint manipulacions veterinàries. Durant els darrers mesos ha estat ell precisament qui m'ha transmet l'empenta de tirar endavant de la manera que fos. Comprovar en viu i en directe com malgrat les adversitats l'instint de superació és a flor de pell. I pensar que nosaltres ens ofeguem amb un got d'aigua? Encara no portem una setmana de recuperació, amb exercicis i altres. I avui, ha estat el primer dia on el Sam, juntament amb els seus pares; ha pogut compartir Run. Després de tants i tants cops que presidia al damunt el cotxe ganyolant per no poder fer-ho amb ells. El tenim descoordinat, amb una certa atrofia de l'articulació, però amb una il-lusió sense límits. Enrere van quedant els dubtes i les pors. I per fí apareix l'esperança i la satisfacció de veure com aquest valent et retornar la confiança que vas depositar. De vegades "Samet"; va bé trobar-te amb un cap quadrat i tossut de collons.  Si tot va bé Sam, me penso que farem molts kms tu i jo!

Màxima de 31ºC i mínima de 17ºC. Tot continua amb el mateix patró. El clima és estable, amb la Garbinada, el sol i unes temperatures més que agradables. El matí el passem per Valletes, malgrat no matinar massa. Tinc una colla de vigilants que me tenen controlat i avui m'han "pillat" que no hi era a primera hora. Encara perdura la recollida d'ametlles i no precisament per la quantitat. La tarda hem posat els peus a la piscina. 1100 mtrs totals amb varietat i unes sèries ràpides de 6x25 mtrs. A continuació un tennis, tot i que no ha estat un encontre per recordar. Bueno! Almenys hem vibrat amb  la Vuelta. Contador, Valverde i "Purito" ens han ofert un recital de valentia i coratge en una de les rondes més atractives dels darrers anys.