dimarts, 28 d’octubre de 2008

Això va tot igual!

Avui dia de pluja fina, gens de sol i frescoreta durant tot el dia. La gola, el seu virus dels trons i jo mateix, inaguantables. No progressem ni a la de 4. Dolor de gola, 4art dia seguit aturat, sense fer activitat física. I per al "colmo", els meus pares estàn igual. Au pués, ja tenim el Corte Inglés dels bacteris a casa. Precissament, aquest matí ha arribat el Triptic de la 17a Mitja Marató de Tarragona (30de novembre), amb el format d'inscripció per no perdre temps ... Isidroooo, t'apunto a la mitja de Tarragona? I tot pinxo diu: Carlos, conec millor que tú Tarragona, no es perdrie tun pare per allí. I acabe dient: Que donen noi? És un fora de serie. Aquest home, és capaç de venir a correr, sencillament perquè a l'acabar, li donen una bossa. Així que ... com avui el "jefe" ha posat el toc de rialla al tema, el farem sortir a la foto. IV Cursa Popular 2.008 d'Ascó, Isidro gairebé fa podium, la tàctica de la cursa , li va impedir. Llàstima papa, una mica més i la mínima per a Pekin!!!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Txeics!!! quina foto més bona!!! Corroboro el que diu el mano, Isidro és molt Isidro!!!

Anònim ha dit...

Aquest dia vam riure de veritat. Diumenge al matí, Isidro ja esperava per mirar si el portava al mas. Avui tinc cursa papa! Vols venir? És aquí a Ascó, la pots fer a peu i a l'acabar et donen una bossa i tot. Dit i fet, cap al poble veí, tots dos. Trepa, el passem a la recta de l'entrada vella de la nuclear. Ell anava corrent, ximplement per escalfar. La cursa era popular, on solsament corriem uns 20, la resta, tot el poble i Isidro ho feien caminant. Cristian, Trepa, Ingrid i jo, fou l'ordre d'arribada. Comentant la jugada amb ells, aparèix l'artiste de cine. Isidro corrent carrer amunt en un spring fins a meta. Acte seguit, la bromca del dia. Li vaig dir de tot ... on collons vas a correr si no ho fas mai!!! Sort que Manoli no et veu. La gent al.lucinat, un home amb certa edat marcant un canvi de ritme al més propi estil de Carl Lewis. Ens va montar un pollo que gairebé el fan alcalde.

Anònim ha dit...

Estes històries són úniques! ;)
Ja millor? Naltres a poc a poc anem recuperant-mos!

Robert ha dit...

juajaujjua
m'alegra veure que tot i estar "inaguatable" no perds el bon humor
jajauajuaujjuajua

Anònim ha dit...

Quin remei toca Robert! Ket semble Laia, tinc un atleta a casa de 5 estrelles. De totes formes, cal dir, que el paio fa series amb el motocultor amunt i avall, que quedo clar!