Aquest matí es respirava tertulia competitiva. El café anava donant voltes empentat per una cullera dins un got de reglament. Dins el gel, el sucre (sobretot dolç) i un "chorret" de Marie Brizart. Segurament i per la majoria dels lectors ... donariem amb el personatge en qüestió. Sí nois! Trepa estava present i comentant la jugada amb el diesel de darrera tecnologia i bon amic Robert. Gràcies a les seves paraules, un s'adona de la força col.lectiva d'aquest estil de fer esport. De vegades un es troba entrenant tot sol. Pujant o baixant muntanyes. Algun diumenge una grupetta simpàtica comparteix kms. Suant o patint fred. Altres convivint amb sensacions terribles. I de sobte; un bon dia ... arriba el moment! Aquella cursa que vas preparant durant l'any. El moment esperat on el treball diu la seva. Quina enveja tinc, ara que tot ho vec a l'altre cantó. L'oportunitat de fer cap un cop més per: presenciar, recolzar i dir amb la nostra presència; que avui correm junts... ja és aquí. Dissabte no fallarem!!! Màxima de 26ºC i mínima de 12ºC. Garbinada de nou i sol i més sol per anar assecant la terra mullada. Finalment no fem kms. Optem per descans i recuperar potes d'ahir per aquelles rampes de la Fatarella. Wouter Weylandt per la vida al Giro al mig d'una caiguda fatal. Una notícia dramàtica per tots aquells que d'una forma o una altra tenim passió pels pedals. Un cop més la vulnerabilidat del ciclista és evident. Avui video del crack del riure:
2 comentaris:
Tota una llastima que mori un corredor de la manera que va morir...
Si noi! "veiges" que Pantani potser el tindràs per la cicloturista. Aquesta és bona roda Pau. Records tremendo!
Publica un comentari a l'entrada