dissabte, 7 d’agost de 2010

Pau; ets un artiste!

Ja porta uns dies, l'amic Pau es dedica a plasmar moments en forma de fotos. El resultat:   IMPRESSIONANT! Passeu pel seu bloc i lligareu caps.

Un matí aprofitat per esgarrapar un parell d'horetes i fer nones una estona més. Tenim sol de nou i cap núvol a vista. Màxima de 33ºC i mínima de 17ºC, vent feble i mantenint un grau d'humitat acceptable. 1000 metres de piscina amb complements amb treball general de braços i cames. A la tarda una volta pel meandre amb piragua. Comprovant la varietat d'especies d'ocells en directe que volten aquest indret. Apreciar l'aigua neta i transparent (malgrat no tenir-ne gens de corrent), trencada per les algues veines que de forma okupa invadeixen parts del riu. Tot un paissatge magnífic i molt nostre que de vegades dubto de la vàlua que li donem tots plegats. Ja tenim el programa de Festes per la taula. Un motiu suficient per donar un cop d'ull i mirar d'anar "logisticant"  per on farem cap. 

4 comentaris:

Pau ha dit...

Merci company! De moment fem el que podem. Prometo millorar!

Albi ha dit...

Collons paio! Millorar? Et compro la Canyon!!! Ja ja ja.

joan ha dit...

fes la crònica de la volta amb piragua , vaaaaaaaaaaaa !!!! ;)

Albi ha dit...

Cap problem Pantani!
A les 17:30h posavem les piragues dins de l'aigua a l'alçada del davant de la depuradora. Una maniobra que no va passar per alt, ja que el pobre "Britain" que pescava li vam fotre a l'aire el tema pesca. Jo vaig avisa'l, però el meu anglès de Cambrils no donava per molt més. Rogles aventura ens va posar dues embarcacions toalment diferentes. Una ere oberta del tot. Una mena de piragua de tot ús que fins i tot pot anar pel menjador de casa. L'altra més "pro". Tancada i d'aquelles que amb dos remades et plantes a Amposta. El temps era perfecte. Feia sol, tot i no fer aquella calorada d'estiu sofocant i inaguantable. L'aigua era neta, les algues típiques dels darrers anys, tot i estar millor de l'esperat. Vam fer cap a la roca del Tormo i mitja volta de nou. El meu Minardi no avança ni amb rodes i feina rai per anar remant i tornar al lloc d'inici. Sort que el company d'aventura té més coneixement que aquell que va posar-me damunt del ràpids de la Nuclear ... i no vaig pendre mal. Una bona volteta i gaudint del paissatge flixanco més Ebrenc.