dimecres, 30 de novembre del 2011

De vegades ... els moments, poden aturar-se
( Com ho fas Pau?)

Màxima de 8ºC i mínima de 6ºC. Una convivència amb una mitja de temperatura de 7ºC durant el dia ... és per verificar ... que sí, que fot fred i que tenim FRED! Un episodi més del mateix. No veiem el sol per enlloc. La boira ens acompanya, no tenim vent i la humitat és notable. Poc a poc anem entrant en aquest camí direcció l'hivern. Demà: Desembre i d'aquí un cop de pedra ... Nadals. Però no cal anar ràpid que després tot va com va. I si no penseu igual ... solament cal comprovar que passa, un cop decidim anar darrera d'aquest parell de galgos. Avui un Run nocturn per la Vall Ampla i Valletes. Tonyo i el "nen" com a companys de viatge. Uf! ja anava mig acollonit abans de posar en marxa el frontal! 10,62 kms en 53'4'' a ritme mig de 5'/km amb 159 ppm de mitja. Un itinerari trenca-cames i amb constants canvis de ritme a les pujades amb la finalitat de no perdre'ls massa de vista. Quina passada! Calia veure com aixecaven gambades i posaven el seu cos prim dalt del cim amb una agilitat  digna d'enveja. Puc assegurar que m'he posat a 185 ppm de màxima bavejant des de la distància per aquell Coll de l'Ase. Ja ens vam quedar amb les ganes de poder entrenar amb el de Riba-roja i avui no teniem espera. Quina pupita nois! El tema esquena; funciona millor de peu i corrent, que estar tombat i sentat. El Marc és un artista i la feina de les seves arts ha donat el seu fruit. I per flipar: Aquí un video de pare i filla cantant el Rolling in the Deep de la britànica Adele.

2 comentaris:

Àlex ha dit...

jajajajaja ets un makina senyor albi!

Albi ha dit...

Lo Déu que et va parir! Quin parell de "chupaos" fent suar carn salada al Rei de la Farandula (com diria Antonio). Ja tocava que algú t'apretés de veritat...