Aquest matí el cel era blau i clar. Justet algun núvol blanquinós benigne d'aigua posava un trencat al nou dia. No hi ha vent, no hi ha Cerç i la Garbinada ni rastre. Els mitjans aeris es deixaven sentir dins el silenci. Encara tenen feina per Horta! Malgrat tot, toca anar endavant. Trepitjar amb força el camí del nou dia acompanyats per aquella imatge del David latent en la memòria. Recordo aquelles paraules de Trepa, als pocs dies de perdre en un accident d'escalada al Kike: ... el pitjor que podem fer és aturar-nos, no anar a escalar i deixar els hàbits que junts vam invertir en les nostres estones... Tenia raó, aixó continua endavant i de ben segur aquest heroi desitjaria veuren's amb la seva força i energia que tan i tan el caracteritzava.
Màxima de 38ºC amb un índex de xafogor baix del 20%i gens de tempestes. Tarda de Tour de França per la Tv i compartir els moments amb Trepa. Exhibició de Contador per rodalies d'Annecy. Una població molt i molt recomanable per deixar-se caure. Recordo aquells dies pels Alps amb Ramón, Pantini i el menda l'estiu del 2.000. Annecy era la porta de benvinguda als Alps. 1a nit i part d'un dia van cautivar la nostra fibra, el magnífic paradís d'aquest indret francés (la Venecia dels Alps). Torném als cursets de natació, exercicis de tècnica i llargs amb la intenció de buscar l'hàbit i adquirir la comoditat (algú pot explicar-me on està???). La foto per l'intractable noi de Pinto. Ni Cancellara ha pogut amb aquest "pistoler" del ciclisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada