Primer de tot: Bon Any per tothom! Aquest cop fem "trampa" i actualitzem el blog amb cert retard. Possiblement m'ho podeu perdonar i més tenint en compte les dates d'aquests dies. Jornada laboral, dinar per un embut, trasllat a Lleida per pendre part a la Sant Silvestre, tornada al poble, dutxa, preparatius de sopar, sopar, celebracions i directes a la piltra en un nou dia del flamant 2.010. Màxima de 16ºC i mínima de 6ºC, sol pinxo i al tard 4 gotes mal contades. Una representació de personatges flixancos participem a la "sansi" de Lleida. Aprofitem per fer "pinya" i donar una important representació al Club d'Atletisme d'Ascó. Joan Ramón, Andreu, Marce, Cristian, Júlia, Jose, Robert, Xavvv, Mohamed, Solo. També tenim als dos Paus (la pedrera dels runners del poble) i l'incombustible i mestre Camil. Personalment trobo a faltar al meu "sensei", Trepa, que segons la seva agenda tenia visita amb l'home dels Nassos. Temperatura inmillorable, traçat tou pels voltants del Segre (bastant de fang) i alguna petita variació respecte el circuit de l'anterior edició. Nervis a la sortida i arrancada direcció a la Seu Vella. Ritme marcat pel l'aglomeració de penya del davant. Alguna empenta sense voler i una rascada al genoll en un d'aquells pilants decoratius a les cantonades dels carrers. 181 ppm a l'arribada de la plaça i mitja volta per baixar a ritme de "locos" i anar remontant posicions. Carrer Major amb força gent cridant i directes direcció als bordons del Riu Segre. Terreny tou amb ganes i ple de fang originen equilibris inestables i plens de dificultat. Alternem asfalt i gaudim d'un passeig pels jardins dels Camps Elisis. Salutació a l'amic Àngel Bagés (d'Ascó i fent de Guardia Urbana) amb una "xocada" al més pur estil "I love this game". Encarem la pujada del carrer Cavallers i posem el "pistó" a unes 192 ppm per buidar-nos i mirar d'esgarrapar tot allò que la genètica permet. 9,66 kms en 37'33'' a ritme de 3'53''/km amb 173 ppm de mitja i 192 ppm de màxima. Dades pel Garmin (ja que l'organització tenia comptabilitzats: 9,78 kms, però vaig veure que ens van desviar per un altre lloc que no era el d'inici). Content del paper fet i més comprovant que els ritmes a 173 ppm son més ràpids i còmodes. Personalment tenia com a fita baixar dels 4'/km, una referència feta realitat i cumplida. La resta de compis ... tots perfecte. Xavvv ha millorat un ou, ja comença a portar uns ritmes "guapets" i més ell que prové del món rústic. Robert és un artista. Va clavar el ritme que vaig pronosticar-li. No porta el treball que ell voldria, però a 4'26''/km és posar-se a pencar. Camil va posar-se massa darrera i va fer que no puguessim anar junts. Una llàstima, ja que vaig trobar-lo a faltar. De totes formes, una modalitat que li va curta. La cantera és la nota d'orgull per tots plegats. El Pau Carranza va posar tot allò per complertar els gairebé 10 kms irregulars i difícils. Un jove amb força il.lusió i que segurament compartirem molt kms junts. L'altre Pau, per estar fora de temporada, molt suelto. Va patir com un indio, però progressant un cop més i mostrant-se a ell mateix la bestia que té al seu interior. Així que ple d'orgull per anar tot rodó, solsament queda demanar salut i kms per tots en aquest nou Any. Ens responsabilitzem de tornar l'any vinent i si podem ser més ... molt millor!!! La foto és un detall de l'avi de Pau Carranza. Un fotograf de luxe al servei del seu net i compis de mil batalles.
dijous, 31 de desembre del 2009
Sant Silvestre lleidatana!
Primer de tot: Bon Any per tothom! Aquest cop fem "trampa" i actualitzem el blog amb cert retard. Possiblement m'ho podeu perdonar i més tenint en compte les dates d'aquests dies. Jornada laboral, dinar per un embut, trasllat a Lleida per pendre part a la Sant Silvestre, tornada al poble, dutxa, preparatius de sopar, sopar, celebracions i directes a la piltra en un nou dia del flamant 2.010. Màxima de 16ºC i mínima de 6ºC, sol pinxo i al tard 4 gotes mal contades. Una representació de personatges flixancos participem a la "sansi" de Lleida. Aprofitem per fer "pinya" i donar una important representació al Club d'Atletisme d'Ascó. Joan Ramón, Andreu, Marce, Cristian, Júlia, Jose, Robert, Xavvv, Mohamed, Solo. També tenim als dos Paus (la pedrera dels runners del poble) i l'incombustible i mestre Camil. Personalment trobo a faltar al meu "sensei", Trepa, que segons la seva agenda tenia visita amb l'home dels Nassos. Temperatura inmillorable, traçat tou pels voltants del Segre (bastant de fang) i alguna petita variació respecte el circuit de l'anterior edició. Nervis a la sortida i arrancada direcció a la Seu Vella. Ritme marcat pel l'aglomeració de penya del davant. Alguna empenta sense voler i una rascada al genoll en un d'aquells pilants decoratius a les cantonades dels carrers. 181 ppm a l'arribada de la plaça i mitja volta per baixar a ritme de "locos" i anar remontant posicions. Carrer Major amb força gent cridant i directes direcció als bordons del Riu Segre. Terreny tou amb ganes i ple de fang originen equilibris inestables i plens de dificultat. Alternem asfalt i gaudim d'un passeig pels jardins dels Camps Elisis. Salutació a l'amic Àngel Bagés (d'Ascó i fent de Guardia Urbana) amb una "xocada" al més pur estil "I love this game". Encarem la pujada del carrer Cavallers i posem el "pistó" a unes 192 ppm per buidar-nos i mirar d'esgarrapar tot allò que la genètica permet. 9,66 kms en 37'33'' a ritme de 3'53''/km amb 173 ppm de mitja i 192 ppm de màxima. Dades pel Garmin (ja que l'organització tenia comptabilitzats: 9,78 kms, però vaig veure que ens van desviar per un altre lloc que no era el d'inici). Content del paper fet i més comprovant que els ritmes a 173 ppm son més ràpids i còmodes. Personalment tenia com a fita baixar dels 4'/km, una referència feta realitat i cumplida. La resta de compis ... tots perfecte. Xavvv ha millorat un ou, ja comença a portar uns ritmes "guapets" i més ell que prové del món rústic. Robert és un artista. Va clavar el ritme que vaig pronosticar-li. No porta el treball que ell voldria, però a 4'26''/km és posar-se a pencar. Camil va posar-se massa darrera i va fer que no puguessim anar junts. Una llàstima, ja que vaig trobar-lo a faltar. De totes formes, una modalitat que li va curta. La cantera és la nota d'orgull per tots plegats. El Pau Carranza va posar tot allò per complertar els gairebé 10 kms irregulars i difícils. Un jove amb força il.lusió i que segurament compartirem molt kms junts. L'altre Pau, per estar fora de temporada, molt suelto. Va patir com un indio, però progressant un cop més i mostrant-se a ell mateix la bestia que té al seu interior. Així que ple d'orgull per anar tot rodó, solsament queda demanar salut i kms per tots en aquest nou Any. Ens responsabilitzem de tornar l'any vinent i si podem ser més ... molt millor!!! La foto és un detall de l'avi de Pau Carranza. Un fotograf de luxe al servei del seu net i compis de mil batalles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ostic noi! Vam xalar, pero tambe vam patir com a romans!
Venga que dema toca la milla!
Vaig xalar molt company , pero encara em falta soltura amb ritmes alts,pero vaig anar força controlat i amb sensacio de poder donar una mica mes.
No haig millorat tant com dius paio pero el treball d'Antonio comença a donar els seus fruits.
Colibri!!!!horaris per la milla de dema????
Inscripcions?????Preu????
Premis?Perque segons els premis que hi hagui m'ho pensare si corre o no!!!jejejeje
Nomes correre si hi ha premi a l'ultim!!!!
Jo també vaig xalar. Primer de tot per la grupetta que vam montar. Puc dir en veu alta que sense vosaltres no havessa anat. I segurament podreu creure aquestes paraules, ja que heu comprovat en primera persona que sou "valtros" qui empenteu al personal a continuar i competir. I a Xavvv, dir-li que la progressió és abismal! Ja no se'n recorda de com trotava sense aixecar els peus del terra i ara gairebé sembla un Nigerià.
Publica un comentari a l'entrada