El bloc d'Albi

Un gran equip

"Màxima d'11ºC i mínima de 7ºC. Possiblement el canvi va notant-se ... quan s'aixeca una mica de vent; la sensació de fred és més gran. No per tenir temperatures extremadament fredes, però tot suma. Avui la boira no ens ha premés veure el sol durant tot el dia. Aquell ingredient característic de les nostres terres ha fet de frontera i ens ha deixat la humitat com a company de viatge. Tot el dia ocupat per allí per allà. Ara això i després allò. És divendres, es nota. Però finalment ens sortim prou bé i fins i tot anem a entrenar. Tenim la totalitat de la grupetta pendents per posar-se en marxa. Robert, Trepa, Ferran i Camil viatgen demà a València per còrrer la Marató del diumenge. Júlia, Joan, Laia, el nen  i algun cadell més preparats per la Jean Bouin a Barcelona. El triatleta li toca currar i la resta ... tot un món de irregularitats que no venen a cuento. Així que directes a la feina i donar marxa al cos que ho necessita. 12,20 kms totals en un treball fragmentat per etapes. El temps total d' 1h i 16'' a ritme mig de 4'57''/km amb 152 ppm de mitja. 7,10 kms pel Barranc de la Peixera en format d'escalfament i anar en progressió per compatibilitzar un ritme mig de 5'6''/km. Uns 5' de retorn a la calma per l'exterior del tartà i procedir al canvi que determinava el company Xavi. 9'39'' de ritme de 4'8''/km i fer 2,34 kms. 9'25'' de retorn a la calma i llestos. Bon entrenament i un privilegi ser guiat per l'experimentat Xavi. Ens notem en fase d' evolució. No perdonem entrenaments i compartim bocata matiner per evitar ingerir una "barbarie" de calories prescindibles. Però si alguna imatge ha protagonitzat l' essència de la jornada ... ha estat les abraçades i encaixades de mans amb els maratonians. Desitjar: sort,  "xalera" sincera i sana. Tenen objectius exigents i coherents al mateix temps. La feina la tenen feta. L' engranatge llueix el seu màxim esplendor com aquella màquina abans de ser estrenada. Ara cal fer la resta  i viure-ho tots plegats en format d'orgull. I per si no hi ha prou ... L'hora de deixar a l'Àlex a casa. El "nen", aquest marrec; tendre, hiperactiu, carregat d'energia inacabable, fanàtic, calculador i sobre tot carinyós. L'atleta que més kms he compartit amb ell (amb el permís de Ferran), durant els darrers mesos. Sempre xarrant pels colzes i fent les seves paradetes per expulsar el que sigui i trencar amb la rutina. Cal anar preparat amb dosi de paciència, però puc assegurar que val molt la pena. Encara tinc els pels de punta amb aquella abraçada que m'ha donat dins un Panda fidel a oferir-li el lloc de copilot per desplaçar-nos a entrenar. Una mirada de tensió, d'excitació i ansietat per fer un bon paper a la Jean Bouin. Ho porta molt de temps aquest nom i cognom entre cella i cella. Quin moment nen! Estic segur que faràs bon paper, no ho dubtis. Disfruta la cursa i m'ho expliques. Mai oblidaré aquest gest carinyós  d'un jove de 14 anys amb tanta sinceritat i naturalesa. Sincerament... un crack!!!