Debut al tartà en compe!

Dissabte gris amb boira alta i núvols conquerint un cel amb amenaça de pluja. Màxima de 12ºC i mínima de 3ºC, gens de vent i sensació de fred. Al matí un tomb per Valletes per donar la ullada als ametllers i comprovar la recuperació dels "aulivers" un cop feta l'auliva. Cal dinar a l'hora i preparar el "macuto" per fer cap a Vilafranca. L'Emma i el mano els companys de viatje. Tots dos han estat els culpables per tenir aquest debut al tartà i en Pista Coberta. Aquest cop, la modalitat era els 1.500 mtrs en una de les sèries dels Controls que la Federació Catalana d'Atletisme va organitzant a vista pel Campionat de Catalunya. Arribada puntual i salutacions pels atletes del C.A. Ascó. Els Cristian, Jose, Marce, Carla, Jordi i pares,  Fortuño, els xavalets de Gandesa ... Un cop aclarit un tema burocràtic ... ens canviem i directes a l'escalfament sota les ordres del Cristian. 20' de rodatge suau amb uns exercicis d'estiraments i uns progressius a la mateixa pista de "ball". Aquesta vegada, sense polsòmetre, sense rellotge i per sensacions. La primera sèrie surt el Cristian, jo ho faré a la segona. Nervis evidents sorgeixen de la meva persona. Una mena de respecte veient l'escenari dels fets amb gent molt i molt preparada per qualssevol racó on arriba la vista. Els velocistes, els saltadors de perxa, els d'alçada, musculs de totes les maneres, uniformes del Barça, de l'Agrupació ... uf!!! El Cristian patint com un dimoni compleix amb l'objectiu. No està en les millors condicions (procés de constipat durant la setmana), però es posa dins el fregat de la compe. Toca el meu torn i no pensar en res més. Portem bon treball i possiblement no caldrà fer el ridícul (era el gran temor del dia). Sortida ràpida i mirem de no perdre el paquet per fer un parell de voltes a "bloque". A partir dels 500 mtrs optem per gestionar la cursa, el ritme és molt exigent i encara caurem al mig del peralte de la corva. No anem últims, però no ens falta gaire. Aquí la penya vole i a la mínima son capaços de doblar-te. Pas dels 1.000 mtrs en 3'8'' i fer càbales per mantenir ritme i aturar el crono en uns 4'47'' (a ritme de 3'11''/km). Sincerament, sorprés! Esperavem uns 4'55'' aprox (en cas optimista). El fet de donar voltes a una pista de 200 mtrs i peraltada, no resulta fàcil. I evidentment, en el meu cas. Aixó de Barranc de la Peixera, Sebes i Carretera direcció a l'Ermita és una altra història. Agrair el recolzament incondicional de la family que eren per les grades i paralitzant l'experiència per mostrar dins el blog. I una abraçada pel Cristian per fer-me de pare i no deixar-se cap detall de la prèvia dins aquesta batalla exageradament molt enrequidora.