dimarts, 15 de setembre de 2009

Ànims a Ñoño!


Màxima de 25ºC, bona fresqueta matinera, gens de vent i al marxar el sol ... cal agafar xaqueta. El dia va escurçant-se progressivament a mida de passar les setmanes. Gairebé un parell de minuts al dia (el 14 d'Agost a les 18:52 es ponia el sol i avui ho feia a les 18:03). Sort que fins el 25 d'Octubre no cal canviar l'hora, motiu suficient per poder entrenar les tardes amb llum del dia. Després de tres jornades continuades amb activitat física; ens marquem un descans total. Notem una lleugera molèstia a la zona de l'abductor dret, però res important. Aquests dies vam anunciar l'estat de constipera de Ñoño, un fet que no ha deixat encara de banda i l'obliga a fer-se diverses proves. Ànims Jose! que això és un ensurt i d'aquí un "plis" l'estem liant un cop més. Avui comença el compte enrera per rebre la MTB. El més probable és rebre-la d'aquí una setmana. Ja tenim dentetes i tot ... Pau ens ha ensenyat el super quadre amb la tija i les bieles de la La Pierre i deu ni do!!! Avui foto del compi de 1001 batalles, desitjem una ràpida millora i un grapat de records per aquest Ironman!!!

4 comentaris:

Aitor ha dit...

ostia! animss!

(ja he actualitzat ee!)

Xavvv ha dit...

Anims company que aixo no es res i d'aqui 4 dies mos fotrem una birra pel poble

Albi ha dit...

Un cop per tots plegats aquest entrebanc de Ñoño. Personalment sempre ha estat mitificat per la meva persona. Aquella bèstia de la natura per la seva fortalesa física. Recordo els temps d'adolescents per aquell patí del col.legi, les tardes de futbol per la Ventonella fent kms i kms darrera una pilota. Fa quatre dies es "casca" un Ironman i justament ara, el tenim una mica delicat per un tema viric. És cert que l'entorn d'amics, familiars i altres estem amb un sac de nervis. Desitjem una ràpida recuperació i veure'l de forma breu per les nostres carreteres, ja sigui fent run o amb la seva Ridley. Però amics ... toca paciència, solsament així s'aconssegueix ser un Ironman de debó. Salut Jose i una abraçada mestre!!!

Anònim ha dit...

Qines coses q té la vida: lo dilluns lo veia al riu, punt d'encontre de tots los remadors i l'endemà me diuen q està ingressat. Des d'aquí enviar-li molts ànims al mister del rem!!!
Albi vam pendre lo sol, vam anar al gim(Xavi+)i vam disfrutar del menjar i del barco, a part de les excursions!!!!
-Gemma-