Un despertador en forma, posava el tret de sortida al nou dia. Sol de bon matí, aquest cop no ha glaçat i pertant els ametllers continuen amb el seu particular compte enrera. La temperatura molt normal pel mes de Febrer: ni massa alta ni massa baixa. Aquesta tarda, tocava entrenament regeneratiu a Ascó (i aquest cop, sí que va adreçat a la meva capacitat...). Un entrenament amb sorpresa inclosa, ja que el Jordi i l'Ingrid, tots dos de l'ATE, també hi eren. El Jordi amb les seves inseparables valles amunt i avall i l'Ingrid amb un mocador com a company de la jornada. Trepa també el teniem per allí, juntament amb Robert, que aquest, poc a poc va despegant (això ja pinta millor, un parell més d'esmorzars i a la Ultra Trail del Montblanc, crack!). Distància de 12,38 kms a ritme mig de 4'51''/km en un temps de 1h 0' 14'' a 143 ppm de mitja i 151 ppm de màxima. Molèstia mínima a la zona abductor esquerre, però sense influir massa. La imatge és per l'explosió en forma de flor dels estimats arbres que posen el color al nostre terme en aquests moments.
6 comentaris:
no t refios amb els ametllers k el març es traïdor de mena...
Març, marçot, mata a l'ovella i al runner si pot ......
Hey, Joan !! Jo a partir de menys de 5 el km ja començo a Degenerar també.. parque Albi die Degenerar no??
Me cagon tot Eric Caritoux! No parlos tant no parlos tant ... Un altre ploron que quan menyns t'ho esperes et fot el palo del segle. Federer més que Federer!!!
Ke mamon Sisco! Molt bona la poesia amb pincellades a la "Pitoia". El Jean aquest, te raó: ets un ploronet!!!
ah bueno, si era un trote DEgeneratiu ja me quadre tot....
Publica un comentari a l'entrada