Després d'una setmana; tornem a fer running!

Una de les tendencies més a la última; és fotre canya al personal. No val dormir, no podem estar amb els braços plegats, ja que la penya apreta. Aquest concepte, no simplement passa a la feina. També el podem trobar a l'àmbit de l'esport i en entrenaments per ser concrets. El tema radica en el mister de natació; l'Aitor. El "xaval" me controla com un llop dalt d'un cingle clavant els ulls a la seva presa. Portem 3 dies "trampejant" l'afer, sense anar a fer NAT i ja m'adverteix de la inactivitat aquàtica. Així que avui ens deixem caure per les piscines i farem 1 km. He aprofitat per estrenar les noves super ulleres que van regalar-me. Unes Speedo d'última tecnologia. No entra l'aigua, no s'embafem i fins i tot, es veu el Pradini davall de l'aigua... Per primer cop a la meva vida no havia anat tant còmode fent les 40 piscines. Hem descansat 1h i 30' (una mica de berenar lleuger i cuidar la hidratació) i hem fet un running ràpid. Creuament de la depuradora fins creuament de l'ermita i tornar a baixar per fer els 8,11 kms totals. 34' 41'' a ritme mig de 4'16''/km amb 170 ppm de mitja i 185 ppm de màxima. El km més lent a 4'42'' (el primer) i el més ràpid a 3'48'' (el sisè). Molt bones sensacions, malgrat anar molt i molt alt (treball de la natació a dit la seva). L'últim km tocat de debó, no recordo suar tant i patint amb el vent en contra. Les 185 ppm màximes ho diuent tot!!! Avui actualitzem els treballs de fusteria. A manca de certs suports complementaris del teulat i les teules asfàltiques ... la pèrgola ja fa ombra!!!