diumenge, 17 de maig del 2009

Barça campió! (Sense baixar de l'autobús)...


Després d'un sopar amb bona companyia i buscant com un boig After Sun, vam retirar-nos i solsament tocar el llit ... vaig caure com una soca. Tot el dia per l'Ampolla van donar per a molt. Ens vam retrobar part dels compis, vam gaudir d'un veritable espectacle, rialles, tensió per l'ansietat de veure aquest parell proclamar-se Finisher's i un cop de sol a la cara que semblava un gusiluz. Així que al matí, tranquil.litat i bons aliments. He anat a buscar al mano (aquest era el busiluz 2) i hem anat a instal.lar apartaments (nius) per les orenetes. Un bon dinar a casa el chino i Emma i postres a casa Pollo (felicitats a Núria per els 13 tacos). Al tard, intercanvi de cops al tennis. Massa vent i poca motivació. Molt pesats i sense alé de fer dos cops seguits. Hem repasat la crònica de les evolucions d'ahir amb Trepa i Pollo i poca cosa més. Nadal perd, Rossi no guanya i el Barça derrotat al camp del Mallorca. Sort que els del CB Tarragona (on Chaquet el tenim de 2on entrenador), s'han classificat per a disputar la final a 4 a Fuenlabrada, juntament amb Hospitalet, Rioja i Cornellà. I per si algú no conèix aquest parell d'Iromens, aquí teniu alguna que altra dada per tenir-ho en compte. Un cop més ENHORABONA cracks. Esperem omplir la llista d' esments i desitjar a Pantani i Ñoño molta sort per la setmana vinent. I es que aixó ... no pot aturar-se mai.
30 Preguntes: 30 Respostes (Top-secret i molt personal):
Trepa & Pollo


Unlloc per viure: Chamonix/Flix
Un color: Negre / Blau
Un esport: Ciclisme /Tots
Plat preferit: Pasta / Arròs
Beguda: Carajillo Marie amb gel / Aigua
Últim llibre llegit: La biografia de Kukuzca / Tècnicas de Rehabilitación de
Medicina deportiva.
Última pel.licula vista: Hanah Montana / Codigo Da Vinci
Un somni: Iroman Hawai / Crear una familia
Una debilitat: Les bicis i les dones / Les chuches
Un nou repte: Altriman / Laboralment treballar + aprop
Una virtud teva: Capacitat d'Agonia /Tolerant
Un defecte propi: Tossut / Obsessió per fer les coses bé
Cantant o grup predilecte: Metal.lica / Lluís Llach
Dia o nit: Dia / Dia
El millor que tens: La filla / La bicicleta
Sauna/gimnàs: Gimnàs / Gimnàs
Dita favorita: Las excusas son como el culo; todo el mundo, tiene uno / Que ningú et privi, de l'agradable sensació de portar el teu cos al límit.
Mar o Muntanya: Muntanya / Totes dues
El 1er dins una escal de valors: Sinceritat / Respecte
Quant vas plorar per últim cop?: La mort d'un amic / Ahir, després de l'Iron
Que vas apendre dels teus pares: Valorar el que tinc / Moltes coses
Dia més feliç: Naixement d'Emma / Naixement de Núria
A qui voldries conèixer: Xavier Bongard (escalador) / A ningú en especial
Un ídol: Marc Allen (Triatleta) / No tinc cap
Nom de dona: Emma / Ònia
Cristina/Gemma: La dona de la meva vida / La meva parella
Roses o Morenes: Pelirojes / Roses
Que portaries a una illa: Una barca per tornar remant / Paciència
Toros o Triatló: Triatló / Triatló
A qui dediques ser Finisher: A tots els que aplaudieu darrera les valles / A la meva mare

5 comentaris:

Anònim ha dit...

POLLO
L'HOME DE FERRO - AMPOLLA 2009
Cumul de sensacions úniques abans, durant i després de la cursa.Amb dues paraules: BRU-TAL!!!
Tot i les negligències impròpies de mi en quant a la preparació específica per aquest tipus de probs, la cosa manat millor del que hem pensava.
NATACIÓ: els 10 primers minuts agònics; clatellades, peus a la boca,.....cada cop que posava el cap dins l'aigua perdia el nord, el neopré m'oprimia....xsort poc a poc hem vaig anar fent amb el tema,al final fins i tot vaig disfrutar.
BIKE: vaig tenir un petit problema amb el canvi que hem va fer perdre alguns minuts. En quant a sensacions: molt bones, vaig decidir anar super agil (consell d'Irontrapa) xno carregar massa les potes.Crec que vaig gestionar bastant bé el tema "teca"+hidratació, sobre la marxa hem vaig crear una rutina en quant a temps, quantitat i tipus d'ingesta.
RUN:Vaig començar molt fort, la veritat es que hem sentia a tope i eufòric, i es que per mi haver fet la natació i els 180 de bike ja era un premi, imagineu el grau d'euforia que portava que el meu pensament era: NOMÉS hem falta la marató, NOMES???....llavors vaig recordar que no n'havia fet mai cap;toti sentir-me amb força vaig decidir baixar ritme, tocar de peus a terra, canviar el NOMÉS per ENCARA i continuar amb la calma.
A 1 volta del final tenia fuel per apretar i acavar a bon ritme, però vaig decidir no arriscar, ja que després d'11h seria injust quedarme a les portes de la gloria per una rampa o alguna cosa similar. Llavors vaig decidir continuar al mateix ritme i disfrutar de la ultima volta pensant tot el que havia deixat enrrere. A meta, molt pensaments i sensacions inexplicables, vaig explotar i hem vaig posar a plorar com un home de ferro.
Ser finisher es com guanyar la COPA (3800m NATACIÓ), la LLIGA(180km BIKE) i la CHAMPIONS (MARATÓ) el mateix dia.
El dia 16/5/09 el triatló va pasar de ser un esport individual a un esport d'equip, pq dic això?,doncs pq sense el vostre suport i ajuda, es molt possible que la crònica hagués estat diferent.Va ser un treball en equip 100% on cadascú tenia el seu rol xassolir un mateix objectiu, S'AGRAEIX!!!
MOLTES GRACIES A TOTS!!!:
-Als companys de fatiga que ho van viure en directe: CULEBRI, RIUS, PAU, JOAN, XAVVV...predisposats a tot i més.
-A la parella de reporteros:CHINOT i EMMA, ells saben que una imatge val+que mil paraules.
-A la super famili que tinc, als que ieren ials que no van poder ser-hi.
-A NOELIA x gestionar-me el tema inscripció d'una forma brillant.
-A RIUS x per facilitar-me el gaudir d'un apartament a pocs metres de la sortida, entre d'altres moltes coses.
-A GEMMA x la paciència i recolçament que m'ha mostrat dia a dia.
- A MANGERMANA, per tractar-me de boig.
-A MAMARE, que davant els meus dubtes, va ser qui hem va engrescar a inscriurem.
-Als que van trucar abans, durant i després de la cursa.
-MENCIÓ ESPECIAL X IRONTREPA, segurament un dels culpables de que jo m'envoliques amb aquests fregats i xl qual tinc una gran admiració.I es que ser constant x m'antenir-se i millorar any rere any en aquests tipus de disciplines espotives té molt mèrit i està a l'abast de poques persones, i ALEX n'es una, FELICITATS BIFINISHER!!
EN RESUM: PER A MI TOTS SOU UNS FINISHERS.

Anònim ha dit...

Sabies paraules, bon amic. Medita el teu futur però pensa que mai dins d'un gimnàs tindràs les sensacions que vas tindre el dissabte, això si, tampoc tindràs el patiment i sufriment que vas fer patir al teu cos i ment.
Irontrepa

joan ha dit...

a POLLO: NO tinc paraules ! ETS UN MEGACRACK !!!

A gusiluz : "sabe + el diablo por viejo k por diablo " o dit d'una altra manera : Pq te penses k el menda anava tot lo dia amb lo barret a lo indiana jones i tapat fins a les orelles ???? ;)

Txinot ha dit...

Ens vau fer disfrutar un ou!!! Val la pena passar les hores davall d'aquell solarro sols per veure-us acabar una prova d'este tipo. Sou uns matxotes!!!

Colibri ha dit...

Després de la jornada de reflexió, toca el torn per les valoracions. Jo, personalment, vaig xalar com un enano. És cert, que aquest tipus de proves solsament tinc opinió per la de l'Ampolla, ja que únicament és la que he vist en viu i directe. El fet de tenir a Trepa i Pollo darrera de l'arc per fer la sortida, és motiu de satisfacció. I coincidir amb els compis per donar soport; tot un luxe. Trepa, el vaig veure bé durant uns moments i just a la recta final. Un guanyador com ell i esportista amb vocació total per millorar el seu rendiment, son arguments suficients per fer un debat del seu resultat. Possiblement el registre final, és prou bó, però tenint en compte el seu objectiu ... potser és millorable. Aquesta temporada ha millorat de forma notable el seu Run. Però, un run que aglutina distàncies com les de 5.000, 10.000, 1/2 Marató. És cert que l'intent a la Marató no va anar com ell pensava (cert que anava mermat per un virus), però penso que tampoc estava per fer el temps pensat d'un inici. Per baixar o estar en 10H i 30' falten entrenaments de resistència. Tirades llargues, tant de bici com de run. I com molt bé sap: això no ha estat del tot així. Evidentment i sense lloc per al dubte, por estar en aquests temps, però amic Trepa; hauràs de modificar el treball. De totes formes acabar un Iron i fer el temps final teu, mereix tot el respecta del món. Enhorabona Àlex.
Per un altre cantó, l'amic Pollo ens ha deixat amb un pam de boca. Jo estava segur, que acabaria boig, que realment no soportaria el bon grapat d'hores al damunt la bici. I per aquest motiu, val a dir que vaig equivocar-me. No és cert que no tinguessa confiança, però la seva inseguretat i oceans de dubtes ... va portar-me per aquesta cabòria. Com ja he comentat al blog: aquest pot donar molt peu per parlar d'excelents registres. Tant Trepa com Pantani mereixen un respecte en quan a devoció i treball constant, però el culturista (Pollo), també té un raconet per la meva admiració a l'hora del seu treball de dietes, gimnàs i "rodatges" del seu cos, també, de forma constant i sense pauses. Dues maneres de fer una triatló; entrenar, preparar i posar-se al pit un medalló amb les lletres de FINISHER AMPOLLA IRONCAT 2009. Tot seguit: el compte enrera de Pantani i Ñoño. Dos estils més? Segurament amics, segurament.