Ara que el sol enlluernava les tardes i que ens oferia un inmillorable escenari pel running ... Els "meteomens" ens alerten que un nou front pot aparèixer en els propers dies. Avui màxima de 15ºC i mínima de -1ºC, no tenim vent i de matí una boira que ràpidament ha perdut textura. El Mister ens ha posat deures pel cap de setmana. Per una banda tenim el Cross del Campionat de Catalunya a Mataró, on els amics de Gandesa pendrant part. Per un altre cantó i a Vilafranca del Penedés hi han controls absoluts de Pista Coberta. Cánovas m'ha deixat anar un "podrias ir a hacer un "milqui" "; però vist el panorama i per anar tot sol ... molt haurien de canviar les coses! Així que si de cas, ens posa un entrenament "ligh" i a veure-les venir. Rodatge suau de 25'54'' amb lleugera progressió, per terra en terreny totalment plà (exterior de Pista) i fer 5,04 kms a ritme de 5'8''/km amb 132 ppm de mitja i 151 ppm de màxima. Un trote agrait amb la companyia de Raül i la Irene, tot i fer-ho justet 10' (aquests velocistes!!!). Uns estiraments i 6 progressius de 60 mtrs per posar la maquinària al puesto. Avui foto de Haile Gebrselassie que s'adjudica la marató de Dubai, tot i no gaudir del xec del milió de dolars per fer un nou Record del Món. de totes formes: 176.000 euros per aturar el crono en 2h 6' 9''.
2 comentaris:
Albi o l'ombra allargada de l'esport humanitzat:
És digne de dir-se esportista aquell que coneix els dos significats més sans del vocabulari de l'esport: ensenyar i aprendre, els seus sinònims serien, entrenador i alumne, també ho serien els verbs guiar i superar-se.
En qualsevol cas qui sap estar als dos costats amb la mateixa disposició de fer les coses ben fetes i sense més pretensió que la de caminar per les ribes de la millora constant, és un esportista, de la "e" a la "a".
Saps guiar com ningú i el tema de la superació, bé això no té discussió possible.
Que tinguis moltes marques atlètiqes perquè les humanes ja les tens, i són de record com queda explicitat en la transparència, neguit i bones vibracions que té el que escrius.
I en la teva forma de ser i de fer al llarg del anys que has conviscut amb diferents cares de l'esport.
Posdata: El començament sona una mica bíblic, no ho pretenia, tot i que he de dir, que si l'esperit esportista de Flix arreplegués llavors del teu tarannà sempre combatiu, sempre alerta de tot el que passa, pujaria i molt el seu ritme.
Felicitats pel bloc.
Albert.
Paraules del mestre i agraiment pel comentari! De vegades Albert sento al Peter Pan al clatell. Amb els 38 tacos i lluitant per fintar la gràfica del temps. Segurament un argument molt conegut per la teva persona. Xalem com a nens a l'igual que aquells temps d'un Don Cristobal quan convocava el personal pel partidet contra la Torre. Hem passat unes quantes junts i el que ens queda Albert! De moment, entrenant sense perdre el fil i si rasquem alguna cosa (sensacions!!!, que ja no estem ni som carn per medalles) molt millor. Salut i una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada