dimecres, 13 d’octubre de 2010

Miners xilens; FINISHER'S!!!

69 dies atrapats dins la terra. Molts i molts metres sota tones de sorra sense llum natural i amb aquella olor símbol inequívoc d'una mena de sepultura ... Dins un maleït paradís terrible on solsament un conducte via sonda els permetia rebre estimuls de l'exterior i els queviures per sobreviure. 33 persones que han estat protagonistes d'una de les noticies més impactants de l'era moderna. Tot un país gaudint del rescat com si es tractes de la fí d'una guerra o la victòria d'un Mundial. Tot un continent vivint minut darrera minut la seqüència dels fets. Tot un  univers pendent del sacrifici inhumà que els essers poden treure a la llum (mai més ben dit) en els pitjors moments. Sense cap mena de dubte; una demostració mundial, de l'equilibri mental i control davant les adversitats més pauperistes. Tots aquells sectaris del món de l'esport on les diverses modalitats ens obliguem a posar part del patiment ... no poden comparar-se amb aquest treball de majúscules produït dins la Mina de Sant José a Xile. Aquest matí, no tenia res més al cap. El Cunit, els de TV1 i fins i tot els de Tele 5 i A3, no els deixava respirar, un cop transmitien l'actualitat. No podia perdre detall dels posats d'aquests "cracks" abrigant-se d'escalfor familiar amb els seus més directes, un cop trets d'aquell malson. Qui no s'emocionat??? Enhorabona, valtros sou uns veritables: Finisher's!
Tenim màxima de 22ºC i mínima de 15ºC, una mica de Cerç que s'encarrega de netejar nuvolades i de pluja res. Uns 55 ltrs/m2 en total durant els dos dies forts de pluja. Entrenament de run amb elements de treball més concrets. 9,11 kms per fer 45' per terreny tou de terra mullada. Primers 4,53 kms a ritme de 5'27''/km amb 142 ppm de mitja. Uns 521 mtrs de canvi de marxa i fer uns 3,10 kms a ritme en progressió.  4'18''/km el 1er (a 173 ppm de mitja), 4'11''/km el 2on (a 176 ppm de mitja) i 4'7''/ el 3er (a 180 ppm de mitja). Retorn a la calma de 5' i llestos. Aquesta vegada, sense problemes a nivell muscular. El canvi de ritme ens ha posat a fer gambades lla argues, tot i trobar molt dur el final. Es nota la falta de "chicha" per soportar ritmes alts en distàncies més exigents. La foto d'avui ;no podia ser per un altre espai més sentit.