Veient que aquest molest mal de gola i comprovant que el cos no avança, hem decidit anar al CAP i que el metge digo la seva. 6 dies sense anar a correr, evitar corrents d'aire i fer bondad. Canvi de tractament i passem a la droga pura; l'antibiòtic. Au pues, mal rotllo nois, cap a la farmàcia i poca cosa més. Sort que havia quedat amb Ñoño, i encara he anat a veure als col.legues d'Ascó de l'atletisme. Salutacions, records i un parell de rialles. Són uns cracks! Que si vendràs al cross de ..., que si la mitja del Vendrell, la milla urbana del Perelló. Uff, ara per ara, no tinc idea, però puc assegurar al personal que això d'esperar i tenir paciència no lliga precissament amb la meva capacitat. Per cert, algú té idea d'on venent dosis de paciència? Sort del arxiu de fotos que ens desperta les sensacions i ens fa sentir "vius". Una tarda de la temporada passada; Àlex, Camil, Robert i jo vam fer un running de la Fonteta fins Fontcalda per asfalt i tornar per camí. Una gran jornada!
2 comentaris:
bons records!!! baixant a la fontcalda, encara cremo freno ara...
animo xeik q 6 dies no seran res, a mes, no et podràs aguantar i al tercer dia ja estaràs rodant suau, que se sap lo metge...
jo ja tinc li tinc lo peu al coll al meu pneumococo, potser lo divendres reapareixo, potser vaig a les pistes, a ascó.
de totes formes, pots aprofitar ara que no corres per organitzar una excursió a frança...
Robert! Tú sempre has estat un clàssic del tema. Un home que sent les tradicions, els moments típics i les situacions habituals, molt dins teu. Per aquest motiu i lluny d'apretar la maquinària, Tarragona mereix la Mitja amb la teva presència. Espavil i ens veiem escalfant per la zona de les muralles.
Publica un comentari a l'entrada