Matí tapat amb una boira alta i amb un cel de nuvols amenaçador. Justet un parell de gotes de pluja, però amb prou feines han tocat al terra. Evidentment, nova gelada al matí i si aquesta és la tònica ... comprarem ametlles al de Borges. Avui retorn al running, després de romandre parat la jornada d'ahir. Cap a Ascó al tard on Robert i Cristian ja portaven fotent-li al negoci. Treball fraccionat en dos parts: 1a; 5,09 kms en 20'20'' a ritme mig de 3'59''/km amb mitja de 163 ppm i 179 ppm de màxima. 2ª; 5,07 kms en 25'1'' a ritme mig de 4'55''/km amb mitja de 147 ppm i 152 ppm de màxima. Un descans de 30'' entre les dues parts. La primera sèrie ha estat prou bé, cal posar-se les piles per anar a aquest ritme, tot i no tenir sensacions agòniques. La segona sèrie, ha estat de recuperació i treball aeròbic. Conclusions finals: Comoditat a ritmes alts, tot i faltar "fuel" per aguantar-ho en distàncies més llarges. De totes formes i tenint present que encara no treballem progressius de distància curta i sèries ràpides a l'sprint o ritmes de pista , la cosa pinta bé. El millor la recuperació i el pitjor muscularment. Quant poses la directa, després arriba la factura del ritme: sobrecàrregues, tensions a l'abductor i molèsties al bessó. La imatge pels Carnavals del 2.007, on els Village People van visitar el poble.
divendres, 20 de febrer del 2009
Divendres; i Carnavals a tiro!
Matí tapat amb una boira alta i amb un cel de nuvols amenaçador. Justet un parell de gotes de pluja, però amb prou feines han tocat al terra. Evidentment, nova gelada al matí i si aquesta és la tònica ... comprarem ametlles al de Borges. Avui retorn al running, després de romandre parat la jornada d'ahir. Cap a Ascó al tard on Robert i Cristian ja portaven fotent-li al negoci. Treball fraccionat en dos parts: 1a; 5,09 kms en 20'20'' a ritme mig de 3'59''/km amb mitja de 163 ppm i 179 ppm de màxima. 2ª; 5,07 kms en 25'1'' a ritme mig de 4'55''/km amb mitja de 147 ppm i 152 ppm de màxima. Un descans de 30'' entre les dues parts. La primera sèrie ha estat prou bé, cal posar-se les piles per anar a aquest ritme, tot i no tenir sensacions agòniques. La segona sèrie, ha estat de recuperació i treball aeròbic. Conclusions finals: Comoditat a ritmes alts, tot i faltar "fuel" per aguantar-ho en distàncies més llarges. De totes formes i tenint present que encara no treballem progressius de distància curta i sèries ràpides a l'sprint o ritmes de pista , la cosa pinta bé. El millor la recuperació i el pitjor muscularment. Quant poses la directa, després arriba la factura del ritme: sobrecàrregues, tensions a l'abductor i molèsties al bessó. La imatge pels Carnavals del 2.007, on els Village People van visitar el poble.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada