Pujada a la Seu Vella

          

Tornem amb matinades d'aquelles que piquen. Primerament  per fer-ho en cap de setmana i a continuació per la fred que fot, un cop surts del llit. Tenim un bon sol que ens posa la llum a un  dia fred i apunt d'entrar en la setmana de Nadals. Màxima de 7ºC i mínima de -5ºC, cotxe en marxa i a buscar als atletes. Xavvv, puntual com un britànic ja era davant del CAP. Fot cara de son i segurament va tapat com un esquimal per alguna raó. Viatge llampec a Vinebre per passar a recollir als dos "xavalets" marroquins del club d'atletisme d'Ascó i posar-nos en direcció a Lleida. XXIX Pujada a la Seu Vella, cursa de 10,80 kms amb una rampa d'1,20 kms al tram final de la competició. -9ºC a l'arribar a la capital de la terra ferma. Tothom fotuts de fred fins a les unglesi unes cares de resignació considerables. La Júlia, el Mohamed i el "Solo" suquen copa amb podium (la pedrera del club funciona i el potencial de tots tres és per tenir-lo en compte). La sortida senior a les 11:39h, aquest cop -5ºC i un bon grapat de participants quiets a casa veient el mercuri a l'exterior de casa. Van sobrepassar-se les 700 inscripcions i solsament han pogut finalitzar 509 (uns quants no han acabat la cursa i un nombre important decideix no patir fred). 41'26'' el temps de l'organització per fer els 10 kms (maniàtic de mena, i segons la meva computadora ... 41'23'' i 10,80 kms). 75è de la general i acabant el matí amb un mal de genolls important. Els parcials per km: 3'35'', 3'28'', 3'51'', 4'2'', 4'10'', 4'13'', 4'9'', 4'7'', 4'15'', 5'8''. A ritme de 4'6''/km amb 175 ppm de mitja i 182 ppm de màxima. Hem sortit amb energia i fent rigor a la tàctica Trepa. Molt a prop del cap de cursa en els primers kms. Aixequem peu a partir del 3è km i entrem pel Parc de la Mitjana (terra, gel, fustes relliscoses amb ganes i una mena de revolts ratoners que posavem la teva agilitat en funcionament constant). Ens baixen pels bordons del riu Segre (més terra) i pujem pel pontet peatonal per encarar la pujada per la costa del carrer Cavallers i creuar dits per no reventar el pistó. Ho hem donat tot, hem anat guardant per poder gestionar l'últim tram, però paraula de Colibrí que la patimenta ha estat més evident que la mateixa llumdel dia, és fruit del sol.

Josep Roca i Xavvv, acaben contents. També han fet una bona cursa, molt sencers a l'arribada i amb ganes de tornar-ne a una altra. Tornada cap al poble per dinar i fer cap al tennis. Toca fer un dobles en aquesta festa d'inaguració de la Pista d'herba. Un acte que no podem passar-ho per alt. Pitoi i Pau, ja ho tenen tot llest. Anna amb la seva xocolata desfeta i el café a punt. I un Museu plè de creativitat que ens mostrava el material de l'època amb una multitud de raquetes de tots els gustos. Així que vestidets de "riguroso blanco" amb una pincellada al més pur estil del " Tortell Poltrona" disfrutem de l'event i ens partim el pit de somriures. Un dia complert, distret i menys gelat per la disbauxa que cert servidor posa a la vostra disposició. Enhorabona a la Junta del tennis i tots aquells que ens doneu l'opció de posar dos ratlles sinceres i divertides en un bloc complert i estimulant.