Continuació del "fato" amb el virus

Després de repassar una i altra vegada els rellotges de la casa, hem sigut puntuals i a les 7:55h sortim de casa direcció feina. Boirada del 15 i una frescor del temps més habitual a les dates actuals. Seguint les instruccions del metge bondad i tranquil.litat (que collons deu ser això de la tranquil.litat?). És a dir, quiet, re de trotar i corrents d'aire. La gola va fent, (a 8 min. el km!!!), avança molt poc a poc i encara fot mal. La veu dobla com la de Shakira i en prou feines puc parlar una estoneta (i ja és dir...). Avui aprofitarem per presentar els amics del 71 (famosos i tot), ja que malgrat un d'ells està aturat, els altres no paren. Per una banda tenim a l'Àlex (Trepa), el posem el primer perquè sempre vol anar davant. Va provar de jove el món del futbol i tennis, però ... va passar-se al ciclisme. Gairebé mig semiprofessional dels pedals. Més tard va tirar-se al monte, per descobrir l'escalada i a partir d'aquest moment ho fa tot a l'hora. Més de 20 mitjes maratons, un bon grapat de curses de muntanya, maratons de tot tipus, proves de bike, ciclisme, ciclocross, raids i en l'actualitat un finisher d' una Ironcat. Tenim un punt de vista molt similar a l'hora de veure certs aspectes d'aquest entorn. Molts cops ens deixem el cap a la primera volta i després ... .A més va fer rem a l'igual que la gran majoria dels del 71 de la secta-esportiva. Un altre és Joan Bagés (Pantani), un Tom Sawyer del barri, va destacar com a fondiste de molt jove. Sempre ha estat fent de tot, fins i tot, patins de linea. Amb ell vaig xafar el monte per primer cop. Gran ciclista, ha competit per gairebé tot l'estat. Va fer la Copa Orbea Extrem, Circuit de duatlons i triatlons de muntanya (inclou l'esquí de fons). També porta un munt de kms a les seves cames, curses de muntanya, maratons, mitjes, i tot allò on el cos presenta les seves credencials per patir (arquitecte del sempre patint). Ah! També va remar. Ramón Buera (el TT o Ramonet), aquest va començar més tard. Va ser futbolista de jove, un extrem-lateral ràpid. Ja fa uns anys va involucrar-se en el paradís de la bici. Ha competit en curses com la Quebrantahuesos i altres. És un personatge constant, fidel als guions de treball, on la disciplina forma part dins els seus manaments. Té soltura en diferents esports i gairebé sempre ha estat curtint-se el seu físic amb la finalitat d'un objectiu. Jose Antonio Rius (Ñoño), una llegenda del futbol flixanco. Sempre el recordo com aquell futbolista que era capaç de recuperar una pilota, fins i tot, als quatre camins. Portent físic, gran saltador d'alçada. Fa un temps va obsesiornar-se per poder ser un nou finisher d'una Ironman. Ja porta uns mesos d'entrenament exclussiu per la gesta i no dubteu, que pot assolir-lo. Rem? Sí, desde remador, entrenador, president, aquest menys de pescador, ho ha fet tot al riu. David García (Deivid), ell i el seu germà, són els mites de l'equilibri de l'esport. Tot ha d'anar clavat, constant, disciplinat, treballador, meticulós. Ha estat capaç d'aglutinar totes aquestes qualitats més de 23 anys en el món del Rem. Sen's dubte el seu hàbitat natural. També ha fet de les seves en el running amb mitjes maratons. Va jugar al hockey i fins i tot al tennis. Aquests són els meus "compis" del 71, la tribu, tots uns malalts d'una forma o una altra en les diferentes modalitats esportives. Ara pot entendre's el per que faig running, tinc una bici i m'agrada conviure amb les sensacions de patiment, fent allò que més trobo a faltar en aquests moments. Aquests dies , tinc un "fato" ( li deiem així, quan dos es fotien osties al patí del col.legi), una cursa amb el virus maleït. I amics, puc assegurar que és més dur que fer 30 kms en un entrenament.