Sou uns cracks!

Benvolguts amics: Avui cal remarcar en MAJUSCULES el treball de Trepa i Ñoño per aconsseguir finalitzar les seves proves on prenien part. Un ho feia a prop de casa; Tarragona, a la Mitja Marató, l'altre, es passejava corrent-barallant-se amb un estat físic no del tot òptim per fer 42 kms, contemplant la platja de la Conxa a Dosnosti, a la seva Marató. Ñoño a fet 3h i 31'56'' per posar fí, una Marató duríssima. Amb fred, plujims i un dolor anomenat lumbalgia. Finalitzar la prova ha estat un èxit i fer el registre final, una veritable proesa. A Tarraco també teniem al Cristian, Camilo, Miquel Terré i segurament algún que altre flixanco més. Cristian 1h 26' 38'', Camil 1h 27' 52'' i Miquel no trobem el seu temps ( tiempazos sense cap mena de dubte). Però sense menynsprear a ningú, aquest Diumenge hem de brindar homenatge a l'amic Trepa. Un temps d' 1h 23' 45'' és sen's dubte, la marca de la temporada. Tots aquells que compartim la passió per el runnin, valorem un ritme de 3'59''/km. Fer-ho durant 21,097 mtrs ens rendim en elogis. Trepa és un personatge farçit d'orgull, amor propi i una capacitat de sofriment lluny de qualsevol conegut. De vegades ha pecat d'extremada soberbia a l'hora d'apostar per una fita abans de fer-la. Una persona toçuda, però al mateix temps convençuda. No trontollar per qualsevol cosa. Un doctorat en el món del ciclisme, master sobre les adversitats de l'alpinista, són les bases de identitat d'aquest conegut. Forma part de l'escola autodidacta del mateix Pantani (Joan per als responsables). Una capacitat de treball impressionant i uns coneixements de cada centímetre del seu cos excel.lents. Dominen amb la ment, tota mena estímul del seu cos. Tenen la solució per a qualsevol moment, en el pitjor quadre. Disposen dels arguments més adients per combatre les irregularitats més inoportunes. I el més mitificable; convivència amb les més pèssimes sensacions de l'esser humà dins una fase de pur patiment i angoixa física. Potser ens ha madurat, potser gestiona les curses amb més experiència ... Però malgrat, convinar les tres disciplines de la triatló (no treballen el runnin solsament!!!) , avui i precissament a Tarragona, ha estat capaç d'aturar l'electrònic en un temps, solsament, a l'abast dels més extraordinariament imprevissibles. Com diu ell: "Indio solo anda mas deprisa" . I com aquell fidel que no marxa mai de la tangent, deu ni do la raó que té. Felicitats màquina! Felicitats Àlex!!!