Ui les cames! Benvolguts amics; desprès d'una estoneta de reflexió, toca escriure la crònica de la 1a mitja de la temporada. Avui he tingut una prèvia més equilibrada que de costúm (no vaig sortir la nit anterior, he dormit mitllor que les altres vegades i he esmorzat més de l'habitual en aquests casos). Potser ha estat la vegada amb menys nervis. Però ... Amb puntualitat britànica he anat a buscar a Ñoño, Trepa i ens hem trobat amb el mister i l'Àngels. Dos rialles, una abraçada i cap a Mollerussa. Temperatura idílica per a una mitja, ni fred ni calor. Ambient enriquidor amb força participació i fins i tot moltes dones (algo poc habitual dins les meves anteriors participacions). Tret de sortida i rumbo a l'asfalt. Trepa ja anava davant abans de sortir, jo uns metres més darrera i Ñoño, tancava el pelotón flixanco (és molt control.lador). Els primers kms tot molt bé, les pulsacions més altes de l'habitual (el ritme que portava no corresponia al meu patró). Durant uns kms vaig portar la llebre d'1h 24' al clatell i aquest fet fou tant surrealiste com coherent. Trepa el veia al davant, tot i ser prohibitiu intentar agafar-lo. Al punt intermig passo amb un temps de 44'18''. Un registre esperançador i optimista. Però a partir d'aquells moments, quan un desnivell mínim amb cert vent en contra va donar-me les dosi suficients per deteriorar-me i malmetrem en els últims kms. El temps final 1h 33'39'' (57'' menys que l'edició passada), el 129 de la classificació general dels 489 acabats finalment. Sincerament pensava fer-ho mitllor. Però és cert, que el treball fet fins ara no era l'adequat com per fer tiempazo. De totes formes va fer-se molt llarg. Trepa va aturar el rellotge en 1h 31'29'' el 110 i Ñoño 1h 41'55'' el 263. Recollida d'obsequis, Aquarius per la vena i a la dutxa que Manoli té una macarrons que xiulen cridant la meva presència. Propera vegada, caldrà treballar més. Avui la realitat ens ha calibrat una mica.
7 comentaris:
Pues jo no ho veig tan malament tenint en compte que hi havia casi 500 participants! Ja deia jo que era raro no veure't un dissabte a la nit a l'Escala...
Ens veiem la setmana que ve!
home, potser el ritme de 1h24' no era per avui, però de ben segur que avui tenies a les cames 1h26, estic convençuda ! quan coneguis mes bé la distància i a tu mateix ho tindràs més fàcil, lo d'avui mira-t'ho com una nova lliçó que apendre !!!
besets, GUAPETON
Colibri! No pots canviar mai. Tú, com sempre, et peta la bola per correr fa dos dies i vols anar com aquell de Berlin. Temps al temps noi; que tú amb paciència ets capaç de fer 1h 20'. Paraula d'algú convençut.
Una abraçada crack.
Estos del 71 esteu fets uns cracks! ;)
Vols dir, que no vas perdre l'energia seguint a la 1a dona? Mira, mira, que ja vaig enterar-me que una vegada gairebé acabes a Móra ingresat i tot. Ets la megahostia Albi!
Gràcies per les mostres de suport a tots. Val a dir, que en algún moment de la cursa, on les ansies de plegar fòren una realitat; vaig pensar en tots aquells que d'alguna forma participeu, pregunteu i m'ompliu d'orgull en moments tant recomanables, sencillament per participar en aquest blog. Thank you a tots!!!
Lo mister diu. la paciència és la mare de la ciència, estem acostumbrats a una vida exprès, deixem que les coses evolucuonen pel seu pes natural
Anim a tots los que feu posible aquestes coses.
SOU UNS CRACKS
Publica un comentari a l'entrada