Mirant el TN del migdia i veient les imatges del Piri, enguany neu a "puntapala" durant molt de temps. Entre els pinxos dels metereòlegs (amb les seves previsions a la "remanguille"), els super científics (amb aquelles teories de les pistes d'esqui a menys de 1.800 mtrs, semblava ser que tenien els dies comptats) i veient el temps actual ... aquí no rasquem bola!!! Un matí amb vent de nou i amb fortes ratxes de gairebé 78 km/h. Un dia tristot per aquest "maloratge", sense sol i amb cel tenyit de fosc. Caldrà fer running i posar les cames en marxa. Passarem a buscar a Trepa i tot seguit cap Ascó. Ell amb el seu entrenament de sèries i jo a la meva. Entrenament de carrera progressiva per terreny de terra (circuit de Cross d'Ascó). Distància total de 14,35 kms a ritme mig de 4'30''/km amb un temps de 1h 4'47''. 160 ppm de mitja i 174 ppm de màxima. Les sensacions per tots els colors. Per una banda, cardivascularment, prou bé. Per l'altra en certs moments notava picor a les cames. Aquelles molèsties on veus que la irregularitat del terreny i la superficie de terra no tenen res a veure amb el plà i l'asfalt. Aquest cop el vent també ha dit la seva i s'ha notat a l'hora de combatre'l cara a cara. La foto de la jornada, un tram de la baixada pronunciada del circuit de Cross d'Ascó.
4 comentaris:
Osti tú!! Kina afoto mes guai del "soldadito de plomo" fent footing!!
La idea no es meva pero no et diré de ki es......
(Ds-del carinyo eh?)
Les Segarra son úniques Sisco! Per això tens una (amb tot el carinyo, és clar!!! ja ja ja).
Què passa amb les Segarra??? ara m'ho he perdut!!!
Ho sento! Ja has perdut el tren! però evidentment re dolent dona!!!
Publica un comentari a l'entrada