diumenge, 11 de gener de 2009

Diumenge de descans!

Després d'un bon sopar ahir a la nit a casa Trepa , Cristina i Emma, on un Lambrusco i un assortit d'embutits amb pà amb tomata, van protagonitzar l'àpat. Aquesta nit, hem fet més voltes que un ventilador. Massa tips Albi, per l'edat que anem agafant! Ens hem llevat del llit, alçem persianes i un cop més núvol (Ah mare, amb lo Tomás Molina dels trons!!!). La premsa, alguna que altra visita i cap a casa. Al tard un piloteig de tennis, tot i no entrar en joc en cap moment. Tinc la fred al cos tot el dia, estic "enpanat". Pel que fà al tema del running, avui descans. Una trucada al compi de Trepa (avui participava a la Mitja de Sitges) i; tiempazo de nou: 1h 23' 23''. Deu ni do amb l'ex-alpiniste dels collons. Un cop més, cal treure's el barret i felicitar-lo per aquest nivell, i fins i tot, per a nosaltres, tot un referent. Ja no queden paraules per definir el que penso d'aquest galàctic esportista flixenc. La foto, la dedicarem al mateix protagonista, expedició al Pakistan (ja fà uns quants dies de tot allò Àlex, ara a l'Ironman). Enhorabona noi, ja m'explicaras com pots fer tot això on uns minuts abans de la cursa et fots un "carajillo" de Maria Brizart. Tot un crack, si senyor!!!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Gracies pels comentaris, però no es per tant. Per cert segueixes "empanat" ja que el de la foto no sóc jo si no el meu comapany d'expedició, l'amic Toni Garcia. Allà al Pakistan no es patia tant com a Sitges !!!!
Alex

Anònim ha dit...

Ostic paio! Això de la boira m'he deixe "empanat".Però cal reconèixer que fot el mateix posat de xulo que tú. A més, vau passar tanta gana que foteu la mateixa cara i tot.

Anònim ha dit...

Txeic, a veure si et documentes millor!!!.
Felicitats al runner

Anònim ha dit...

Si Panoràmix, tens tota la raó del món. Sort que l'album de fotos és abundant i la canviem en un plis.

Anònim ha dit...

Molt bé, ara si que sóc jo. Al meu darrera la Shipton Spire (5.950m.), haurem de tornar un cop ens passi la "falera" de correr com un desesperat, la veritat es que enyoro la muntanya, el silenci, els paisatges i la companyia dels companys de cordada. Ho haurem de solucionar, no?
Alex