dilluns, 27 d’octubre del 2008

Continuació del "fato" amb el virus


Després de repassar una i altra vegada els rellotges de la casa, hem sigut puntuals i a les 7:55h sortim de casa direcció feina. Boirada del 15 i una frescor del temps més habitual a les dates actuals. Seguint les instruccions del metge bondad i tranquil.litat (que collons deu ser això de la tranquil.litat?). És a dir, quiet, re de trotar i corrents d'aire. La gola va fent, (a 8 min. el km!!!), avança molt poc a poc i encara fot mal. La veu dobla com la de Shakira i en prou feines puc parlar una estoneta (i ja és dir...). Avui aprofitarem per presentar els amics del 71 (famosos i tot), ja que malgrat un d'ells està aturat, els altres no paren. Per una banda tenim a l'Àlex (Trepa), el posem el primer perquè sempre vol anar davant. Va provar de jove el món del futbol i tennis, però ... va passar-se al ciclisme. Gairebé mig semiprofessional dels pedals. Més tard va tirar-se al monte, per descobrir l'escalada i a partir d'aquest moment ho fa tot a l'hora. Més de 20 mitjes maratons, un bon grapat de curses de muntanya, maratons de tot tipus, proves de bike, ciclisme, ciclocross, raids i en l'actualitat un finisher d' una Ironcat. Tenim un punt de vista molt similar a l'hora de veure certs aspectes d'aquest entorn. Molts cops ens deixem el cap a la primera volta i després ... .A més va fer rem a l'igual que la gran majoria dels del 71 de la secta-esportiva. Un altre és Joan Bagés (Pantani), un Tom Sawyer del barri, va destacar com a fondiste de molt jove. Sempre ha estat fent de tot, fins i tot, patins de linea. Amb ell vaig xafar el monte per primer cop. Gran ciclista, ha competit per gairebé tot l'estat. Va fer la Copa Orbea Extrem, Circuit de duatlons i triatlons de muntanya (inclou l'esquí de fons). També porta un munt de kms a les seves cames, curses de muntanya, maratons, mitjes, i tot allò on el cos presenta les seves credencials per patir (arquitecte del sempre patint). Ah! També va remar. Ramón Buera (el TT o Ramonet), aquest va començar més tard. Va ser futbolista de jove, un extrem-lateral ràpid. Ja fa uns anys va involucrar-se en el paradís de la bici. Ha competit en curses com la Quebrantahuesos i altres. És un personatge constant, fidel als guions de treball, on la disciplina forma part dins els seus manaments. Té soltura en diferents esports i gairebé sempre ha estat curtint-se el seu físic amb la finalitat d'un objectiu. Jose Antonio Rius (Ñoño), una llegenda del futbol flixanco. Sempre el recordo com aquell futbolista que era capaç de recuperar una pilota, fins i tot, als quatre camins. Portent físic, gran saltador d'alçada. Fa un temps va obsesiornar-se per poder ser un nou finisher d'una Ironman. Ja porta uns mesos d'entrenament exclussiu per la gesta i no dubteu, que pot assolir-lo. Rem? Sí, desde remador, entrenador, president, aquest menys de pescador, ho ha fet tot al riu. David García (Deivid), ell i el seu germà, són els mites de l'equilibri de l'esport. Tot ha d'anar clavat, constant, disciplinat, treballador, meticulós. Ha estat capaç d'aglutinar totes aquestes qualitats més de 23 anys en el món del Rem. Sen's dubte el seu hàbitat natural. També ha fet de les seves en el running amb mitjes maratons. Va jugar al hockey i fins i tot al tennis. Aquests són els meus "compis" del 71, la tribu, tots uns malalts d'una forma o una altra en les diferentes modalitats esportives. Ara pot entendre's el per que faig running, tinc una bici i m'agrada conviure amb les sensacions de patiment, fent allò que més trobo a faltar en aquests moments. Aquests dies , tinc un "fato" ( li deiem així, quan dos es fotien osties al patí del col.legi), una cursa amb el virus maleït. I amics, puc assegurar que és més dur que fer 30 kms en un entrenament.

9 comentaris:

Norma Pujol Farré ha dit...

Déu ni do estos del 71 xeic! Esteu fets unes màquines!

Anònim ha dit...

Màquines, màquines no Norma. Però et puc dir que és una forma de viure la vida molt i molt gratificant. T'ho juro! Per una banda fem allò que tan ens agrada, ho fem envoltats dels nostres i per les postres ... avui per avui. algú té un fill veient com el pare fot canya a l'assumpto. Au pues Norma, no t'ensenyarem res de bó o interessat, però també és cert, que re de dolent t'emportaràs. Records!

Anònim ha dit...

Ahir Pantani i Xavier Benet van pendre part de la duatló de muntanya de Calatayud. Dos flixancos passejant el nom del poble per terres aragoneses. Un fet, on els últims temps, ja va sent habitual. Pantani va fer el 50 i el Xavier el 100, unes posicions impressioants, tenin en compte el nivell de la cursa. No tenim cap intencionalitat de sortir al Mundo Deportivo, o al canal + per dir la crònica, però cal tenir-los en compte a nivell local. Sense desmereixe a ningú, ahir ,aquests dos, van deixar-se la salut per la costa del calvari del poble de la Dolores. A tots dos enhorabona cracks. Ara toca descansa i cavil.lar per la pròxima.

Anònim ha dit...

cuida't cariño k me tens tota preocupadeta !!!!

bessets guapeton

Anònim ha dit...

El personaje que anteriormente aparece con un deslumbrante maillot de España, deslizandose codo a codo y de forma soberbia encima de su bicicleta... ¿Puede alguien facilitarme su identidad, por favor?

Anònim ha dit...

I tanto hombre! És primo hermano de Manolo, el del bombo. Se llama Alejandro y en estos momentos es buscado con vida por los maulets. Pero no me preguntes donde esta, por que ni su mujer lo sabe.

Anònim ha dit...

eeeiiiiiiiiiiii que ens coneixem tots per aquí carlitos....el virus este t'ha degut afectar més de lo que semble....QUAN DIUS QUE HAS FET 30 KM ENTRENANT HOME ????? menos lobos caperucita !!!

apa, rebusca als arxius a vore k trobes !!! je,je,je....

Anònim ha dit...

23 de Setembre de 2.007 amb el Sr. Pantani van fer 27 kms. 2h i 47min vam tornar per el camí dels Arenços. 14 de Octubre de 2.007 amb el Sr. Pantani, 30 kms. 2h i 45min. vas fer-me anar fins el Mortirolo. 4 de Novembre de 2.007 28kms una colla de gent, tot i que jo al km 5 ja anava a la meva bola, temps: 2h i 18', tot per asfalt. Jo faig com els banquers a l'hora d'arrodonir; al passar de 25, ens posem als 30. Si o si? Ah, i saps perfectament que més de 30, els vaig fer amb tú una vegada fins Paüls, i m'enrecordo perfectament, com vaig acabar. Vols saber el dia també?

Anònim ha dit...

ni 27 ni 28 son 30 NOI !!!! i el dia dl mortirolo es impossible contar els km's a no ser k tornos ara amb el teu GARMIN, je,je,je.... i lo de paüls....home, entreno,entreno tampoc era alló, NO ??? K tremendo k ets tu i les teves llibretetes....com m'agrada !!!!

AH i ja li pots dir al xino que t'elimino lo de les comprovacions de paraules k es un autentic CONYAS, home !!!!