Tot anava massa bé. Matins amb frescor, temperatura agradable per la tarda i un sol que enlluernava, fins i tot a les 8:00 h. Però ha estat a partir de les 9:00h quan el Cerç, després d'un llarg viatge, ha retornat per deixar-se sentir un cop més. Els "meteomens" diuen: canvi de temps a partir de ... i no s'aventuren a dir res de clar! Au doncs: "ajo i agua". Temperatura màxima de 20ºC i mínima de 3ºC amb un vent de 73 km/h en el seu màxim esplendor. Emprenyat com una mona, he decidit no anar a trotar. Trucada a Pau i cap al tennis. Impossibilitat de tornar pilotes, semblava aquell que surt del Mas de Pantani desfet com una guatlla amb patxarans al cervell. I Pau? Aquest pitjor, que era al costat més fotut de la pista. Canvi de plans i a les 20:15h cap al Polígon a fer un running per salvar els mobles. Total 7,13 kms en un temps total de 31'10'' a ritme mig de 4'22''/km amb 150 ppm de mitja i 176 ppm de màxima. Pau com un campió s'ha marcat 6 kms en 26'51'', tot i que havia d'enganya'l constantment. Molt bé Pau! Ets un crack, has millorat un munt i la teva progressió física, ja és un punt i a part. Desgloçament dels kms: 4'58'', 4'26'', 4'32'', 4'23'', 4'19'', 4'13'' i 3'40''. Circuit plà donant tombs per el carrer principal amb el Cerç de compi. Avui un magnífic reportatge del veí de Flix Josep Maria Navarro. Tot i no poder venir a la jornada de pintura del Mas de la Pitoia, aquest no para quiet ni un instant. Pensant en tots nosaltres, ens ha obsequiat amb aquest treball marca de la casa. Veient les fotos: professionalitat 100%! Salut i records crack!!! Diumenge ens veiem.
3 comentaris:
No és gaire reiteratiu el fet de còrrer al costat de Pau a peu. Molts cops ha estat el meu company de logística amb la seva bike o Bianchi. Més normal és tenir-ho al davant meu pegant-li a la raqueta. I altres vegades, juntament amb Pitoi, formen part del trio cicloturista més globero del món mundial. No ha costat molt porta'l al Polígon i compartir uns kms a un ritme "pinxo". Jo anava mentint i ell es deixava anar ... Ja savia de quin pal anava la partida. Resultat final: Sorprenent Pau! Ja voldria jo progressar així al tennis algún dia. Ara ens falta, escoltar als "Trimens" i fer un curset accelerat de Nat i cap a la Trifesta. Potser dormiràs plà, però t'has guanyat un cabaç d'admiracio per part meva. D'aquí no ré a la Cursa de les Escales.
Pau es de la secreta Albi, no fà seroll però... es com al bons westerns que de cop no se sent res i penses: alguna de grossa s'està preparant!!!
LLoançes apart.... Pau, com l'enganyarem un altre cop per que li tregui la pols a la Bianchi?
Divendres que vé a les 15'30h tindrem la resposta!!!
Ostia, ja has fotut convocatòria al tema! Ara que estas fanàtic, fort i valent. Amb uns entrenaments a les fosques pujant Berrús i amb unes séries per sebes amb Anna. I Pau? Aquest també li fot mentre's canvia làmpara i làmpara. Com m'he foteu el pel, mamons!!!
Publica un comentari a l'entrada